Avui tafanejant per Internet, he trobat aquest vídeo. Per mi és fantàstic, una història on el llibre és el protagonista.
Quan he acabat de veure’l, tenia la pell de gallina, realment despren molta ternura. No us ho podeu perdre,
Fa molts anys, cap a l’any 1930, quan encara no existien les biblioteques. El govern dels Estats Units va posar en marxa el projecte de les Biblioteques a Cavall. L’objectiu del projecte era portar llibres a les regions més remotes a on amb prou feines hi havia escoles i cap bilioteca.
Doncs bé, el conte que podeu escoltar ara és un relat que està inspirat en la veritable història i valenta feina que van fer les Bibliotecàries a Cavall.
Bé, en Carnestoltes ens ha deixat i el divendres a l’escola, ha arribat la Vella Quaresma i s’ha acabat la gresca, la disbauxa i la festa.
Doncs si encara hi ha algú que no coneix la història d’aquests dos personatges només heu de clicar al vídeo i podreu conèixar-la.
Sapigueu que també podeu trobar aquest conte a les llibreries, biblioteques i gaudireu llegint-ho.
Aquest conte tracta el tema de la ràbia que senten els infants quan un adult el diu NO.
El protagonista del conte explica que quan s’enfada es transforma en un gran drac, que no pot escoltar i que ho destrossa tot.
Ara podeu escoltar el conte. Potser algú de vosaltres a sentit aquest drac dins seu.
És un conte d’origen rus. La Irina viu al palau amb la seva família però un dia mort la seva mare. Aleshores el seu pare es torna a casar amb una dona que té tres filles. Si voleu saber que li passa escolteu el conte…
Aquesta és una història real de l’Àfrica.
Wangari Maathai va néixer el 1940 a Ihithe, un poblat de la verda i fèrtil terra de Kenya. Brillant a l’escola, la Wangari va obtenir una beca Kennedy per estudiar als Estats Units d’Amèrica la llicenciatura i el màster en ciències biològiques. Va tornar a Kenya per estudiar a la universitat de Nairobi i va esdevenir la primera dona de l’Àfrica Oriental amb un doctorat. En l’actualitat és membre del Parlament de Kenya.
La Wangari va començar el Moviment del Cinturó Verd de Kenya el 1977, el Dia Mundial del Medi Ambient, plantant nou plàntules d’arbre al seu pati. Va reclutar dones per ajudar-la a plantar més arbres autòctons. Cap al 2004, havien plantat trenta milions d’arbres.
La Wangari Maathai va ser guardonada amb el Premi Nobel el 2004 per la seva contribució a la pau mundial a través del Moviment del Cinturó Verd. Segons la tradició africana, un arbre és un símbol de pau.
I ara unes paraules que va dir Wangari el dia del seu discurs d’acceptació del Premi Nobel:
” Hem d’ajudar la Terra a curar-se de les seves ferides i,
durant el procés, curar també les nostres,
per tal de rebre amb els braços oberts tota la creació
amb tota la diversitat,
bellesa i meravelles.”
Hermoso cuento, de una gran belleza de imagenes, que despierta el sentimiento de la ternura el relato de esta anciana abuela.
Que afortunadas son las personas que pueden recordar esos momentos mágicos en los que un adulto nos explicaba un cuento.
Hagamos que nuestros alumnos, hijos e hijas puedan tener estos bellos recuerdos.
Expliquemos cuentos, leyendas, fábulas, historias… para que se mantenga en el recuerdo estos momentos tan tiernos.
ELS ALUMNES DELS CAVALLETS DE MAR, ELS CONILLS I L’ESTRELLES DE MAR HAN TREBALLAT A LES AULES EL CONTE “EL NINOT PUZZLE”.
AQUEST CONTE ÉS UNA ADAPTACIÓ PER A NENS D’INFANTIL DE JUUL.
L’OBJECTIU HA ESTAT:
A continuació podeu llegir el conte:
Hi havia una vegada una botiga de joguines on venien tota mena de jocs i joguines: havia pilotes, ninots i nines, cotxes, trens, tambors, guitarres i centenars de joguines més.
Un dia va arribar un nen a comprar i li va dir al dependent:
– Si us plau, em dónes una cuineta per jugar a les casetes?.
– Si, pren. Vols més comprar aquest ninot trencaclosques tan bonic?
– Però, … si té un pèl que sembla una caca i unes orelles de pàmpol que sembla que va a volar!.
Més tard va arribar un home i va dir:
– Em pots vendre dues nines per a les meves filles?
– Tingui vostè. Vol més comprar aquest ninot tan bonic que tinc?
– Però, … si té les potes tan tortes que sembla garrell, i els braços semblen salsitxes ¡
Més tard, va entrar a comprar una nena rossa:
– Vull una pilota gran per jugar amb el meu germà.
El dependent li va donar.
– Té, aquí la tens. Vols més comprar aquest ninot tan bonic que tinc?
– Però, si té el cos com un dau, i un cap tan quadrada que ni tan sols em serviria per jugar a la pilota!.
Ningú va voler comprar el ninot trencaclosques.
En caure la tarda el propietari de la botiga va tancar la porta i es va anar a casa.
Tot d’una es va sentir un soroll, era algú plorant:
– Mua, mua, mua, …
Era el ninot puzle que recordava tot el que li havia succeït durant el dia a la botiga.
S’enrecordava quan el van cridar pèl de caca i es va sentir tan trist que l’hi va arrencar.
Després, va recordar com li van cridar orelles de pàmpol i se les va treure.
Més tard es va mirar les cames i encara que a ell no li semblaven tan tortes no va poder suportar que li diguessin garrell i les hi va arrencar.
Mentre es treia les cames va contemplar els seus braços prims i li van semblar salsitxes. No ho va poder resistir i s’els va treure.
Segur que el seu cos semblava un dau? Es va mirar i va seguir plorant ara amb més ganes si cap.
El que més li va doldre era que li diguessin que no valia per a res. Ni tan sols el seu cap servia per jugar a futbol, ??com va dir aquella noia.
Va quedar plorant, tot malvat per terra.
Tot d’una, d’una caixa, va sortir una preciosa ballarina i li va preguntar:
– Per què plores?
– Mua, mua, perquè ningú no em vol, mua, mua.
– Jo sí que et vull. A més, fa temps que m’agrades molt,, perquè ets diferent als altres. Em sembles molt divertit i pots entretenir els nens i les nenes mentre et construeixen i aprenen a posar les coses del cos cadascuna al seu lloc. Mentre li deia això va anar acariciant el ninot i col · locant el seu cap, les seves cames i braços, les seves grans orelles i el seu pèl vermell.
Quan va acabar, el besà, el posà al seu cotxet de nines i el va bressolar.
D’una ràdio de joguina que hi havia per allà, va sortir una preciosa música (Simfonia de les joguines) i el ninot puzzle i la ballarina es van posar a ballar mentre es miraven als ulls com només dos ninots saben mirar-se.
De les caixes de la botiga van anar sortint les pilotes, els cotxes, el tambor, el tren i tots els altres ninots i es van posar a ballar al costat de la feliç parella.
Des de llavors, quan es tanca la botiga, totes les joguines surten de les seves caixes i ballen durant tota la nit.
I conte contat aquest conte s’ha acabat.
Quin conte!! Espero que com als alumnes de P-4 i la classe dels conills, us ajudi a reflexionar sobre el respecte als altres.
Ara podeu veure unes imatges relacionades amb l’activitat.
