En el desenvolupament de l’ésser humà abans del naixement es poden distingir les següents etapes:

Desenvolupament embrionari

1. Fecundació (formació del zigot per fusió de l’òvul i de l’espermatozou)

2. Segmentació (divisió mitòtica de l’ou per formar primer una mòrula i després una blàstula)

3. Gastrulació (formació de les capes germinals a partir de les quals es formaran els diferents òrgans)

4. Organogènesi (diferenciació cel·lular i formació dels òrgans)

Desenvolupament fetal

6. Creixement (desenvolupament dels òrgans i creixement del cos)

Fecundació

En la reproducció sexual, el desenvolupament embrionari s’inicia amb la formació del zigot per unió dels gàmetes masculí i femení.

La fecundació permet la recombinació dels gens paterns i materns, restablint la dotació diploide de cromosomes originària i característica de l’espècie. La fecundació activa el procés de divisió cel·lular de l’ou i de desenvolupament de l’embrió.

1) L’espermatozou penetra en la capa gelatinosa que envolta l’òvul fins arribar a l’envolta vitel·lina.

2) El sobresortint acrosòmic de l’espermatozou allibera una proteïna de reconeixement. Es forma un conus de fecundació on s’enfonsa el cap i la zona intermèdia de l’espermatozou. La cua es perd.

3) La formació immediata d’una membrana de fecundació bloqueja la polispèrmia.

4) Les envoltes nuclears es trenquen i els pronuclis femení i masculí s’uneixen (cariogàmia) formant el zigot. Comença de seguida la segmentació.

Segmentació

5) El zigot es divideix repetidament per mitosi sense que hi hagi un augment del volum total. L’agregat de cèl·lules (blastòmers) constitueix la mòrula.

La segmentació es produeix seguint uns patrons determinats d’acord amb l’espècie. En el cas d’Homo sapiens, l’ou és isolecític, és a dir, quasi desproveït de vitel·la i de distribució uniforme), produint-se una segmentació holoblàstica (el solc de segmentació afecta al conjunt de l’ou) i rotacional (en la segona divisió un blastòmer es divideix meridionalment i l’altre equatorialment, de manera que el pla de divisió d’un blastòmer gira 90º respecte de l’altre blastòmer).

6) Després de la quarta divisió es produeix una reorganització cel·lular, de la que en resulta una blàstula (rep el nom de blastòcist en el cas dels mamífers):

a) Les cèl·lules perifèriques adopten una configuració molt densa, el trofoblast, que formarà la porció embrionària de la placenta.

b) Les cèl·lules internes es concentren per formar la massa cel·lular interna, que donarà lloc a l’embrió.

c) Apareix una cavitat interior que s’omple de líquid, el blastocel.

7) El blastòcist s’insereix en l’endometri matern mentre es produeixen les transformacions següents:

a) La massa cel·lular interna es diferencia en dues capes cel·lulars, l’endoblast i l’ectoblast, constituint el disc embrionari.

b) El trofoblast experimenta un fort desenvolupament i es diferencia en sincitiotrofoblast i en citotrofoblast.

c) Els vasos sanguinis de l’endometri de la mare envaeixen el sincitiotrofoblast i comença la irrigació placentària.

d) L’ectoblast se separa del citotrofoblast, formant la cavitat amniòtica.

e) El blastocel esdevé el Lecitocel (o sac vitel·lí primitiu).

f) El citotrofoblast genera el mesènquima extraembrionari, en el que apareixerà la cavitat coriònica per unió de vesícules.

La gastrulació afecta el disc embrionari (ectoblast + endoblast). La resta d’estructures formaran part de la placenta i de la

Gastrulació

Durant l’etapa de gastrulació es formen les tres fulles embrionàries: l’ectoderma, la mesoderma i l’endoderma.

8) Es forma un solc primitiu en la regió ectoblàstica del disc embrionari i una depressió en l’extrem anterior (nòdul de Hensen).

9) Les cèl·lules del solc primitiu migren cap a baix i lateralment entre l’ectoblast i l’endoblast. Algunes cèl·lules s’uneixen a l’endoblast contribuint a la formació de l’endoderma.

10) Les cèl·lules lliures que migren cap als costats donen lloc al mesoderma.

11) Les cèl·lules que migren cal al davant del nòdul de Hensen s’uneixen a l’ectoblast i formen l’ectoderma.

Organogènesi

L’organogènesi és l’etapa en la que es diferencien els òrgans a partir de les fulles embrionàries de la gàstrula, l’ectoderma, la mesoderma i l’endoderma:

12) L’ectoderma produeix les següents estructures:

  • Sistema nerviós (encèfal, medul·la espinal, nervis motors)
  • La majoria de les estructures epidèrmiques (pèl, ungles, glàndules epitelials, mucoses bucal i nasal, esmalt dental, cristal·lí de l’ull, oïda interna)

13) La mesoderma es diferencia en les següents estructures:

  • Esquelet
  • Teixit muscular i conjuntiu
  • Sistema circulatori
  • Sistema genital i urinari

La cavitat que conté les vísceres, el celoma, es forma per esquizocèlia, és a dir, per vacuolació de la mesoderma:

14) L’endoderma és la responsable de la formació de les següents estructures:

  • Sistema digestiu
  • Sistema respiratori

Creixement

Una vegada s’han començat a diferenciar els òrgans, el fetus experimenta un progressiu creixement de la seva mida, a la vegada que s’acaben de desenvolupar tots els òrgans.

La gestació es completa als 9 mesos des de la fecundació (una mitjana de 40 setmanes):

****

Ara que coneixeu els detalls del desenvolupament embrionari i fetal, us proposo que realitzeu dos pòsters per il·lustrar el desenvolupament humà:

Pòster 1: Desenvolupament prenatal

Gametogènesi (meiosi i maduració)

Fecundació (formació del zigot)

Segmentació

Gastrulació

Organogènesi

Creixement (del fetus, des de la setmana 2 a la setmana 40)

Naixement (el part, a la setmana 40)

Pòster 2: Desenvolupament infantil i fins a l’edat adulta

Nounat

Alletament

Infantesa

Pubertat

Adolescència

Adult

Per confeccionar aquest segon pòster és necessari que busqueu informació en els recursos de 3r d’ESO.

En qualsevol cas, heu d’intentar buscar les millors imatges que il·lustrin les diferents etapes, si por ser, diferents a les que us he penjat en aquesta activitat. Acompanyeu cada imatge amb un petit text explicatiu.

Comparteix