La Mina Berta és coneguda arreu del món pels col·leccionistes de minerals: s’hi troben cristalls octaèdrics de Fluorita verda luminescent de gran valor estètic.
Visió general de l’explotació de la mina Berta.
Cristalls octaèdrics de Fluorita de la mina Berta.
La mina es troba entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i del Papiol, al Vallès Occidental (Catalunya). S’hi pot accedir per la carretera C-1413a de Molins de Rei a Sabadell, Km. 6, sortida a Can Tintorer (punt taronja en el mapa següent):
Disposeu del mapa topogràfic i de l’ortofotomapa en format pdf, descarregats a partir de l’aplicació online Vissir3.
1. Quin tipus d’explotació minera és la mina Berta?
2. Com calcularies el volum de roca mobilitzada en l’explotació? Si disposes de temps, fes el càlcul aproximat.
Petita història de la mina Berta
Antigament, la Mina Berta va iniciar la seva activitat extractiva com a explotació minera. Es perforaven galeries subterrànies a la roca granítica encaixant fins arribar als filons d’origen hidrotermal. S’obtenien d’aquests filons les mineralitzacions metàl·liques de ferro, Zinc i plom (Hematites, Goethita, Esfalerita, Galena, etc.).
Quan l’extracció d’aquests minerals metàl·lics va deixar de ser rendible, la mina va canviar la seva activitat extractiva: es van abandonar les galeries subterrànies i es va començar a extreure a cel obert la roca encaixant (granodiorita) com a material de construcció. L’any 2003 finalitza l’activitat extractiva de la pedrera.
Actualment hi ha un projecte de l’administració metropolitana per transformar la pedrera en un abocador intermunicipal de residus per a la construcció, però hi ha una oposició frontal dels veïns i de grups ecologistes en defensa del Parc del Collserola.
Els filons de la Mina Berta són mineralitzacions producte de fenòmens d’hidrotermalisme de baixa temperatura (80ºC – 150ºC) que obliteren fractures de la roca encaixant granítica.
Origen del jaciment mineral
La roca encaixant és una granodiorita que forma part del batòlit intruït a l’etapa extensiva de l’Orogènia Herciniana durant el Carbonífer (Paleozoic, fa uns 280 milions d’anys), i que va afectar a la meitat septentrional dels Catalànids.
L’extensió tectònica va produir un aprimament litosfèric i una fracturació que va afavorir la intrusió magmàtica, així com els processos hidrotermals.
A la Mina Berta apareixen mineralitzacions de Fluor (F) (Fluorita (CaF2)), de Plom (Pb) (Galena (PbS)), de Zinc (Zn) en fractures de la granodiorita intruïda durant l’Orogènia Herciniana formant dos filons principals de Fluorita massissa amb altres minerals acompanyants.
S’ha reconegut l’existència de dues etapes de mineralització:
La primera mineralització es va produir durant el trànsit del Triàssic al Juràssic (Mesozoic, fa uns 206 milions d’anys), mentre que la segona mineralització es va produir al Miocè (Cenozoic, fa uns 20 milions d’anys). Ambdues mineralitzacions es van produir en el context d’obertura d’una conca de tipus rift.
Mineralització Triàsic – Juràssic
Fluorita de primera generació amb sulfurs de Pb – Zn – Fe (principalment Esfalerita i Pirita (FeS2)). Altres minerals abundants són Barita (BaSO4), Calcita (CaCO3) i Quars. L’oxidació d’aquestes mineralitzacions ha donat Cerussita, Anglessita, Smithsonita, Pirolusita (MnO2), Goethita (FeO (OH)) i Hematites.
Mineralització Miocè
Fluorita de segona generació cristal·litzada en cristalls octaèdrics de color verd pàl·lid que recobreix les superfícies de fractures a la granodiorita. Altres minerals associats i cristal·litzats en petits cristalls són Calcita, Galena, Esfalerita, Pirita, Marcasita i Quars (SiO2).
L’hidrotermalisme
S’entén per hidrotermalisme al conjunt de fenòmens geològics relacionats amb la producció i la circulació d’aigües calentes mineralitzants. Les aigües termals carregades de substàncies dissoltes circulen per fissures i fractures de la roca encaixant. El refredament del fluid i les reaccions químiques entre el fluid i la roca per on circula afavoreix la precipitació de les substàncies dissoltes sobre la superfície de les fractures, donant lloc a minerals diversos. Els dipòsits minerals obliteren les fissures, generant filons que sovint tenen interès econòmic.
Interès mineralògic
Des del punt de vista mineralògic, la mina Berta constitueix un punt de referència important degut a l’excel.lent qualitat dels exemplars de fluorita octaèdrica de color verd que hi apareixen. Tant pel seu color verd intens com per la singularitat dels seus cristalls (cares octaèdriques amb arestes truncades, a més de moltes combinacions cúbiques diferents), la “fluorita del Papiol” (és així com s’anomena en cercles col·leccionistes) ha esdevingut un dels minerals més emblemàtics de la mineralogia catalana i és coneguda per col.leccionistes d’arreu del món. A la mina Berta també existeixen altres minerals d’interès, com ara la cerussita (carbonat de plom), la malaquita i l’atzurita (carbonats de coure), la calcita (carbonat de calci), la baritina (sulfat de bari), i l’anglesita (sulfat de plom).
Geològicament, es pot observar l’estructura de dos filons de fluorita massiva, sovint incolora, acompanyada de galena i esfalerita. Aquests tipus de filons són molt característics de la geologia dels Catalànids, i se’n poden trobar des del Paleozoic de les Guilleries fins al Priorat.
3. Quins són els processos que intervenen en una mineralització hidrotermal?
4. Quines característiques cal esperar que tingui un jaciment hidrotermal? Justifica la resposta.
5. Quin sistema d’explotació serà el més apropiat en un sistema hidrotermal? Ajuda’t d’algun dibuix i respon raonadament.
6. Quin és l’origen dels minerals que es poden trobar a la mina Berta? Justifica la resposta.
7. Què condiciona la formació dels cristalls de fluorita a la mina Berta? i el color? Justifica la resposta.
8. Un dels projectes de futur de la mina Berta és la de fer-ne un abocador. Quina és la teva valoració des del punt de vista mediambiental? Quins estudis s’haurien de fer abans d’aprovar aquest projecte?
Deixa un comentari