El Jazz és un gènere musical, originari de New Orleans (Louisiana, Estats Units d’Amèrica), on es barreja una rítmica pròpia dels negres nord-americans (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels “Minstrels”) amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).
Quan aquests conjunts s’estabilitzaren, substituïren la tuba pel contrabaix, el bombo i platerets per la bateria i s’hi afegí el piano. Aquesta era la formació de l’Original Dixieland Jazz Band, un grup blanc que emprà la paraula jazz per primera vegada, el 1917. Tant per repertori com per instrumentació, harmonia i sobre tot per la improvisació (base característica del jazz) s’anà evolucionant fins arribar, als anys 80 i 90 del segle XX, a una fusió d’estils molt diversos. Així, juntament amb cançons populars o d’operetes i musicals de Broadway, el jazz incorporà, a partir de 1920, composicions pensades específicament per a ser interpretades per aquests conjunts.
Amb l’estil anomenat “Chicago” – o hot jazz – s’enriquiren les improvisacions i s’incorporaren nous instruments com el saxòfon (tenor i alt, principalment), la guitarra i el violí. Altres instrumemts que s’anaren incorporant, foren el vibràfon, els saxòfons barítons i soprano, la flauta, l’orgue i diferents tipus de percussió (conga o tombadora , bongos). Així mateix, els cantants, tan importants ja des dels inicis dels blues, adoptaren el llenguatge nou i a partir dels anys 30 s’incorporaren al jazz.
Un altre tret distintiu d’aquest gènere són les jam sessions, trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d’una melodia. Entre finals dels anys 20 i fins 1945 triomfà l’estil anomenat swing, interpretat per grans orquestres (big bands) de dotze o catorze instrumentistes.
Després de la II Guerra Mundial s’inicià l’esclat del be bop que revolucionà les formes d’improvisar, apropant-les quasi a l’avantguardisme, i també el tipus de sonoritat. El bop és la base del que es coneix, habitualment, com a modern jazz, en oposició al mainstream, més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del bop trobem el cool, també l’estil west coast, el hard bop, el third stream i, finalment, el free jazz, en que no es segueix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa la tímbrica, l’experimentació amb els instruments i la discontinuïtat rítmica.
Des de finals dels 60 i fins avui, el jazz no ha deixat de mesclar-se amb altres gèneres, com el rock, jazz rock o el funky, que ha fet que sovint s’anomenés a aquesta tendència fussion.
Als anys 40, els músics de les orquestres de jazz s’avorrien més que un borinot picant contra el vidre.
Per aixecar el vol i sortir d’aquest atzucac musical, un grup de músics negres comencen la nit amb un concert de swing en una orquestra de ball per blancs, i acaben improvisant una festa pel seu compte. En aquests concerts foscos i clandestins veu la llum el bebop. Si el swing s’havia convertit en un robot rovellat, el bebop té les frontisses lubricades i camina lliure.
Els primers passos del nou engranatge musical els fan Thelonius Monk, Charlie Parker i Dizzy Gillespie, que infla les galtes com globus quan toca la trompeta!
La música d’Ígor Stravinski i el be-bop posen ritme als dos relats animats d’aquest capítol de l’espai “Atrapatoons”.
L’Atrapa-sons comenta que un dels primers estils del jazz va ser el swing, que vol dir gronxar-se. El swing, fill del ragtime i del blues, va tenir gran acceptació entre les orquestres de l’època, perquè tenia un ritme molt marcat i era molt fàcil de ballar. Després va aparèixer un altre estil, el be-bop, que a diferència del swing, tenia un ritme més ràpid i acords dissonants. Thelonius Monk, Charlie Parker o Dizzy Gillespie van ser alguns dels seus inventors. I, precisament, el primer relat animat té ritme de be-bop.
Una interpretació de Marta Ortega, estudiant de violí, dóna pas al segon conte animat: “Pulcinella”, d’Ígor Stravinski.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922877.rm" width="352" height="288"/]
Font: Atrapasons
Activitats:
Clica la imatge:
Vols improvisar en una banda de Jazz? Tria els instruments i comença.
[kml_flashembed movie="http://pbskids.org/jazz/bandleader.swf" width="100%" height="300"/]
CLICA LA FONT
Font: http://pbskids.org
[kml_flashembed movie="http://www.csdraveurs.qc.ca/musique/choralies2002/jeux/ct3.swf" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Per ampliar informació:
Les arrels del Jazz, Arbre genealògic del Jazz, Mapa conceptual.
Pàgines relacionades:
Improvisadors, Horace Silver
