Daily Archives: 18 novembre 2007

I. Stravinski: L’ocell de foc, Pulcinella.

Clica la imatge i en sabràs moltes coses:

Experimenta amb aquests jocs i aprèn:

I de la mà de l’Atrapasons el conte de L’ocell de foc:

Aquesta és la història d’un príncep, tretze princeses, un mag malvat i un ocell màgic.

Autor de la música: Ígor Stravinski
Gènere: Ballet inspirat en un conte popular rus.
Estrena: París, 1910

Un dia, el príncep Ivan va entrar al jardí prohibit del Mag Kastxei, hi va veure un ocell de foc i no va parar fins que el va caçar.

L’ocell li va suplicar que el deixés en llibertat, i a canvi li va oferir una de les seves plomes precioses: “Si mai em necessites, branda aquesta ploma i vindré a ajudar-te”

Quan l’ocell va marxar, el jardí va quedar en silenci absolut, fins que hi van aparèixer tretze princeses que van iniciar un ball al voltant d’un pomer màgic.

Ivan, que s’havia amagat, va sortir per l’ensurt de les princeses: “No us espanteu!”, els va dir, “No us faré mal”.

Però la més bonica de totes li va dir: “Som presoneres del mag Kastxei. Escapa’t, que si no et convertirà en estàtua de pedra.”

El príncep en va quedar tan enamorat que quan les princeses van tornar al castell, les va seguir per rescatar-les. Poc s’imaginava els perills que amagava el bosc!

Així que Ivan va entrar en els jardins del castell, els monstres del mag el van atrapar i el van dur davant Kastxei. Però abans que el convertís en estàtua, el príncep va brandar la ploma de l’ocell de foc.

L’ocell no es va fer esperar i els monstres i el mag van quedar atrapats pel fort vent que provocava l’ocell batent les ales, alhora que deia al príncep: “Busca l’ou de pedra on el mag guarda la seva ànima”.

Aprofitant la confusió i abans que els monstres el poguessin atrapar, el príncep va trobar l’ou i el va trencar en mil bocins.

L’ànima del mag es va evaporar, i aquest, els monstres i la foscor del jardí encantat van desaparèixer per sempre.

Les estàtues van tornar a la vida i Ivan i la seva estimada van viure feliços per sempre més.

El relat el trobaràs gairebé a la meitat del vídeo.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730141.rm" width="352" height="288"/]

També de la mà de l’Atrapasons la història d’en Pulcinella:

Et penses que els culebrons se’ls han inventat a la tele? Doncs t’equivoques. Avui te’n presentem un en forma de ballet. És la història d’en Pulcinella.

En Pulcinella és un bromista que es fica en tots els embolics imaginables i encara que sembli lleig, molt lleig, resulta que té un èxit increïble amb totes les noies.

Fins i tot enamora les que ja tenen pretendent.

Però en Pulcinella està casat amb Pimpinel·la, que n’està molt gelosa, i no el deixa acostar a cap noia.

Els pretendents que s’han endut carbasses per culpa d’en Pulcinella estan tan humiliats que se’n volen venjar. De manera que, quan es fa de nit, l’esperen en un carreró fosc i¿ El deixen en calçotets i més mastegat que un xiclet.

L’endemà, els pretendents burlats es volen fer passar per en Pulcinella, a veure si així lliguen més.

Però les mentides tenen les cames molt curtes, i aviat els enxampen perquè el mateix Pulcinella apareix en calçotets i com si no hagués passat res.

I així és com en Pulcinella surt de l’embolic, amb enginy i alegria i fent bellugar el melic.

I… si non e vero, e ben trobato.

Per veure el vídeo hauràs d’anar a TV3 A LA CARTA

L’espai “Atrapa-sons” explica com es classifiquen els instruments de corda, repassa la història del violí i d’altra banda, inclou un animació de “Pulcinella”, d’Ígor Stravinski, i una interpretació de la peça “El vol del borinot”, de Nikolai Rimski-Kórsakov, adaptada per a piano per Serguei Rakhmàninov. Finalment, l’Atrapa-sons construeix un “duduk” amb un tros de mànega de reg.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730727.rm" width="352" height="288"/]

Els castellers. La gralla i el tabal

Els castellers siguin d’on siguin (Terrassa, Valls Vilafranca, Tarragona, Sitges…) allà on van creen expectació:

El cap de colla tria els qui fan de crosses a baix.

La pinya és el primer que fem i tothom pot ajudar.

Ja sonen les gralles i els timbals que assenyalen el començament.

L’aixecador s’ajup i l’anxeneta s’hi aixecarà al damunt, alçarà el braç i saludarà.

Si tot va bé el castell es carrega i no fa llenya.

Sonen les gralles i els timbals i descarreguen ordenadament de dalt a baix. Observa:

Música de castells:

Música de castells és el nom genèric que es dóna a les tonades que acompanyen i formen part de les jornades castelleres i que s’interpreten abans durant i després de la construcció dels castells.

Les tonades de castells: toc de matinades, toc de castells, entrada a plaça, música per a dur el pilar al balcó i toc de vermut.

La gralla és l’instrument protagonista de moltes festes populars.

Escolta la tonada de castells:

Els castells s’anomenen de diferents maneres:Pilars: formats per una sola persona en cada pis.Torres: dues persones per pis.Castells: més de dues persones; 3 de 7 per exemple (tres persones en cada pis i set pisos).

Vídeo il.lustratiu:

Quatre de Nou net – (TV3) – Colla Joves Xiquets de Valls:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FvUialXW0PU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Primer tres de deu carregat de la història del món casteller portada a terme per els Castellers de Vilafranca del Penedès:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/41rz5RtdUY0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Págines relacionades:

Bloc musical de l´escola.