Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra:
Kenneth Joseph Alford, és un pseudònim de Fredrick Joseph Ricketts, considerat el millor compositor de marxes d’Anglaterra, de les quals, la més coneguda és La Marxa del Coronel Bogey, que formà part de la banda sonora de la pel·lícula El Pont sobre el riu Kuai (1957) .
Al 1895 va entrar com a music al Royal Irish Regiment, posteriorment, al 1927, va passar a ser el director dels Royal Marines. Es va retirar al 1944.
Conegut com “El rei anglès de les marxes” era considerat l’equivalent anglès de l’americà John Philip Sousa.
Escolta aquesta marxa mentre portes el compàs de 2 temps:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xvWLMkxSwIo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aproximació a la figura de l’autor: Compositor rus (1906-1975).
És el màxim representant del realisme rus. Pertanyia a una família de músics excel·lents i el seu pare va ser cantant i pianista. Als nou anys va començar a estudiar música i piano. Durant un cert temps va tocar el piano al cinema, quan aquest era mut, la qual cosa el portà més endavant a compondre molts temes musicals per a pel·lícules, com aquesta suite.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/lj0yuc8o9qQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aproximació a la figura de l’autor: Compositor cinematogràfic italià, nascut el 10 de novembre de 1928 a Roma. El seu pare era trompetista professional, i el petit Ennio no va dubtar a aprendre a tocar aquest instrument com a mitjà d’iniciació a la música.
Va fer els estudis musicals al Conservatori de Santa Cecília. En finalitzar la carrera musical, cap a la meitat dels anys cinquanta, va començar a escriure música per a productores italianes de ràdio al mateix temps que interpretava les seves composicions amb la trompeta i dirigia una orquestra de música de cambra.
Des del 1961 es dedicà a la música per a pel·lícules. Un antic company d’escola, Sergio Leone, li va oferir de crear la seva primera banda sonora el 1964 per a la pel·lícula Per un pugno di dollari. La col·laboració amb aquest cineasta el va portar a compondre altres bandes sonores.
Morricone és probablement un dels compositors més productius de la història de les bandes sonores. Les seves partitures han ambientat pel·lícules de tots els tipus de gèneres cinematogràfics.
Ha col·laborat en alguns dels títols més destacats del cinema italià. Després de dues dècades que transcorregueren a cavall entre Itàlia i els Estats Units, l’èxit aconseguit amb la banda sonora de The Mission (La missió, 1986) li donà l’estatus pel qual avui dia és conegut. A partir de llavors, totes les productores accepten les dues condicions que per Morricone són innegociables: no moure’s de Roma per compondre i no acceptar que cap arranjador toqui les seves composicions.
La seva versatilitat li ha permès adaptar-se a una gran diversitat d’estils, motiu pel qual ha treballat sovint també per al cinema francès
Darrerament ha escrit les bandes sonores d’U Turn, d’Oliver Stone (1997), Bulworth, de Warren Beatty (1998), Il Fantasma dell’opera, de Dario Argento (1998), Mission to Mars, de Bryan de Palma (2000), i Vatel, de R. Joffé (2000), entre altres.
Escolta el fragment “El riu” de la pel.lícula La Missió, interpretat per un oboè i orquestra:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Mw_Ja_x9Yfk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
El fragment de pel.lícula:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xBLbH6vRwk8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Més informació:
El oboè és un instrument de vent-fusta. Dins d’aquesta gran família, el oboè pertany als instruments de doble canya, a l’igual que el fagot. Sona quan l’instrumentista bufa pressionant els llavis i fent vibrar les dues llengüetes de canya l’una contra l’altra. Així envia les vibracions cap al tub de l’instrument, on es fan les notes tapant i destapant els forats amb els dits o les claus.
Observa l’embocadura de l’oboè:
I ara observa també com és:
L’orquestra ens presenta l’oboè:
Escolta l’oboe, pots clicar l’auricular o nota per nota:
[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/hautbois.swf" width="100%" height="300"/]
Font: Els instruments musicals.
En aquest enllaç podràs veure i escoltar l’oboè i altres instruments de la família de vent-fusta i de canya simple com el corn anglès, la gralla, etc.
I per si no n’has tingut prou, escolta un fragment d’una obra musical per oboè i violí de J.S.Bach. algú sap de quina obra es tracta? anima’t i escriu un comentari:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/MHr2hg25pY4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/oboe/oboe.swf" width="100%" height="350"/]
L’espai “Atrapa-sons” explica com es classifiquen els instruments de corda, repassa la història del violí i inclou interpretacions de música de Stravinski i de Rimski-Kórsakov. Espero que t’agradi.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730727.rm" width="352" height="288"/]
Si fas una ullada a aquest enllaç descobriràs quins, com són i com sonen els instruments de corda pinçada, percudida i fregada.
http://www.xtec.cat/~clopez13/index.htm
Un cop has vist els videos i hagis visitat les pàgines on parlen dels instruments de corda pinçada ja estaràs preparat/ada per a contestar aquestes cinc preguntes:
1. Digues quantes cordes té l’arpa i quants pedals té. Per a què serveixen els pedals?
2. La Carla que toca l’arpa t’explicarà l’evolució de l’arpa des de fa 3000 anys fins ara. Els egipcis, cap el segle XXV abans de la nostra Era utilitzaven una arpa que només tenia 6 o 8 cordes, desprès fins a quantes cordes es va ampliar?.
3. La Marta toca la guitarra i t’explicarà moltes coses ja que la guitarra és un instrument de grans possibilitats expressives i tècniques que permet diferents sonoritats i maneres de ser tocat. Digues quines són.
4. Si has vist el vídeo de la guitarra explica el que t’ha agradat més o que t’ha cridat més l’atenció.
5. Digues les parts de que es compon la guitarra i les de l’arpa i desprès contesta quantes parts tenen en comú.
Com els germans Dalton, el violoncel també forma part d’una família de quatre germans, formada pel contrabaix, el violoncel, la viola i el violí. Ell és el segon.
Es diu que és l’instrument que té un so més similar a la veu humana.
El violoncel ja existia fa més de 400 anys, però durant molt temps poca gent li va fer cas, perquè preferien un altre instrument semblant que es deia “viola de gamba”.
Es deia “de gamba” perquè en italià “gamba” vol dir cama i era un instrument que s’havia d’aguantar amb la cama.
Però quan el famós constructor de violins Antonio Stradivarius va redissenyar, al segle XVII, el violoncel, el va convertir en un instrument molt apreciat per grans compositors, com Beethoven, Bach i Vivaldi.
A part de compositors, també hi ha hagut intèrprets molt importants de violoncel. El català Pau Casals va ser tan virtuós amb el violoncel que se’l considera un dels que han fet evolucionar més la música d’aquest instrument.
Per sentir com sona clica l’auricular o nota per nota:
[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/violoncelle.swf" width="100%" height="300"/]
Font: Els instruments musicals.
El violoncel es toca amb un arquet fet amb pèls de cua de cavall.Si vols saber més coses del violoncel i dels instruments de corda fregada clica l’enllaç:
Ethan winer fa una composició on utilitza 37 parts del cello. Fantàstic!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gsavk0FX3Ro" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/7dif/violon.swf" width="100%" height="350"/]
[kml_flashembed movie="http://philharmoniker.web-feedback.de/swf/main_en.swf" width="100%" height="450"/]
Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra: Compositor anglès (1875-1959).
Començà la seva carrera com a director d’orquestra, dirigint música de teatre. Els darrers anys de la seva vida, després de la segona guerra mundial, es dedicà a la música lleugera i popular. Fou director musical de la firma Columbia Graphophone Co.
Curiós compositor que ha arribat a la majoria de nosaltres amb tan sols tres obres musicals: En un mercat persa, En el jardí d’un monestir i En el jardí d’un temple xinès.
Saps què és la música descripriva?
En un mercat Persa és una obra amb un marcat aspecte pictòric i descriptiu que ens apropa a un concorregut mercat de Bagdad amb el seu ambient colorista. El compositor ens descriu el que passa en un dia de mercat, des del
començament, quan van arribant els diferents personatges, fins al final, quan tots pleguen i el mercat resta solitari.
Els deu quadres de què consta són:
1. Els camellers arriben.
2. Els captaires demanen almoina.
3. La princesa arriba al mercat envoltada dels seus servents.
4. Els acròbates del mercat.
5. Els encantadors de serps.
6. Arriba i passa pel mercat el califa.
7. Es tornen a escoltar els captaires.
8. La princesa se’n va.
9. Els camellers continuen el seu camí.
10. El mercat queda solitari.
Què t’imagines que està passant mentre escoltes la música?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_keonPGsMVQ" width="100%" height="350" wmode="transparent" /]
Escolta l’obra en mans d’una orquestra ben particular.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/g1kSGgZP4KE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra:
Compositor nord-americà (1924-1994). Conegut per les seves composicions de músiques de cinema i de televisió, sobretot a partir del tema de La pantera rosa. Fill d’un flautista, Mancini va començar a compondre quan només era un adolescent. Va començar la carrera professional amb l’orquestra de Glenn Miller, en la qual tocava el piano i on va conèixer la cantant i vedette del grup, Ginny O’Connor, que més tard esdevindria la seva esposa.
Mancini va compondre més de vuitanta bandes sonores de pel·lícules. Va ser nominat divuit vegades per l’Acadèmia de Hollywood i va guanyar quatre òscars: el primer per Moon River, l’any 1962, i l’últim per Víctor-Victòria, l’any 1982. La seva vàlua com a compositor de cançons li va fer guanyar també vint premis Grammy, un Golden Globe i sis discos d’or. La seva carrera ha estat plena d’èxits. Qui no recorda, per exemple, les músiques de La pantera rosa, L’inspector o Dies de vi i roses?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/watch?v=_CHjYHwNzx0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
En coneixes alguna altra de H. Mancini? Mira les imatges i segueix la pulsació.
Aquí tens doncs, l’elefant petit:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6Nh49a8q2E4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
I per acabar, escolteu una nova peça d’aquest compositor que ben segur que us serà familiar:
Aquí teniu The Pink Panther ballada per Fred Astaire i Ginger Rogers:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/cV9YV-8xcIY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Us ha agradat? doncs ara l’orquestra Trombonanza tocarà al mateix tema:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/799A3rgG_9k" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
