Daily Archives: 19 novembre 2007

El flamenc.Carmen Amaya: la força.

Si una cançó feta per ordinador es divideix en pistes, el flamenc es divideix en “palos”. Els “palos” són els diferents estils que componen el món del flamenc i cadascun té el seu compàs i el seu ritme. Els més coneguts són la “bulería”, el “fandango” o les “peteneras”, però n’hi ha més de cinquanta, amb noms tan exòtics com el “zorongo” o “los caracoles”.

Si us penseu que cal anar fins a Andalusia per ballar una rumba, esteu molt equivocats. Hi ha festes flamenques més a prop del que sembla. Com ara aquesta!

“Atrapatoons” inclou, en aquest capítol, dos relats animats: una història a ritme de flamenc i el conte “En Pere i el llop”, del compositor Serguei Prokófiev.

L’Atrapa-sons parla de la diferència entre fer palmes i aplaudir, i aclareix que, en el flamenc, les palmes són tot un instrument. El flamenc el van portar els gitanos a Andalusia fa molts anys. Els estils en el flamenc es diuen “palos” i n’hi ha molts: “bulería”, fandango, “soleá”, “martinete”, “farruca”, “petenera”… Figures com Paco de Lucía o Camarón de la Isla van renovar el flamenc. Precisament, Paco de Lucía va posar de moda el “cajón flamenco”, un instrument de percussió que va portar del Perú. Després de parlar del flamenc, l’Atrapa-sons dóna pas a una animació que té com a eix aquest estil musical.

Míriam Fèlix, estudiant de violoncel, interpreta un fragment de l’obra “En Pere i el llop”, de Serguei Prokófiev. “En Pere i el llop” és la història d’un ocell, un ànec, un gat, un nen, un avi i un llop.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922876.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons
La vida de Carmen Amaya, retrobada a través de la seva neboda néta Omayra, bailaora que viu als Estats Units i que ha vingut per conèixer els escenaris i les persones que van marcar la seva vida.

Carmen Amaya va néixer al Somorrostro, a la Barceloneta, l’any 1913. Als sis anys ja va començar a ballar al restaurant les Set Portes de Barcelona i per diversos tablaos de la ciutat. Més endavant va ballar per tot Espanya i va fer diverses gires per Amèrica. L’any 1941 es va presentar al Beach Comber de Nova York i va començar una estada de cinc anys als Estats Units, des de Nova York fins a Hollywood. També va ballar per tot Europa: França, Gran Bretanya, Itàlia, Holanda, Alemanya…

Va morir l’any 1963 a la seva casa de Begur.

El reportatge inclou fragments de la pel·lícula “Los Tarantos”, de Francesc Rovira, i imatges de Carmen Amaya en alguna de les seves actuacions, com també fotografies i cartells de tota la trajectòria artística de la bailaora.

El reportatge inclou fragments de la pel·lícula “Los Tarantos”, de Francesc Rovira, i imatges de Carmen Amaya en alguna de les seves actuacions, com també fotografies i cartells de tota la trajectòria artística de la bailaora.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/avi/001_382387.rm" width="352" height="288"/]

El so de l’electrònica. El flamenc.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_852754.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” ensenya com fer servir l’ordinador per compondre música i també dedica un espai al flamenc.

L’Atrapa-sons visita l’estudi del grup “N3o5ol”. Dos dels seus integrants mostren com es pot fer música amb un ordinador, un controlador MIDI, un micròfon i un sintetitzador. Per aconseguir-ho, fan servir programes com ara Reason, Nuendo, Cubase o Logic.

Primer de tot es confecciona una base rítmica i, tot seguit, s’hi van afegint pistes. L’ordinador també permet modificar el so de qualsevol instrument musical fent servir el “phaser”, el “delay stereo”, la marxa enrere, la reverberació o l’eco.

Per la seva banda, l’Atrapamosques interpreta al piano la peça flamenca “Gitano de las callejuelas”. El flamenc té una escala musical pròpia d’influència àrab. Els “palos” són els diferents estils que componen el món del flamenc i cadascun té el seu compàs i el seu ritme. Els més coneguts són la “bulería”, el fandango o les “peteneras”, però n’hi ha més de cinquanta. La música flamenca també és la protagonista de la secció “El relat animat”.

L’artefacte musical d’aquest capítol és un costellam fet amb un tauló de fusta i diversos tubs. L’Atrapa-sons el fa sonar i aconsegueix interpretar el tema “Pere Gallerí”.