Comencem un nou curs amb il·lusió i ganes de retrobar-nos!

Ara ja som Dimonis!! Us convidem a veure la nostra clase!

Divendres dia 19 de juny, els nens i nenes de totes les etapes de l’Escola ens vam trobar al nou auditori per celebrar com cal la finalització del curs 2014-15. L’espai va acollir per primera vegada a tots els alumnes i els seus mestres. Amb molta comoditat, vam ocupar la sala gran i les grades del pati i vam poder compartir ambdós espais gràcies a l’obertura mòbil que permet connectar-los per a esdeveniments com aquest.
L’acte va començar amb la benvinguda que van fer els nens i nenes de l’Arc de Sant Martí als seus companys de la classe de la Lluna i que l’any que ve faran Primària. Per rebre’ls com cal els van pintar uns colors de l’arc de Sant Martí i els van cantar una cançó. Una mica més tard van ser els nois i noies de la Promoció M. Gandhi els que van acollis als nois i noies de sisè i que han deixat de ser Vampirs. Per donar-los la benvinguda també els van cantar una cançó i els van donar una fotografia de la sortida que havíem fet conjuntament a Barcelona. L’acte va continuar amb un reconeixement a l’Emily Snelson que ens ha acompanyat durant aquest curs. Va rebre un gran aplaudiment i la demostració de l’estimació que ha desvetllat entre els nens i nenes amb qui ha compartit molt més que la llengua anglesa.
Tot seguit els nois i noies de la Promoció Neil Armstrong van fer uns petits regals als nois i noies de la Promoció Aina Durandeau Orús que deixen l’Escola aquest any.
Aquests nois i noies van adreçar un discurs d’agraïment a l’Escola que els ha acollit ds de la Classe dels Cargols i va lliurar un present als seus mestres d’Educació Secundària.
La festa va acabar al pati de l’Escola on vam poder assaborir una deliciosa coca de Sant Joan. Molt bon estiu a tots i totes.

L’Emily Snelson ha estat a l’Escola fent d’assistent de conversa en llengua anglesa durant tot el curs escolar. Els nens i nenes de Primària han pogut gaudir i aprofitar les converses en llengua anglesa que l’Emily els ha plantejat. L’Emily ha viscut a casa de tres famílies que molt amablement han accedit a acollir-la a casa seva. Arribat el final de curs l’Emily ha decidit tornar a Anglaterra. Abans de marxar però ha fet una carta adreçada a l’Escola, als pares i mares i a tots els nens i nenes mostrant el seu agraïment per l’acollida que des de l’Escola li hem fet. Podreu llegir-la juntament amb les imatges. Moltes gràcies Emily.

El passat dijous dia 18 de juny, es va fer l’esperada jornada esportiva de Primària. Des de bon matí tots els nens i nenes de primer fins a sisè van participar en una bona colla d’esports que ocupaven tots els espais possibles del pati de l’Escola. Aquesta jornada sempre és molt estimada per nens i nenes ja que els permet practicar l’esport on prèviament han fet equip amb els seus companys i companyes. Els esports eren : futbol, matar, estirar la corda, tennis taula, curses de sacs, tchoukball, bitlles, hoquei, bàsquet…La jornada va finalitzar amb molta alegria i amb uns deliciosos gelats per a tots els participants.

Les preguntes volen escalfor…
Us convidem a compartir amb nosaltres la festa de Sant Jordi el diumenge 19 d’abril a les 12 del migdia.

L’Ona i el seu aniversari
Avui hem anat a l’auditori a veure a l’Anna Garcia Galceran que ens ha vingut a explicar la seva vida i el fet que hagi publicat un llibre titulat “L’Ona i el seu aniversari”. l’Anna es va llicenciar en Filologia Catalana a la UAB . Desprès se’n va anar a fer de professora de català a la Universitat de Càller (Sardenya).
Allà quan tenia 26 anys va patir una hemorràgia al tronc cerebral . Ara té la mobilitat reduïda i va en cadira de rodes. Va pensar que seria una bona idea fer un llibre que ajudés a les altres persones a veure normal les persones que van amunt i avall en cadira de rodes.
Avui que l’Anna ha vingut a l’Escola hem pogut llegir uns fragments tots junts. Ha sigut molt emocionant i molt divertit. Pensem que és un llibre molt interessant ja que fa reflexionar sobre la sort que tenim de poder fer tot el que podem fer i que hi ha gent que està molt limitada en els seus moviments.
Un fragment el llibre que ens agrada molt és aquest:
Tots junts comencen a cantar-me l’Aniversari feliç.
-Quina il•lusió
– Ara agafa bufera, eh! – em diu la Rita.
Ja la tinc preparada i “bffffff…”´,bufo amb totes les meves forces.

Al final de l’acte l’Anna ens ha signat a la seva manera alguns exemplars del seu llibre i alguns dibuixos que ens havia portat.

Moltes gràcies Anna.

Divendres dia 20 de març, vam fer un seguiment de l’eclipsi solar parcial. Tot i els núvols es va deixar veure prou bé. Amb totes les precaucions possibles i amb molta cura vam anar baixant per torns al pati o a la Plaça del Centre totes les Etapes de l’Escola per poder comprovar aquest fenomen astronòmic. Des de les observacions més sensorials, passant per l’observació directa amb filtres oculars, passant per les projeccions d’ombres, projeccions dels raigs del sol a través de cercles, ratetes de miralls fins als mesuraments meteorològics ens van oferir un matí ple de descobertes.

Quan mirem al cel, els núvols també estan plens de coses que no es veuen, però que hi són en nosaltres mateixos, en la nostra imaginació. Hem llegit la història El món d’en Hogol, on aprareix la idea de la qual n’hem estat parlant a la rotllana. El conte explica:

“El núvols venen i se’n van i ja està. I no parlen!! – I tu com ho saps? Has parlat amb algun? Segur que no! – Evidentment que no. Els núvols no parlen. – No parlen com nosaltres, però diuen coses. Tan sols has de mirar-los amb atenció. – Que és el que diuen, que plourà? – Moltes coses. Anuncien la pluja, és clar, però això no te importància. Els núvols parlen de coses que no es poden veure, coses que solament es poden sentir. – Com? – Si home! Els núvols són com un mirall, reflexen el que tu els projectes. Et mostren la teva pròpia ànima.”

“No te n’adones que no hi ha dues persones que vegin el mateix núvol? Els núvols no tenen forma, els hi donem nosaltres! Per això són un mirall. Veiem en ells el que nosaltres volem veure, el que portem dins nostre. A ells tan els fa el que pensem d’ells mateixos, existeixen i ja està. Vegis el que vegis en un núvol mai deixarà de ser-ho. Els núvols són com la vida. Hi són per tothom. Pots mirar la teva vida de moltes maneres però no per això deixarà de ser la teva vida.”

Hem mirat tots la imatge d’un mateix núvol i ens hem explicat què hi hem vist:

MARC RIUS: CAP D’UN DRAC AMB UN BONY MOLT GROS I UNA PUNXA AL DAVANT

LAIA M: LA CARA D’UN HIPOPÒTAM AMB LA BOCA OBERTA

SARA: EL MEU TIET QUE ES VA MORIR

JÚLIA: UNA MUNTANYA ON CAMINAR I PASSEJAR

MARIA: UN BARRET DE CUINERA

ANNA: UN DOFÍ O UNA BALENA

MARC : UN PEU QUE XUTA UNA PILOTA DE FUTBOL

JUDIT: UNA CARA D’ÓS

PAULA: UNA CARA D’UN HIPOPÒTAM DE XOCOLATA

ABRIL: UNA VACA ESTIRADA AMB UNES ULLERES DE SOL

PAU M: UNA CARA D’HIPOPÒTAM

MARTA: UN OCELL

POL H: UNA MOTO D’AIGUA

POL F: UNA BARCA COM LA DEL MEU AVI

NEUS: UN DAVANTAL DE CUINERA

DANIELA: UN ÓS PANDA

LAIA C: UN RATPENAT

HÉCTOR. UN COTXE VOLADOR

ERIK: UNA PANTERA NEGRA

IAN. UN AVIÓ PER ANAR A DINAMARCA

WAFAE: UN COTXE QUE EM PORTARIA AL MARROC

ARNAU:UN PALAU D’UN REI

PAU R:UNA TORTUGA

BERNAT: UN MONSTRE VOLADOR

ANIOL. UN DRAC FEROTGE

NIL: UNA MOTO D’AIGUA

ILA: UN OSSET

JANA:  CREIEM QUE VEURIA UNA MUNTANYA DE SORRA O UN CAVALLET DE MAR

ÀLEX: UN DRAC AMB GEPA, SENSE ALES NI CAMES I UNA CUA MOLT LLARGA

Alguns dels que heu anat tenint l’oportunitat d’apropar-vos a la classe de ben segur que us heu sorprès amb el què hi ha només entrar-hi…Què fem amb tots aquests retalls de fustes?Doncs ens estem entrenant a construir mons imaginaris o ciutats. Segons la consigna, la construcció canvia. El que sempre es va mantenint és l’esperit cooperatiu i el treball en equip, imprescindible a l’hora de tirar endavant una construcció comuna, on s’hi van incloent les idees i propostes de tots. Seguim mantenint viva “la flameta” heretada de l’Ernest Shackelton en la descoberta de la seva expedició el trimestre passat. cada peça de fusta és única, en mida, color, gruix…com nosaltres som únics i especials.

A l’exposició Jo veig el que tu no veus un artista amb TEA realitzava construccions amb peces de fusta. Inspirats en la seva obra i amb el món imaginari tan excepcional que tenen les persones amb Austisme, hem iniciat aquesta nova aventura. Cap on ens portarà? S’obre un nou interrogant.