L’Ona i el seu aniversari
Avui hem anat a l’auditori a veure a l’Anna Garcia Galceran que ens ha vingut a explicar la seva vida i el fet que hagi publicat un llibre titulat “L’Ona i el seu aniversari”. l’Anna es va llicenciar en Filologia Catalana a la UAB . Desprès se’n va anar a fer de professora de català a la Universitat de Càller (Sardenya).
Allà quan tenia 26 anys va patir una hemorràgia al tronc cerebral . Ara té la mobilitat reduïda i va en cadira de rodes. Va pensar que seria una bona idea fer un llibre que ajudés a les altres persones a veure normal les persones que van amunt i avall en cadira de rodes.
Avui que l’Anna ha vingut a l’Escola hem pogut llegir uns fragments tots junts. Ha sigut molt emocionant i molt divertit. Pensem que és un llibre molt interessant ja que fa reflexionar sobre la sort que tenim de poder fer tot el que podem fer i que hi ha gent que està molt limitada en els seus moviments.
Un fragment el llibre que ens agrada molt és aquest:
Tots junts comencen a cantar-me l’Aniversari feliç.
-Quina il•lusió
– Ara agafa bufera, eh! – em diu la Rita.
Ja la tinc preparada i “bffffff…”´,bufo amb totes les meves forces.

Al final de l’acte l’Anna ens ha signat a la seva manera alguns exemplars del seu llibre i alguns dibuixos que ens havia portat.

Moltes gràcies Anna.

Divendres dia 20 de març, vam fer un seguiment de l’eclipsi solar parcial. Tot i els núvols es va deixar veure prou bé. Amb totes les precaucions possibles i amb molta cura vam anar baixant per torns al pati o a la Plaça del Centre totes les Etapes de l’Escola per poder comprovar aquest fenomen astronòmic. Des de les observacions més sensorials, passant per l’observació directa amb filtres oculars, passant per les projeccions d’ombres, projeccions dels raigs del sol a través de cercles, ratetes de miralls fins als mesuraments meteorològics ens van oferir un matí ple de descobertes.

Quan mirem al cel, els núvols també estan plens de coses que no es veuen, però que hi són en nosaltres mateixos, en la nostra imaginació. Hem llegit la història El món d’en Hogol, on aprareix la idea de la qual n’hem estat parlant a la rotllana. El conte explica:

“El núvols venen i se’n van i ja està. I no parlen!! – I tu com ho saps? Has parlat amb algun? Segur que no! – Evidentment que no. Els núvols no parlen. – No parlen com nosaltres, però diuen coses. Tan sols has de mirar-los amb atenció. – Que és el que diuen, que plourà? – Moltes coses. Anuncien la pluja, és clar, però això no te importància. Els núvols parlen de coses que no es poden veure, coses que solament es poden sentir. – Com? – Si home! Els núvols són com un mirall, reflexen el que tu els projectes. Et mostren la teva pròpia ànima.”

“No te n’adones que no hi ha dues persones que vegin el mateix núvol? Els núvols no tenen forma, els hi donem nosaltres! Per això són un mirall. Veiem en ells el que nosaltres volem veure, el que portem dins nostre. A ells tan els fa el que pensem d’ells mateixos, existeixen i ja està. Vegis el que vegis en un núvol mai deixarà de ser-ho. Els núvols són com la vida. Hi són per tothom. Pots mirar la teva vida de moltes maneres però no per això deixarà de ser la teva vida.”

Hem mirat tots la imatge d’un mateix núvol i ens hem explicat què hi hem vist:

MARC RIUS: CAP D’UN DRAC AMB UN BONY MOLT GROS I UNA PUNXA AL DAVANT

LAIA M: LA CARA D’UN HIPOPÒTAM AMB LA BOCA OBERTA

SARA: EL MEU TIET QUE ES VA MORIR

JÚLIA: UNA MUNTANYA ON CAMINAR I PASSEJAR

MARIA: UN BARRET DE CUINERA

ANNA: UN DOFÍ O UNA BALENA

MARC : UN PEU QUE XUTA UNA PILOTA DE FUTBOL

JUDIT: UNA CARA D’ÓS

PAULA: UNA CARA D’UN HIPOPÒTAM DE XOCOLATA

ABRIL: UNA VACA ESTIRADA AMB UNES ULLERES DE SOL

PAU M: UNA CARA D’HIPOPÒTAM

MARTA: UN OCELL

POL H: UNA MOTO D’AIGUA

POL F: UNA BARCA COM LA DEL MEU AVI

NEUS: UN DAVANTAL DE CUINERA

DANIELA: UN ÓS PANDA

LAIA C: UN RATPENAT

HÉCTOR. UN COTXE VOLADOR

ERIK: UNA PANTERA NEGRA

IAN. UN AVIÓ PER ANAR A DINAMARCA

WAFAE: UN COTXE QUE EM PORTARIA AL MARROC

ARNAU:UN PALAU D’UN REI

PAU R:UNA TORTUGA

BERNAT: UN MONSTRE VOLADOR

ANIOL. UN DRAC FEROTGE

NIL: UNA MOTO D’AIGUA

ILA: UN OSSET

JANA:  CREIEM QUE VEURIA UNA MUNTANYA DE SORRA O UN CAVALLET DE MAR

ÀLEX: UN DRAC AMB GEPA, SENSE ALES NI CAMES I UNA CUA MOLT LLARGA

 

 

 

Alguns dels que heu anat tenint l’oportunitat d’apropar-vos a la classe de ben segur que us heu sorprès amb el què hi ha només entrar-hi…Què fem amb tots aquests retalls de fustes?Doncs ens estem entrenant a construir mons imaginaris o ciutats. Segons la consigna, la construcció canvia. El que sempre es va mantenint és l’esperit cooperatiu i el treball en equip, imprescindible a l’hora de tirar endavant una construcció comuna, on s’hi van incloent les idees i propostes de tots. Seguim mantenint viva “la flameta” heretada de l’Ernest Shackelton en la descoberta de la seva expedició el trimestre passat. cada peça de fusta és única, en mida, color, gruix…com nosaltres som únics i especials.

A l’exposició Jo veig el que tu no veus un artista amb TEA realitzava construccions amb peces de fusta. Inspirats en la seva obra i amb el món imaginari tan excepcional que tenen les persones amb Austisme, hem iniciat aquesta nova aventura. Cap on ens portarà? S’obre un nou interrogant.