Divendres començava amb una fina pluja que va deixar pas a un dia assolellat i serè. Després d’haver esmorzat, vam fer les maletes i motxilles per tenir ben preparat el retorn a casa. Enllestida aquesta feina, les mestres del Camp ens van reunir per a explicar-nos que aniríem a l’Ecomuseu Casa Gassia. Vam aprofitar també per valorar la nostra estada i el nostre treball.
L’Ecomuseu Casa Gassia és un petit tresor de les Valls d’Àneu. És una casa que es manté gairebé intacte tal com era fa 100 anys. Vam poder contemplar els espais de la casa, els objectes, les petites mostres d’història viscuda entre aquelles parets comparant-ho amb les comoditats que a avui dia a casa nostra.
De retorn a la casa de colònies, ens esperava un bon dinar i l’autocar per tornar a Esparreguera.
Han estat uns dies impressionants de treball i vivències inoblidables. Moltes gràcies a tots i totes per fer-ho possible.

Avui dijous, hem començat el treball amb el temps passats. Un cop hem esmorzat, un autocar ens ha portat a Escaló des d’on hem caminat al Monestir romànic de Sant Pere del Burgal. Arribats al monestir ens hem hagut d’enfrontar amb un fris cronològic per situar correctament damunt de la línia del temps el moment de la construcció d’aquest impressionant monestir benedictí. Un cop situats a l’època medieval un treball amb disfresses ens ha fet reflexionar sobre els estaments socials estructurats en forma piramidal.
Hem contemplat les pintures murals de l’absis de l’església. N’hem vist les parts, el significat i la importància que tenen en el conjunt d’Art Romànic de Catalunya. Un treball amb plànol ens ha ajudat a reconèixer les parts del monestir i les seves estances. També hem fet un repàs a la vida monàstica. Horaris, costums, tradicions…
Mentre érem al monestir hem pogut observar el vol de tres exemplars de trencalòs. El fet d’haver-los pogut observar és un fet excepcional. Biòlegs d’arreu del món volen veure aquestes aus i no sempre tenen la sort que hem tingut nosaltres.
Acabada la visita al monestir, hem anat en direcció al restaurant Castellarnau on hem gaudit d’un magnífic dinar tots plegats. Ben servits a taula hem tastat un boníssim trinxat de muntanya i un tall de vedella del Pallars amb el suquet d’haver-la elaborat al forn.
Ben dinat, hem visitat la Vila Closa d’Escaló. Hem pujat a la torre de guaita de la part superior del poble i després hem identificat les parts d’aquesta vila medieval que encara conserva el seu aire rústic i tradicional de poble pirinenc.
A la tarda un torn de dutxes ens ham portat a sopar i a gaudir del ball de gala.
Demà al matí un cop fetes les maletes visitarem l’Ecomuseu Casa Gassia.

De bon matí, després d’haver esmorzat, una pila de taxis ens han portat al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Des de l’Estany ja hem trepitjat una densa capa de neu acabada de caure que donava la sensació d’estar caminant per un immens i preciós pastís. Equipats amb polaines i raquetes de neu hem començat a caminar per la pista que porta a l’Estany de Ratera. Hem pogut reconèixer un munt de rastres d’animals: Guineus, llebres, daines, isards…Hem pogut veure sobrevolar damunt nostre dos exemplars de trencalòs i un voltor. Hem fet diverses aturades per parlar del relleu i orogènesi alpina tot reconeixent els materials que en prou feiners despuntaven sota el mantell de neu. Havent dinat hem desfet el camí per tornar a pujar als taxis en direcció a Esterri.
Després de berenar hem realitzat una descoberta del poble d’Esterri mitjançant un joc de pistes.
Un bon sopar i un son reparador ens portarà a demà dijous on ens endinsarem en la història d’aquestes vall d’Àneu.

Avui dimarts després d’haver-nos llevat i esmorzat un autocar ens ha portat fins al Bosc d’avets del Gerdar de Sorpe ben bé a 1300m. d’altitud. Hem iniciat el recorregut des del refugi del bosc del Gerdar. Caminant, caminant una suau pluja convertida en neu ens ha fet companyia. Tot i així hem pogut observar les meravelles d’aquest bosc d’avets: Els colors, les formes, les mesures, les interrelacions dins de l’ecosistema, l’aprofitament forestal del bosc. Hem fet esment als paranys de seguiment de l’os que diverses entitats tenen col·locats en llocs estratègics del bosc. Hem intentat interactuar amb les mallerengues emetent el seu cant des d’una tauleta. Hem conegut la feina del picot negre i del mussol pirinenc…un munt d’informació enmig d’un entorn i una climatologia ben característica.

A la tarda havent dinat hem fet un taller de petjades i rastres d’animals que provablement podrem intentar descobrir a la sortida de demà al matí. A la tarda el temps ha millorat i hem pogut gaudir, ben abrigats, del pati de la casa de colònies.

Abans de sopar una bona dutxa ens ha confortat després d’un dia intens de treball. El cel clar del capvespre ens fa pensar que la temperatura caurà ran de zero i demà al matí podrem trobar-nos una bona glaçada.

Hem arribat molt bé a Esterri d’Àneu. Ens hem instal•lat a la casa i hem estat rebuts i rebudes per les mestres del Camp d’Aprenentatge. Tot seguit hem començat a treballar amb l’orientació i el paisatge. Hem fet un berenar del qual no n’hem deixat ni les engrunes. D’aquí un moment anirem a sopar, farem algun joc de nit i cap a dormir. Els temps ens ha deixat fer el treball tot i que una fina pluja ens ha acompanyat una estona.
Demà al matí anirem a l’Avetosa del Gerdar de Sorpe i a la tarda farem un taller de rastres i petjades d’animals que viuen al Parc Nacional.

Estiu

Rodes, pedals de bici, peus, patins, xancletes, olor de suor, de pols, de sol.

Tramuntana, silenci, horitzons blaus, verds, grocs, violetes, ataronjats.

Cards, atzavares, ginestes, espígol, pins. I pinyons a terra. Mig oberts.

Alba, matí, migdia, tarda, vespre, nit. La llum camaleonitza les hores.

Mosques, mosquits, marietes, cigales, abelles, cuques de llum, dragons.

Dolç de síndria, salat d’anxova, amarg de bitter, àcid de caipiriña amb llima.

Imatges sense paraules, plenes de sentit, i efímeres.

Marina Antúnez

Ha arribat a les cases de les famílies el llibre que recull el Projecte del curs 2017-18 “MONS imaginar per fer”. El llibre compta amb un pròleg de Vicenç Villatoro i exposa el treball realitzat a totes les classes de l’Escola.

Imaginar és visionar un món possible.

o els seus detalls, o el camí a recórrer per arribar-hi.

 Tenir altres mons per habitar – i fer-los habitables també per

als altres – no és poca cosa.

 Matthew Lipman

Us convidem a compartir amb nosaltres la festa de Sant

Jordi el diumenge 22 d’abril a les 12 del migdia.