Category Archives: Sortides

Centre d’Innovació Educativa del Parc Santa Marta

2n B al CIEP Sta Marta de Viladrau2nA al CIEP Santa Marta de Viladrau

Visita de les alumnes de 2n A i B d’educació infantil al CIEP Santa Marta de Viladrau els dies 19 i 27 de novembre.

El centres Santa Marta vol potenciar un millor coneixement del Montseny, plantejant els coflictes ambientals i oferint recursos educatius per a la sostenibilitat, proporcionant a l’educador i l’educand la possibilitat d’observar, manipular i adquirir conceptes, procediments i actituds.

La visita va constar d’un passeig pel bosc per descobrir els recursos educatius que ofereix per treballar el coneixement del medi natural. Seguidament es va fer una sessió de treball als seus equipaments tot analitzant la feina feta (continguts, metodologia, objectius, materials,…) per, finalment, elaborar propostes de millora.

 Valorem molt positivament aquesta sortida, doncs ofereix una visió de l’educació no formal a educació infantil.

Visita a l’escola bressol La Patuleia

la-patuleia.jpg

L’alumnat de 1rA d’Educació Infantil ha anat a St. Julià a visitar l’Escola Bressol municipal La Patuleia.

Com cada any, l’alumnat de 1r d’educació infantil, visita una escola bressol per poder conèixer la seva organització i funcionament, per conèixer les educadores i veure les activitats que realitzen amb els infants. Ha estat una visita molt profitosa!

Volem agraïr la col·laboració de La Patuleia.

Les alumnes d’educació infantil visiten dues escoles per la castanyada.

La castanyera La castanyera
La castanyera La castanyera


El dia 27 d’octubre les alumnes de 2n B d’educació infantil van anar a fer activitats a diferents escoles de Manlleu en motiu de la Castanyada. Aquesta visita estava emmarcada en el crèdit d’expressió i comunicació, per la qual cosa les alumnes van estar preparant diferents activitats al llarg del mes.

Van anar al CEIP Puigagut a les classes de P3, P4 i P5, i a l’Escola Bressol Colors amb infants de 1 i 2 anys. Van fer cantar i ballar a la canalla i van fer representacions de la castanyera.

La valoració de l’experiència ha estat molt positiva tant per les alumnes d’educació infantil, les mestres de les escoles, la canalla, com també per el professorat de l’IES. Cal dir que l’activitat no només ha servit per anar a fer les representacions en els centres sinó per veure aplicats els coneixements adquirits en les classes teòriques.

Expoquímia 2008

expoquimia

Des del dia 20 al 24 d’octubre, es va celebrar a Barcelona l’exposició internacional de la indústria química, anomenada Expoquimia. Alguns alumnes de química de 1r de batxillerat van assistir el dimecres 22 a la tarda com a futurs científics que seran en el seu dia i alhora van poder respirar, per uns moments, l’ambient industrial nacional i internacional. Al final van ser obsequiats amb alguns productes  propis de la indústria química i habituals a la nostra vida quotidiana.

               Miquel Erra.

Sortida de 3r d’ESO a l’Espluga de Francolí

Com que el viatge fins a l’Espluga de Francolí és bastant llarg, vam sortir de l’institut més d’hora del normal, a les 7:30, aproximadament. Vam arribar uns minuts abans de l’hora prevista. Llavors, ens vam dividir en quatre grups i, per torns, vam anar fent les activitats.

La visita a la Cova de la Font Major ens va permetre veure per dins una cova llarguíssima convertida en museu, on s’ensenyen la forma de vida i els objectes dels habitants prehistòrics d’aquest lloc. La Cova és molt bonica, però ens va tocar una guia força rabiüda. Alguns ho van trobar una mica avorrit, però vam aprendre moltes coses i, a més, a uns quants els van venir ganes de fer, un altre dia, la ruta d’aventura de la cova, en què es camina pel riu subterrani amb vestit de neoprè, casc i llums de carbur.

Amb el tir amb arc vam poder posar a prova i practicar la nostra punteria. De tant en tant, les fletxes ens anaven a fora de la diana, però també vam fer bons trets i, fins i tot, vam rebentar globus a distància. També vam anar amb bicicleta de muntanya pels voltants de la cova, enmig de camps i prats plens de ginesta i de rierols. Al fons, sota les muntanyes, vam poder veure el famós monestir de Poblet. Vam fer també una cursa d’orientació en grup. El cert és que alguns es van desorientar a la primera i d’altres la van trobar ben fàcil.

I en el viatge de tornada…els professors i uns quants alumnes ens vam animar a cantar cançons de tot tipus! Un autèntic show.

Joan Silva (Coordinador 2n cicle d’ESO)

cova.jpg   tir_arc.jpg

Els Aiguamolls de l’Empordà (4-4-2008)

aigua-321.jpg aigua236.jpg p1000479.jpg p1000486.jpg p1000532.jpg p1000494.jpg p1000498.jpg p1000515.jpg

Va ser una experiència bastant interessant, tot i que fa ser curteta perquè només va durar mig dia. Vam veure tot tipus d’ocells. Hi havien unes cigonyes molt boniques. Ens va interessar el fet d’assabentar-nos que les cigonyes van sempre al mateix niu i any rere any hi van apilant tronquets i plomes fins que els hi queda com una “torre” de tant gran que és. No vam tenir la sort de veure serps d’aigua, però si algunes afortunades van veure daines. També hi havia ànecs, camesllargues, polles d’aigua, flamencs i tot tipus de rapinyaires. També ens va cridar l’atenció el fet que tot fos més verd que Manlleu, la vegetació era molt abundant: canyís, oms, freixes, cues de cavall, …. Vaja que va ser una experiència trepidant sobretot damunt d’aquella torre que era un mirador elevat i que havia estat una sitja per secar l’arròs, on feia un vent que quasi se’ns enduia, però ens ho vam passar realment bé.

Anna Altarriba i Judit Costa (1r ESO B)  

Estada a Les Planes de Son (5/7-3-2008)

son-002.jpg  son-026.jpg  son-060.jpg

son-065.jpg  son-046.jpg  son-071.jpg

Després de gairebé cinc hores de viatge en autocar –i més tard en taxi de muntanya a causa de la neu–, interromput només per una petita parada per fer un mos, vam arribar a la nostra destinació. Es tractava d’un edifici, integrat a l’entorn –de tal manera que la seva cara nord era dins la muntanya– i perfectament adaptat a les dures condicions climàtiques que ha de suportar durant tot l’any. Un edifici fred de portes cap en fora, càlid per dins.
Posteriorment, en vam visitar totes les instal·lacions, amb uns monitors com a guies. Tot era nou, net i ben cuidat. El millor, però, fou el planetari: era petit, però acollidor; modest, però extraordinàriament interessant. Allí ens vam aproximar als astres del nostre cel, tan de l’hivern com de l’estiu. Pel que fa a la qüestió culinària, hem de destacar que feia anys que no menjàvem tant bé en un lloc de fora de casa. No eren els típics plats precuinats o els que “no hi ha qui s’ho mengi” que s’acostumen a donar en llocs així, sinó que ens van donar menges casolanes, que ens feren venir salivera. L’única cosa que tenia de dolent era que no podíem repetir certs àpats.El que també ens va sorprendre –val a dir-ho– va ser el molt bon estat de les habitacions: estaven impecables, molt ben equipades de mantes i fundes nòrdiques, que protegien –a la nit– del fred intens que ens va acompanyar durant aquells dies. Per aquesta mateixa raó, les finestres estaven precintades i no es podien obrir, tot i que cal dir que en determinades habitacions la cinta aïllant no va servir de gaire i el fred passà igualment.A més del fred i del vent que ens van acompanyar aquells tres dies, tinguérem, a la primera jornada, la companyia de la neu, que arribà a formar un bon gruix –totalment inimaginable en llocs que no siguin d’alta muntanya– i que, per desgràcia, obligà a suspendre les activitats de vespre -sortides a l’exterior- i a substituir-les per unes sessions de documentals: instructives, interessants, però –no ens enganyem– es feren bastant pesades. De totes maneres, la neu va ser aprofitada per molts de nosaltres –i pels professors també–, que sortírem a fora a caminar-hi, a rebolcar-nos-hi, a fer batalles de boles de neu, o simplement a admirar-la.  El primer dia, com ja hem explicat, el vam dedicar a conèixer i visitar l’edifici. El segon, en canvi, el vam passar fora: El poble que quedava més a prop del centre era Son, un petit poblet amb prou feines vint habitants que resideixin allí durant tot l’any. Hi baixàrem –i tornàrem a pujar– pel mateix camí que el dia abans havien recorregut els taxis per portar-nos a l’edifici, aquest cop, però, a peu. La vista era immillorable però, això sí, el vent era tan intens i accentuava tan la sensació de fred que no vam parar-nos fins que no vam ser al poble. Allí hi vam visitar un antic molí fariner. La visita, guiada per el fill de l’últim moliner de l’edificació, va deixar-nos clar que la vida dels moliners era molt dura i difícil. La feina era rudimentària i complicada. El molí ho era tot per la família del moliner, tant el lloc de treball –primera planta– com la casa –a dalt–.  Però, sens dubte, l’activitat més impressionant que vam fer, fou la visita al Centre de Fauna. El Centre comptava de quatre espècies animals diferents –un isard, varis cabirols, una geneta i tres guineus– que es podien visitar, i algunes altres –com per exemple óssos– que estaven tancats al públic. Els animals residents al Centre tenien, sovint, un passat lligat amb humans que no els havien sabut tractar correctament. Una de les guineus, per exemple, es quedà sorda a causa d’això. Entràrem dins dels tancats de les guineus i la geneta. En el primer cas, les guineus ens quedaven sols a dos pams, així que increïblement les podíem veure des de primera fila, millor de com les havíem vist mai. En el cas de la geneta va ser més complicat, ja que detestava la neu i el fred, i era molt esmunyedissa; per tan, costà de fer-la sortir.I per acabar, el tercer dia, ja de tornada, ens paràrem en una casa-museu per conèixer sobre la vida pagesa de principis de segle. El més colpidor va ser comprovar l’enorme canvi que ha sofert la vida en tots els aspectes -des de l’alimentació fins l’entreteniment- de cent anys enrere fins ara. En conjunt, foren tres dies complets, plens d’interessants activitats, vivint de primera mà la cultura, la natura i la fauna del Pallars, amb algunes estones de lleure en les quals aprofitàvem per divertir-nos i, també, van ser tres dies acompanyats de ratxes de vent de 110 km/h –que escombraren el gairebé mig metre de neu que havia caigut, reduint-lo en una petita enfarinada–. Va ser una bonica experiència i una bona manera d’acabar un llarg trimestre.   

Laia Dalmau i Irene CanudasAlumnes de tercer d’ESO

Esquiada a Andorra (2n ESO)

El Seminari d’Educació Física va organitzar una sortida de dos dies a la Rabassa (Andorra), 17 i 18 de desembre, on els alumnes van anar a la “Ruta de l’esquimal” a fer múltiples activitats de neu programades en l’apartat d’activitats a la natura:
Esquí de fons: introducció, iniciació i evolució fins al domini de l’activitat amb monitors.
Parc de tobogans de neu per pistes de diferent llargada i dificultats.
Circuit de natura amb raquetes de neu dins al bosc acompanyats amb monitors de natura, iniciant-se en l’orientació, aprenentatge de la tècnica de construcció d’iglús, supervivència, conèixer la fauna d’hivern, meteorologia…


Per a molta gent va ser la primera vegada que va anar a Andorra. Per a mi també i em va agradar bastant. Les activitats que vam fer van estar molt bé, sobretot l’esquí de fons. Els monitors van ser molt simpàtics amb nosaltres. L’única cosa que no em va agradar va ser que no hi hagués neu, perquè no es podia baixar pels tobogans. L’hotel estava molt bé.

Gemma Gascón


L’excursió a la Rabassa em va agradar molt. El viatge va ser bastant llarg, però amb els meus amics m’ho vaig passar molt bé. Quan vam començar les activitats em va costar molt, però desprès va ser molt divertit, encara que vaig caure bastants cops. Espero tornar-hi anar perquè va ser molt, molt, molt divertit!

Xènia Capa (2n B)


EXCURSIÓ A VEURE L’OBRA DE GAUDÍ

El dijous dia 21 de febrer vam anar a Barcelona amb autocar. Vam parar a la Sagrada Família a esmorzar i a tirar fotos (estava ple de japonesos!). Té unes torres molt altes; llàstima que estaven plenes de grues. Al jardí de davant la Sagrada Família hi havia molts lloros (o cacatues); estaven netejant el llac i hi havia molts coloms a dins.

L’autocar ens va dur després a La Pedrera i vam baixar caminant pel Passeig de Gràcia fins la casa Batlló, on vam observar que la teulada tenia forma de drac, els balcons eren com la part frontal d’un crani i les columnes semblaven ossos; els colors de la façana, des de prop, es veien més freds.

Després vam pujar caminant fins La Pedrera, on vam fer dos grups. Dues monitores, la Meritxell i la Maria, ens van fer la visita; van explicar que en realitat es deia Casa Milà, nom del senyor que la fer construir, però com que semblava una pedrera, li van posar aquest nom. A la senyora Milà no li agradava gaire l’aspecte de la casa, que va rebre moltes crítiques, i a més era molt difícil de posar-hi mobles. La seva casa, al pis principal, feia 1300 m2 de superfície. A sobre hi havia quatre pisos més, amb quatre vivendes a cada un, de 300 m2, que eren de lloguer. Vam pujar al terrat, amb un terra molt irregular, on hi havia les xemeneies amb forma de guerrers, inspirat en l’època medieval. També hi havia l’arc a través del qual es veia la Sagrada Família. Abans, però, vam veure les golfes que tenien forma d’esquelet de serp pitó (inspirat en la natura), on s’hi rentava i s’estenia la roba. Hi havia una maqueta molt gran de la Pedrera on es podia veure l’edifici per dins, per observar que tot s’aguanta per columnes.

Després l’autocar ens va dur al Parc Güell, on vam dinar. Hi havia moltes paradetes, un home que tocava la trompeta, el famós drac, del qual no rajava aigua, una sala amb moltes columnes i al sostre unes circumferències decorades amb trossos de vidre de tots colors. Vaja, era molt bonic. Vam poder comprar algun record mentre les professores feien un cafè, i vam tornar cap a casa.

Els alumnes de 1r d’ESO