A la classe de ciències naturals vam anar a veure una exposició sobre Darwin que venia de la Universitat de VIc. Teníem unes preguntes, que anàvem contestant mentre escoltàvem les explicacions i miràvem l’exposició. L’exposició explicava els fets més rellevants de la vida de Darwin. Hem après que venia d’una família rica, que el seu pare era metge, que tenia aficions naturalistes, que va fer una expedició científica al voltant del món i que va publicar dos llibres molt importants, un sobre l’origen de les espècies i l’altre sobre l’origen de l’ésser humà. El que més ens va agradar van ser els viatges que va fer tant pels llocs que va visitar com pels descobriments que va fer sobre les espècies. El que més ens va cridar l’atenció va ser les crítiques que va rebre sobre la seva teoria de l’evolució humana. Va ser molt interessant veure l’exposició per tot el que hem après.
Dani Aceitón, Marc Ruiz 1r B ESO
Dins de les activitats de la Setmana Ambiental a Manlleu, alumnes de 1r de batxillerat del nostre centre, han fet de professors per un dia, tot explicant als alumnes de 2n d’ESO com es controla el medi atmosfèric a la nostra vila.
L’experiència consta de tres activitats que serveixen per analitzar com es controla l’aire que respirem i què respirem. La primera consisteix en veure el fum d’una cigarreta recollit en un captador manual de baix volum. La segona en analitzar el diòxid de carboni que expirem i finalment expliquen les mesures de l’estació meteorològica i els contaminats que es registren a la cabina automàtica instal·lada al parc del Puig.
Miquel Erra
Arriba el bon temps i ens preparem per tenir cura de l’hort en aquesta nova etapa.
Una de les activitats que cal fer, és preparar la bassa per a que els peixos i els nenúfars creixin i donin vida al nostre hort.
Avui hem alliberat els d’aquest any. Sembla ser que els ha agradat força el seu nou habitat, encara que, com la temperatura no era molt alta, s’han quedat quiets una estona en el moment de ser alliberats, fins que s’han trobat bé per a continuar investigant.
Posteriorment el Pere ha dit unes paraules i ho hem celebrat amb un esmorzar per agafar forces i continuar treballant.
Respecte als vegetals plantats, cal dir que els alls des que van ser planats a l’octubre, han crescut més d’un pam. Amb les cebes que van ser trasplantades ha passat el mateix.
L’hivern ha estat molt dur, però les herbes, han protegit del fred els alls i les cebes, perquè les han envoltat actuant com un abric.
En un altre bancal, tenim pèsols, escaroles, cols i enciams, que aviat començaran a fer-se grans, i les podrem collir d’aquí 15 dies, sobretot els enciams i les cols.
La zule, va portar cebes que s’havien grillat a sa casa, i les va portar a l’institut per a que les plantéssim (com veieu aquí tothom col·labora).
En un altre bancal, a l’octubre vam plantar faves, que han anat creixent durant l’hivern, i ens donaran faves d’aquí un mes.
Les carxofes de l’any passat, han tornat a brotar, es neguen a morir, la qual cosa ens beneficia a nosaltres.
Com es pot veure en el redactat, tot floreix. Tenim un tros de natura al nostre institut!
El sistema de gestió integral dels residus als nostres laboratoris, ha permès eliminar l’ús de productes tòxics, consumir menys quantitat de reactius i reduir el volum de residus generats. Aquesta metodologia és pionera i s’està implantant en altres centres de secundària.
La Web: Ciències, Revista del professorat de ciències d’Infantil, Primària i Secundària , ha publicat un resum en anglès d’un article sobre aquesta gestió de residus al laboratori, de Miquel Erra.
Podeu llegir l’article en format PDF en el següent enllaç: Els residus en un laboratori de secundària
Des del dia 20 al 24 d’octubre, es va celebrar a Barcelona l’exposició internacional de la indústria química, anomenada Expoquimia. Alguns alumnes de química de 1r de batxillerat van assistir el dimecres 22 a la tarda com a futurs científics que seran en el seu dia i alhora van poder respirar, per uns moments, l’ambient industrial nacional i internacional. Al final van ser obsequiats amb alguns productes propis de la indústria química i habituals a la nostra vida quotidiana.
Miquel Erra.
PRECEDENTS:
Eratòstenes, fill de Cirene, (290-215 a.C.) va fer una primera estimació del radi de la Terra en saber que a Syene (localitat egípcia de latitud propera al Tròpic de Càncer) hi havia un pou on, el dia del solstici d’estiu, la llum del Sol l’il·luminava fins el seu fons perquè hi incidia verticalment. Va donar una primera mesura del radi de la Terra basant-se en les determinacions següents: a) la inclinació dels raigs del Sol al migdia del mateix dia a Alexandria, localitat situada al nord d’Egipte i b) la distància entre les dues ciutats, la qual va mesurar fent desplaçar un soldat entre elles a pas regular.
OBJECTIU:
Reproduir l’experiència d’Eratòstenes entre la població de Manlleu i la de Clonakilty (Irlanda), situades a diferent latitud i obtenir una estimació del radi de la Terra.
MESURA DE L’OMBRA A MANLLEU ( 03 -06-08):
COORDENADES GEOGRÀFIQUES:
MANLLEU |
CLONAKILTY |
Latitud: 45º 0′ 6″ N |
Latitud: 51º 37′ 19.06″ N |
Longitud: 2º 17′ 1″ E |
Longitud: 8º 53′ 11.02″ O |
Distància entre les dues poblacions: 1380,31 km (http://maps.google.es/)
Càlcul del radi de la Terra: R= S/d= 1380,31/ 0,22= 6274,13Km
Càlcul d’errors Error relatiu: Er = Ea /valor real x 100= 75,87/ 6350 x100= 1,19%
 |
 |
