Author Archives: apedro

Projecte orenetes

El Projecte Orenetes és un programa de seguiment d’ocells obert a la participació de qualsevol persona o col·lectiu i centrat en l’estudi dels nius d’oreneta cuablanca dels nostres pobles i ciutats.Hi ha dos períodes de cens diferents: el primer va de l’1 al 31 de maig, i el segon, del 15 de juny al 31 de juliol. El primer període de cens cobreix essencialment el moment en què les orenetes es dediquen a construir i arranjar els nius, mentre que el segon cobreix el període durant el qual la majoria de les parelles ja tenen pollets.

Cada cens consisteix en recórrer tots i cadascun dels carrers i grups d’edificis inclosos dins la unitat de mostreig en busca dels nius d’oreneta. Cada cop que es troba un niu o grup de nius cal registrar-los a la fitxa de camp.

Aquest projecte va començar l’any passat i dos alumnes de batxillerat de l’institut hi van participar, amb les dades que van obtenir van fer el treball de recerca.

Enguany hi participen voluntàriament un grup d’alumnes d’ESO de diferents cursos. Es prospectarà el barri de Vista Alegre que no s’havia cobert l’any passat i es repetiran barris com el de la Cavalleria-Salut, Baix Vila, Dalt Vila, …
mvc-003f.jpg p1010090.jpg p1010094.jpg

Projecte rius (15-5-2008)

El Projecte Rius és una iniciativa que porta a terme l’Associació Hàbitats i té com a objectiu principal estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels nostres rius. Fomenta l’apropament de la gent al riu i permet conèixer com són i com funcionen els ecosistemes fluvials, els organismes que hi podem trobar, la seva importància ambiental i social, així com els problemes que pateixen i què podem fer per millorar-los.
L’institut participa en el projecte des de l’any 2000. La inspecció l’han realitzat alumnes de Ciències de la Terra i Biologia de 1r de batxillerat.

imgp1225.jpg imgp1228.jpg imgp1229.jpg

imgp1230.jpg imgp1232.jpg imgp1235.jpg

Setmana ambiental (7/11 d’abril de 2008)

Dimecres 9 d’abril a la depuradora. Com deu ser?. L’aigua deu estar tant bruta com diuen?. On està?. Hi viu algú? …
Els caps se’ns van omplir de preguntes com aquestes!
Vam agafar el bus i ens vam dirigir cap a un camí de vora Ter. Algunes van dir que per allà hi havia la ruta dels pous. Cap nen sabia cap a on anàvem.
Finalment vam arribar, la veritat ens pensàvem que seria més gran. Només hi havia un lloc que treien els elements sòlids més grans i feia una pudor horrorosa. Perdoneu la paraula però feia pudor de “caca”.
Llavors hi havia un altre lloc (dessorrador/desgreixedor) que anava amunt i avall, on hi treien les sorres i els greixos, encara hi feia una mica de pudor però no tanta com abans.
També hi havia un lloc on feien carreres (el reactor biològic). Semblava una autopista. L’aigua anava amunt i avall. Algú va dir que allò semblava Cola-Cao perquè era marró i tenia bombolles. Ens van explicar que eren microorganismes.
Després hi havia un contenidor (el decantador) que era com un embut que ja hi treien tota la porqueria restant (els fangs) que eren portats a la secadora de fangs. Imagineu-vos si feia pudor que allà encara feia pudor!.
Finalment hi havia un lloc on ja tiraven l’aigua al riu. Ens va cridar l’atenció que ha hi vivien algues!.
Així va ser la nostra experiència.

Paola Alsina i Irina Rifà, 1r ESO B

mvc-001s.jpg  mvc-005s.jpg  mvc-008s.jpg 

mvc-011s.jpg  mvc-018s.jpg

  

Els Aiguamolls de l’Empordà (4-4-2008)

aigua-321.jpg aigua236.jpg p1000479.jpg p1000486.jpg p1000532.jpg p1000494.jpg p1000498.jpg p1000515.jpg

Va ser una experiència bastant interessant, tot i que fa ser curteta perquè només va durar mig dia. Vam veure tot tipus d’ocells. Hi havien unes cigonyes molt boniques. Ens va interessar el fet d’assabentar-nos que les cigonyes van sempre al mateix niu i any rere any hi van apilant tronquets i plomes fins que els hi queda com una “torre” de tant gran que és. No vam tenir la sort de veure serps d’aigua, però si algunes afortunades van veure daines. També hi havia ànecs, camesllargues, polles d’aigua, flamencs i tot tipus de rapinyaires. També ens va cridar l’atenció el fet que tot fos més verd que Manlleu, la vegetació era molt abundant: canyís, oms, freixes, cues de cavall, …. Vaja que va ser una experiència trepidant sobretot damunt d’aquella torre que era un mirador elevat i que havia estat una sitja per secar l’arròs, on feia un vent que quasi se’ns enduia, però ens ho vam passar realment bé.

Anna Altarriba i Judit Costa (1r ESO B)  

Estada a Les Planes de Son (5/7-3-2008)

son-002.jpg  son-026.jpg  son-060.jpg

son-065.jpg  son-046.jpg  son-071.jpg

Després de gairebé cinc hores de viatge en autocar –i més tard en taxi de muntanya a causa de la neu–, interromput només per una petita parada per fer un mos, vam arribar a la nostra destinació. Es tractava d’un edifici, integrat a l’entorn –de tal manera que la seva cara nord era dins la muntanya– i perfectament adaptat a les dures condicions climàtiques que ha de suportar durant tot l’any. Un edifici fred de portes cap en fora, càlid per dins.
Posteriorment, en vam visitar totes les instal·lacions, amb uns monitors com a guies. Tot era nou, net i ben cuidat. El millor, però, fou el planetari: era petit, però acollidor; modest, però extraordinàriament interessant. Allí ens vam aproximar als astres del nostre cel, tan de l’hivern com de l’estiu. Pel que fa a la qüestió culinària, hem de destacar que feia anys que no menjàvem tant bé en un lloc de fora de casa. No eren els típics plats precuinats o els que “no hi ha qui s’ho mengi” que s’acostumen a donar en llocs així, sinó que ens van donar menges casolanes, que ens feren venir salivera. L’única cosa que tenia de dolent era que no podíem repetir certs àpats.El que també ens va sorprendre –val a dir-ho– va ser el molt bon estat de les habitacions: estaven impecables, molt ben equipades de mantes i fundes nòrdiques, que protegien –a la nit– del fred intens que ens va acompanyar durant aquells dies. Per aquesta mateixa raó, les finestres estaven precintades i no es podien obrir, tot i que cal dir que en determinades habitacions la cinta aïllant no va servir de gaire i el fred passà igualment.A més del fred i del vent que ens van acompanyar aquells tres dies, tinguérem, a la primera jornada, la companyia de la neu, que arribà a formar un bon gruix –totalment inimaginable en llocs que no siguin d’alta muntanya– i que, per desgràcia, obligà a suspendre les activitats de vespre -sortides a l’exterior- i a substituir-les per unes sessions de documentals: instructives, interessants, però –no ens enganyem– es feren bastant pesades. De totes maneres, la neu va ser aprofitada per molts de nosaltres –i pels professors també–, que sortírem a fora a caminar-hi, a rebolcar-nos-hi, a fer batalles de boles de neu, o simplement a admirar-la.  El primer dia, com ja hem explicat, el vam dedicar a conèixer i visitar l’edifici. El segon, en canvi, el vam passar fora: El poble que quedava més a prop del centre era Son, un petit poblet amb prou feines vint habitants que resideixin allí durant tot l’any. Hi baixàrem –i tornàrem a pujar– pel mateix camí que el dia abans havien recorregut els taxis per portar-nos a l’edifici, aquest cop, però, a peu. La vista era immillorable però, això sí, el vent era tan intens i accentuava tan la sensació de fred que no vam parar-nos fins que no vam ser al poble. Allí hi vam visitar un antic molí fariner. La visita, guiada per el fill de l’últim moliner de l’edificació, va deixar-nos clar que la vida dels moliners era molt dura i difícil. La feina era rudimentària i complicada. El molí ho era tot per la família del moliner, tant el lloc de treball –primera planta– com la casa –a dalt–.  Però, sens dubte, l’activitat més impressionant que vam fer, fou la visita al Centre de Fauna. El Centre comptava de quatre espècies animals diferents –un isard, varis cabirols, una geneta i tres guineus– que es podien visitar, i algunes altres –com per exemple óssos– que estaven tancats al públic. Els animals residents al Centre tenien, sovint, un passat lligat amb humans que no els havien sabut tractar correctament. Una de les guineus, per exemple, es quedà sorda a causa d’això. Entràrem dins dels tancats de les guineus i la geneta. En el primer cas, les guineus ens quedaven sols a dos pams, així que increïblement les podíem veure des de primera fila, millor de com les havíem vist mai. En el cas de la geneta va ser més complicat, ja que detestava la neu i el fred, i era molt esmunyedissa; per tan, costà de fer-la sortir.I per acabar, el tercer dia, ja de tornada, ens paràrem en una casa-museu per conèixer sobre la vida pagesa de principis de segle. El més colpidor va ser comprovar l’enorme canvi que ha sofert la vida en tots els aspectes -des de l’alimentació fins l’entreteniment- de cent anys enrere fins ara. En conjunt, foren tres dies complets, plens d’interessants activitats, vivint de primera mà la cultura, la natura i la fauna del Pallars, amb algunes estones de lleure en les quals aprofitàvem per divertir-nos i, també, van ser tres dies acompanyats de ratxes de vent de 110 km/h –que escombraren el gairebé mig metre de neu que havia caigut, reduint-lo en una petita enfarinada–. Va ser una bonica experiència i una bona manera d’acabar un llarg trimestre.   

Laia Dalmau i Irene CanudasAlumnes de tercer d’ESO

Els ocells del nostre pati

mvc-008f.jpg   mvc-003f.jpg   mvc-010f.jpg   mvc-011f.jpg

El dijous 28 de febrer vam anar a l’hort de l’institut on hi havia una xarxa al costat de menjar per ocells. A la xarxa hi havia una femella de pardal comú que no parava de moure’s i pessigava i un tipus de pardal diferent (pardal xarrec) que era més tranquil. Després de treure’ls de la xarxa els va ficar en una bossa transpirable. Seguidament els va anellar, mesurar les ales, els va pesar, … . Cada anella té un número diferent, i així, vagi on vagi l’ocell podrem saber d’on ve. Ens ha agradat molt perquè vam poder veure ocells d’aprop i els vam poder tocar.

Sara i Anna Mar, 1r C ESO

Hem participat en el joc de simulació de comerç d’emissions de carboni (Carbon Game) (16 de gener de 2008)

El joc de comerç d’emissions de carboni és el resultat del projecte Minerva, en el qual han treballat de forma conjunta diferents associacions pel medi ambient de països com el Regne Unit, Itàlia, Polònia, Letònia i Catalunya. Catalunya hi ha estat representada per la Societat Catalana d’Educació Ambiental en col·laboració amb La Vola.

El joc de comerç (compra venda) d’emissions de carboni ens permet explicar una de les fórmules per reduir els efectes del canvi climàtic. Grups d’alumnes de centres educatius de diferents països europeus hem jugat simultàniament a través d’internet.

mvc-010s.jpg  mvc-017s.jpg  mvc-018s.jpg  

Abans de començar encara no estàvem ficats en el joc, per això la primera ronda no va anar gaire bé, no coneixíem les normes i estàvem una mica despistats. A la segona ronda vam remuntar, perquè teníem més idea de com anava tot plegat.  En aquest moment les emocions van començar a sortir i tots els grups ens animàvem  per poder aconseguir la màxima puntuació. A les tres últimes rondes estàvem tots molt integrats en el joc i amb moltes ganes de treure la millor puntuació.Un cop s’havia acabat el joc, tots ens vam posar al voltant de l’últim grup per recolzar-los i per ajudar-los  a fer-ho bé. Quan vam acabar  teníem ganes de tornar a jugar, perquè ja sabíem la manera d’aconseguir comprar el major nombre de carboni.

Meritxell Bonet i Tania Franco (1r Batx.)

Itinerari geobotànic de Sau a Tavertet (13 de desembre de 2007)

L’excursió ha sigut horrible, però només al principi, quan el fred era insuportable. Tret d’això, tot i el fred, la caminada i el cansament, l’excursió val la pena gràcies al contacte amb la natura, l’aprenentatge i l’increïble paisatge que hem trobat. Per suposat la cerca de fòssils ha fet més lleugera la caminada. Dubto que la meva opinió sigui vàlida per a tothom, ja que hi ha gent que no li agrada caminar pel bosc, estar amb contacte amb la natura, ni buscar fòssils, …, però sort en tenim de no ser tots iguals.

Èrica Rivas  (2n Batx. A)

dsc01940.jpg    dsc01948.jpg    dscf0332.jpg   

 rotaciondsc01916.jpg    rotaciondsc01936.jpg