MYTHS

Hello 6th, us deixo les llegendes de CYCLOPS, MINOTAUR, SIRENS and CENTAUR que hem treballar en la unitat 4. Espero que us agradin.

Minotaure
De Viquipèdia
180px-theseus_minotaur_mosaic
Teseu derrotant al Minotaure dins el laberint

En la mitologia grega, el Minotaure era un monstre que tenia el cos d’home i el cap de toro. Havia nascut de la unió de Pasífae amb el Brau de Creta. Pasífae era l’esposa de Minos, rei de Creta. Aquest, després de consultar un oracle, va ordenar a l’inventor Dèdal que construís el famós Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins.
Durant aquella època, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d’Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una rebel•lió contra ell. En una ocasió en què Androgeu havia acudit a Atenes per a participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo.
Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i com que no va trobar ni una cosa ni l’altra, va decidir venjar-se. Minos va enviar una expedició de càstig que va assolar tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en què, cada nou anys, els atenencs havien d’enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure.
Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits.
Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint només seguint el fil que havia anat desenrotllant prèviament. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar (els joves eren tancats al Laberint sense armes), alliberant així als atenencs d’haver de pagar més el tribut de sang.

Ciclop
De Viquipèdia
180px-libr0328
Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680)

En la mitologia grega, els ciclops eren uns gegants amb un sol ull enmig del front. Fills d’Urà i de Gea. Podria ser que la paraula ciclop en grec signifiqués “ull circular”.
Els 3 primers Ciclops
Al principi dels temps hi havia 3 Ciclops (amb majúscula): Brontes (el tro), Estèropes (el llampec) i Arges (el llamp). Urà els va fer fora del cel i els va encadenar al Tàrtar. Cronos els va alliberar, però més tard el propi Cronos els va tornar a encadenar. Finalment van ser alliberats per Zeus, ja que un oracle li havia dit que només aconseguiria guanyar a Cronos i als Titans si alliberava a tots els presoners del Tàrtar. Com a senyal de gratitud, els Ciclops van donar el llamp i el tro a Zeus, el trident a Posidó i el casc que feia invisible a Hades.
Com a divinitats que eren, els Ciclops eren immortals, no obstant, Apol•lo els va matar en venjança perquè Zeus havia mort a Asclepi.

Sirena
De Viquipèdia
225px-the_siren
La Sirena, pintura de John William Waterhouse (1900)

La sirena és un ésser mitològic que té cos de dona i cua de peix (tot i que les primitives sirenes tenien aparença de mig ocells o rèptils). També és coneguda com a ondina en català poètic.

Significat de les sirenes

La primera menció a la sirena és la història assíria d’Atargatis, qui es va transformar per amor. Aquesta connotació amorosa i de seducció acompanyarà la majoria de representacions posteriors de la figura. Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre’s, per no tornar a casa. Per contra els finesos la veien com un auguri de surt, ja que la sirena era una mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o guarir una malaltia.
La equació d’extrema bellesa i perill és una constant en alguns mites sobre la dona (com el de la vagina dentata o la femme fatale), dels quals la sirena en seria un exemple. El fet de tenir escates estava associat al pecat durant l’Edat Mitjana (especialment a la luxúria) i per això apareixen en nombrosos capitell junt a serps (la temptadora d’Eva) i peixos.

Les sirenes de la mitologia grega
400px-john_william_waterhouse_-_ulysses_and_the_sirens_28189129
Quadre Ulisses i les sirenes de John William Waterhouse

L’origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, o d’un déu fluvial, el riu Aqueloos, segons uns mites la seva mare era la musa Melpòmene, segons altres Terpsícore o Cal•líope. Les sirenes de la mitologia grega eren nàiades (nimfes marines), meitat dones i meitat aus, no molt diferents de les Harpies. A partir de la Edat Mitjana es va considerar que tenien el cos de dona i cua de peix. Els noms de les sirenes, companyes de la deessa Persèfone, sembla ser, que depenen del seu nombre: si són tres són Leucòsia (blanca), Ligeia (cridanera), i Partènope (veu de donzella). Quan eren dues: Himeropa (dolça veu) i Telxiepea (parla encantadora). Si són quatre: Telxiepea, Aglafoe (bella veu), Pisínoe (persuasiva), i Molpe (cançó). La sirena Partènope està lligada a l’origen de Nàpols.
Vivien a la illa Antemessa (florida) on la terra era blanca degut als ossos blanquejats dels navegants morts. Segons una altra versió les seves victimes naufragaven als esculls. Segons altres versions vivien a l’estret entre Escil•la i Caribdis, a la costa occidental de la Itàlia Meridional. Foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags amb cos d’ocell amb cua i ales amples tocant un instrument com la cítara o voltant la nau d’Ulisses.
Segons un oracle quan un vaixell passàs davant la seva illa sense morir els mariners saltarien al mar i s’ofegarien. Aquesta situació es donà en dues ocasions.
Segons el mite dels argonautes, Orfeu tapà amb la seva veu el cant de les sirenes, i així evitaren xocar contra les roques del Sirenum Scopuli, on habitaven les nimfes. Butes va sentir el cant de les nimfes i es va llançar per la borda, però Afrodita el va salvar. Segons la llegenda les sirenes, abatudes, es transformaren en pedra, mentre segons altres versions moriren ofegades a la mar.
Segons l’ Odissea, d’Homer, Ulisses, aconsellat per Circe, va poder evitar el perill del seu cant tapant les orelles dels seus companys amb cera, mentre ell, que volia escoltar el seu encisador cant, es va fermar al pal del vaixell, ordenant als seus companys que quan demanàs que el deslliguassin l’havien de fermar més fort.
Segons Ovidi (cant V de les Metamorfosis) Persèfone fou raptada per Plutó (anomenat també Hades) i les sirenes la van buscar per la terra sense trobar-la, per la qual cosa imploraren als déus unes ales per poder cercar-la també per la mar.

Centaure (mitologia)
De Viquipèdia
180px-pallasetlecentaure
 
Un centaure i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli

En la mitologia grega, els centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. La tradició els fa fills d’Ixió i Nèfele (o bé d’Apol•lo i Estilbe).
Els centaures
Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d’Arcàdia, l’Èlide i Tessàlia. Generalment, són imaginats amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d’home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del darrere. Es diu d’ells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i s’emborratxaven fàcilment.
L’origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d’un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia). De fet, en gairebé totes les seves aparicions en la mitologia són descrits com un poble. Per exemple, quan lluiten amb Hèracles o quan són derrotats pels Làpites. Aquesta última lluita és l’escena que apareix representada en les metopes del Partenó a Atenes (Grècia).
Tal com hem dit en la primera frase de l’article, la descripció habitual dels centaures és que eren meitat home; i diem home i no dona ja que normalment només apareixen centaures mascle en la mitologia. Tot i això, és cert que en alguna ocasió es parla de les centauresses, centaures femella.
Degut a la seva participació més o menys destacada en alguna de les històries de la mitologia grega, alguns dels centaures tenen nom i personalitat pròpia. Alguns centaures coneguts són: Quiró, Nessos i Folos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *