Aquest trimestre, a 6è, escoltarem i cantarem una cançó popular catalana, LA CANÇÓ DEL LLADRE.

És una de les cançons de bandolers més coneguda, sens dubte un dels temes més populars del repertori transmès oralment a Catalunya.
El seu origen és desconegut, tot i que durant els darrers quaranta anys nombrosos cantants i instrumentistes l’’han interpretada en estils diferents com el jazz, el rock i la música tradicional.
Com tants altres temes d’’origen popular i incert, presenta diverses versions amb finals diferents: l’’historiador català Milà i Fontanals, a meitat del segle XIX, en recollí una on el protagonista de la història salva la vida, però d’’altres versions el bandoler cau en mans de la justícia.

En aquest wix hi trobareu la lletra, l’audio i algunes versions que segur us agradaran….

Avui aprendrem una cançó popular catalana: L’Hereu Riera.

L’Hereu Riera és una cançó tradicional dels Països Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. És al Principat on la melodia també s’ha convertit en una dansa.

La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.

A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.

Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.

Aquí teniu la lletra: Versió de Catalunya

Versió extreta del Costumari de Joan Amades:

Per a Sant Antoni, grans balles hi ha.
Per a Sant Maurici, tot el poble hi va.
Tra la-ra-la, tra-la-ra-la, tra la-ra-la-là.
N’ hi van tres donzelles, són de l’ Empordà,
l’ una diu a l’ altra: -I a tu, qui el traurà?
Tra la-ra-la…

Anem donzelletes, anem a ballar,
que l’ Hereu Riera ens hi farà entrar.
La primera dansa la’ n treu a ballar,
la segona dansa la nova arribà.
Tra la-ra-la…

Perdonin senyores que me n’ haig d’ anar,
que la meva amada a la mort n’ està.
-Déu vos guard, Maria, Maria, com va?
-Per a mi, Riera, molt malament va.
Tra la-ra-la…

Se’ n gira d’ esquena, a l’ església se’ n va.
Davant d’ un Sant Cristo se ‘n va agenollar.
-Senyor, que m’ ajudi si em vol ajudar,
que em torni l’ amada que a la mort n’ està.
Al cap dels nou dies Maria es llevà,
a les tres setmanes es varen casar.

I aquí la dansa: