Ho farem entrant en aquest Wix que he preparat.
Encara no hi ha res penjat sobre la Música Popular d’Espanya. Vull que entre tots m’ajudeu a a descobrir instruments, balls i més sobre aquesta música. I també voldré que em parleu de la dels vostres paIsos. Però això ja serà una altra feina !
Kalinka és una cançó russa escrita el 1860 pel compositor i folklorista Larionov Iván.
La cançó parla d’un arbust de baies de neu, “Kalina“. Kalina és un arbust amb baies amargues de color vermell intens, que amb les primeres gelades adquireixen un sabor astringent agradable. Els fruits contenen al seu interior la llavor en forma de cor. “Kalinka“ és el diminutiu afectuós de “Kalina“.
Es podria considerar que la cançó Kalinka està emulant una mena de conjur per a l’amor.
L’escoltem?
Aquí teniu la lletra de la cançó en rus i en castellà.
En els tres videos que us proposo veure hi ha reflectides diferents tipus de dansa:
La COBLA és una agrupació instrumental típica de casa nostra, de Catalunya, on predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents danses populars, en especial de la sardana.
Veiem ara en profunditat els instruments que integren la COBLA:
La cobla està formada per onze instrumentistes que toquen dotze instruments. Els músics estan distribuïts en 2 fileres, davant els instruments de vent fusta (que toquen asseguts) i darrera els de vent de metall (que toquen drets). Cada filera també s’organitza segons el registre de so dels instruments: els aguts a l’esquerra i els greus a la dreta. El contrabaix està situat entre de les 2 fileres a la banda dreta.
Els instruments són:
Ara que ja coneixes una mica millor la cobla vols jugar i veure el què has après ? Clica aquí sota.
Continuem jugant?
Ara escoltarem una Sardana. La va escriure el compositor català Enric Morera.
Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865 – 1942) fou un compositor català que va escriure òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts i una Missa de rèquiem, però sobretot és reconegut per les seves sardanes corals amb títols tant populars com La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L’Empordà. La seva obra s’adscriu a l’estètica neoromàntica i és una magnífica mostra del nacionalisme musical català.
