Resulta que a 5è tenim un grupet de noies a qui agrada molt cantar…. Són la Nadia, la Megan, l’Ariana i la Iana.
Ja fa uns dies em van proposar que els gravés una cançó i després d’uns quants intents i d’uns quants patis sense jugar avui, per fi, l’hem pogut enregistrar. Es tracta del tema “Ready or not” de la cantant de pop americanaBridgit Mendler.
Però la cosa no queda aquí. !!! Ara que ja tenen l’audio volen editar com un videoclip de la cançó amb el programa Windows Movie Maker. Així que l’editin el penjarem també al bloc.
De moment us haureu de conformar amb l’audio que us deixo a continuació.
Us proposo de tocar amb Flauta, a dues veus, aquesta peça: The marching Saints. Es tracta d’un tema que pertany a l’estil jazz i que els grups i bandes de jazz la interpretaven en els enterraments.
“Quan els Sants van marxant “, sovint referit com “Els Sants“, és un himne gospel nord-americà dins la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia són més propensos a escoltar-lo interpretat per una banda de jazz. La cançó es confon de vegades amb una composició similar titulada “Quan els sants estan en marxa“ creada a partir de 1896 per Katharine Purvis (lletres) i James Milton Negre (música).
Al voltant de 1938 va ser l’any en què Armstrong la va llançar perquè fos descoberta i va aconseguir que perdés part del to apagat i trist que tenia en els seus orígens, per passar a tenir un ritme trepidant que la va fer molt atractiu per a les grans bandes de dixieland Jazz.
Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música funerària de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz“, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, una banda tocava la cançó com un cant fúnebre. A la tornada de l’enterrament, la cançó canviava al familiar estil optimista “calent“ o “Dixieland“.
Avui escoltarem SCARBOROUGH FAIR. Es tracta d’una cançó tradicional anglesa d’autor desconegut. Ha estat versionada en multitud d’ocasions i potser la més coneguda sigui la del duo Simon i Garfunkel, des que va aparèixer en la pel · lícula El graduat.
Simon and Garfunkel va ser un duet de música folk rock format per Paul Simon i Arthur o Art Garfunkel, molt populars els anys 60. Algunes de les seves cançons més conegudes són The Sound of Silence (El so del silenci), Mrs. Robinson (Senyora Robinson), i Bridge Over Troubled Water (Pont sobre aigües turbulents).
A més, han rebut uns quants premis Grammy i són al “Rock and Roll Hall of Fame”. El 2004, la revista Rolling Stone classificava Simon i Garfunkel al núm. 40 de la seva llista 100 Greatest Artists of All Time (Els 100 artistes més grans de tots el temps).
He triat aquesta bonica cançó popular anglesa “SCARBOROUGH FAIR” que aprendrem a tocar amb flauta per ensenyar-vos quins són els signes de perllongament, concretament: la lligadura.
En aquest wix us parlaré de l’origen de la cançó, la podreu escoltar i després analitzarem la partitura per, finalment, tocar-la amb flauta.
Des de l’aula TAC, i com estem estudiant la música Popular Urbana o Lleugera, hem fet un treball sobre diferents músics o grups musicals actuals que hem presentat amb l’eina THINGLINK.
Es tracta d’imatges interactives que permeten enllaçar pàgines web, videos, audios, …
Els ha agradat molt i els he recollit en aquest wix per si els voleu veure.
Abans d’aprendre a tocar una nova peça de flauta haurem de conèixer el grup que va composar la cançó. Es tracta del grup anglès THE BEATLES, i la cançó és “All my Loving“.
En el següent Glogster us deixo molta informació sobre el grup, cançons seves i un wix amb la partitura i audio per a que toqueu amb la flauta…. All my loving !!!!
A 6è parlem de la Classificació de la Música, que dividim en dos grans grups: M.Religiosa i M.Profana.
Dins la M.Profana hem fet molt esment de la Música Culta, de la qual en coneixem molts dels compositors més representatius: Beethoven, Vivaldi, Bach, Prokófiev, Mozart, Falla, Smetana….
Però ara tractarem un altre tipus de Música: la M.POPULAR URBANA o LLEUGERA.
Us sona si parlem de Jazz, Pop, Rock, Blues, Tango, Salsa …. ? Tots aquests estils musicals formen part del que anomenem MÚSICA POPULAR URBANA o LEUGERA. Aquella que es desenvolupa sobretot en nuclis urbans i que s’ha transmès principalment a través de cançoners i mitjans de comunicació. Que sorgeix de l’ànsia de llibertat i de l’anhel d’alliberar les emocions físiques i sensuals de la possible repressió social en què vivien ( Espirituals negres, Blues, Swing, Jazz, …. )
A l’Edmodo us he preparat una petita prova amb 10 qüestions que haureu de respondre tot mirant el wix.
Als nois i noies de 6è els agrada el ROCK. N’hem parlat a classe i després, a l’Aula TAC, els he proposat de triar un músic o grup de Rock que els agradi per a fer-ne una presentació.
Com estem treballant amb l’eina WIX han fet la seva presentacióamb aquesta eina. Els ha quedat força bé.
Us proposo de tocar amb Flauta, a dues veus, aquesta peça: The marching Saints. Es tracta d’un tema que pertany a l’estil jazz i que els grups i bandes de jazz la interpretaven en els enterraments.
“Quan els Sants van marxant “, sovint referit com “Els Sants“, és un himne gospel nord-americà dins la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia són més propensos a escoltar-lo interpretat per una banda de jazz. La cançó es confon de vegades amb una composició similar titulada “Quan els sants estan en marxa“ creada a partir de 1896 per Katharine Purvis (lletres) i James Milton Negre (música).
Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música funerària de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz“, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, una banda tocava la cançó com un cant fúnebre. A la tornada de l’enterrament, la cançó canviava al familiar estil optimista “calent“ o “Dixieland“.
Resulta que a 5è tenim un grupet de noies a qui agrada molt cantar…. Són la Nadia, la Megan, l’Ariana i la Iana.
