Com cada any quan ve la calor pensem en VIVALDI i el seu concert de “L’Estiu” de “Les quatre Estacions”.
Els peixos de P5 han cantat aquesta tarda aquesta cançó popular alemanya que parla d’uns ànecs. Amb uns mocadors de color groc ens ha semblat que faríem més l’efecte….
Aquesta tarda els “ocells” de P4 han pujat a l’aula de música i s’han disfressat amb uns barrets de xino que teníem guardats.
Pobra mosqueta… ha fet un bot i s’ha trencat una poteta…. 
Durant aquesta setmana tots els nens d’Infantil han escoltat i escenificat LA PRIMAVERA del compositor venecià A.VIVALDI. I avui han estat els ocells de P4.
Per entendre’l millor us proposo escoltar amb atenció i seguir aquest MUSICOGRAMA.
VIVALDI va néixer a Venècia, Itàlia, fa més de tres segles! al 1678. El seu pare, a més de forner era violinista i va voler que Vivaldi estudiés violí i que fos capellà. Vivaldi va obeir i es va fer músic i sacerdot, li deien “el capellà pèl-roig”.
El que més li agradava era compondre i tocar el violí i així va compondre més de 600 obres en les quals també solia tocar ell. Va ser professor de música en una escola per a nenes òrfenes. Oblidat durant molts anys, va tornar a fer-se famós al segle XX, principalment pels seus concerts de Les Quatre Estacions.
En moltes obres, Vivaldi buscava imitar els sons de la natura amb els instruments. Avui dia és molt popular. No obstant això alguns diuen que tots els seus concerts sonen semblants …….El que si és cert és que Vivaldi feia concerts com un forner fa rosquilles. Li vindrà de família?
Als “ocells” de p4 els encanta disfresar-se. Per això avui s’han convertit en princeses i Sant Jordis per cantar i representar una cançó de Sant Jordi.
Sant Jordi arriba
com un cavaller,
amb la seva llança
travessa el carrer.
Ja veu la princesa
que el drac vol menjar,
si no es dóna pressa
ella morirà.
Li clava la llança,
cau escalabrat;
la pobra princesa,
visca s’ha salvat!
La rosa creixia,
Sant Jordi l’ha agafat
i a la princesa
ja li ha regalat.
El Patatuf és una dansa popular catalana que es ballava a la comarca del Baix Llobregat. Hi ha diferents variants o danses similars en comarques properes, com ara el Penedès i el Camp de Tarragona. Sembla ser que el seu nom deriva dels picaments de mans que es feien a l’inici de la dansa. Per començar a ballar-lo s’han de fer dos cercles concèntrics de parelles encarades: un membre de la parella a l’interior i l’altre a l’exterior.