Aquesta tarda els “ocells” de P4 han pujat a l’aula de música i s’han disfressat amb uns barrets de xino que teníem guardats.
“El Palau Sant Jordi s’ha convertit en una gran pista de ball per als alumnes de primària de més de 140 escoles de Barcelona. Es tracta del Dansa Ara, una activitat que forma part del programa Posa’t en forma, que organitza l’Institut Municipal d’Esports de Barcelona amb l’ajuda de la Factoria Mascaró. L’objectiu és que els nens i nenes aprenguin a expressar-se a través del cos.”
El Patatuf és una dansa popular catalana que es ballava a la comarca del Baix Llobregat. Hi ha diferents variants o danses similars en comarques properes, com ara el Penedès i el Camp de Tarragona. Sembla ser que el seu nom deriva dels picaments de mans que es feien a l’inici de la dansa. Per començar a ballar-lo s’han de fer dos cercles concèntrics de parelles encarades: un membre de la parella a l’interior i l’altre a l’exterior.
La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.
A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.
Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.
La Marieta cistellera és una dansa cantada que ens parla de l’ofici de fer cistells. Explica l’encàrrec d’una panera per a collir clavells que fa un jove. La Marieta li respon que si els clavells haguessin de ser per ella, si que li faria la panera. Però a la darrera estrofa li deixa a entendre que ja està compromesa i que les flors que té preparades les reserva per al seu promès.
Amb motiu de l’arribada de “Les Baldufes Viatgeres” de Flautateka i Kantaconmigo els nens de 4rt la ballen per a rebre-les com cal !!!!
Thousand Hand Guan Yin és una dansa creada pel coreògraf xinès Zhang Jigang. Aquesta dansa va ser realitzada per 63 ballarins sords de Troupe Poble de la Xina amb discapacitat . Com que no podien sentir la música, hi havia 6 directors amb draps blancs que els ajudaven a sincronitzar el moviment amb la música. Aquesta dansa descriu la llegenda que el Bodhisattva Guan Yin té mil mans. Guan Yin és el bodhisattva de la compassió, venerat pels budistes com la Deessa de la Misericòrdia. El seu nom és l’abreviatura de Guan Shi Yin. Guan significa observar, mirar, o monitor, Shi significa el món; Yin significa que els sons, especialment els sons dels que pateixen. Per tant, Guan Yin és un ésser compassiu que mira per, i respon a la gent en el món que clamen per ajuda.
El ballet del TRENCANOUS celebra el seu 120è aniversari amb un doodle per Google.