Category Archives: Forma Musical

A 6è estudiem les FORMES MUSICALS

A , dins la Història de la Música, hem estudiat unes quantes FORMES MUSICALS.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7oEX_GDcPqE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Fem un petit repàs:

RONDÓ:  és una forma musical que es basa en l’alternança entre una fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (A), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit ( B – C – … ). El fragment que es repeteix s’anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s’anomenen estrofes.

MARC ANTOINE CHARPENTIER

PRELUDI, “TE DEUM”

ÒPERA: és un drama total o parcialment musicat que s’escenifica cantant i amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d’una introducció instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada).

GIUSEPPE VERDI

“LA TRAVIATTA”

TEMA I VARIACIONS: forma musical en què la idea musical fonamental, que també s’anomena tema, és repetit amb modificacions o acompanyat de manera diferent.

FRANZ SCHUBERT

“LA TRUITA”

CONCERT i CONCERT PER A SOLISTA: La paraula concert, de l’italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical. L’etimologia de la paraula és una mica conflictiva, ja que deriva de l’italià concertare que té el significat dafirmar, disputar’, però també té un altre significat en el sentit contrari: ‘acceptar’, és a dir, estar d’acord.Del primer significat, “disputa”, en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s’oposen o es posen d’acord, cadascun amb els seus moment de protagonisme.

ANTONIO LUCIO VIVALDI

“LES QUATRE ESTACIONS”

Per veure si recordem tot el que hem après la Flora ens ha proposat una activitat ben divertida. Ens hem posat per grups i hem hagut d’ajuntar tots els plastificats relatius a la mateixa FORMA MUSICAL. Després hem preparat un qüestionari per a l’equip contrari.

Hem quedat força empatats !!!

Estudiem una nova Forma Musical: el CONCERT i CONCERT per a SOLISTA

Potser la Forma Musical que més et sona és la del  CONCERT.

La paraula concert, de l’italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical.  Deriva de l’italià concertare que té el significat de ‘afirmar, disputar‘, però també té un altre significat en el sentit contrari: ‘acceptar‘, és a dir, estar d’acord.

Del primer significat, “disputa“, en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s’oposen o es posen d’acord, cadascun amb el seu moment de protagonisme.

cocerto-grosso

Generalment es poden distingir en la música clàssica tres tipus de concert:

  • Concert Barroc:  Participen un o dos instruments acompanyats per una petita orquestra barroca.
  • Concert Clàssic: Participen generalment un instrument solista que juga a preguntes i respostes amb l’orquestra acompanyant. Solen constar de 3 moviments. El primer moviment sol ser allegro, i segueix la forma sonata. El segon moviment sol ser lent, generalment adagio o errant. Segueix una estructura bitemática. El tercer moviment sol ser ràpid, generalment va rondar o minueto.
  • Concert Romàntic o Virtuós:  Participen un instrument solista, amb gran capacitat expressiva i virtuosisme, que centra l’atenció del concert. L’orquestra sol tenir una finalitat acompanyant.

Escoltarem primer un concert barroc, el  concert per a solista de Vivaldi “Il Gardellino”, on l’instrument solista és la flauta.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hRLMre5SFls" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ara un de clàssic, el concert per a piano i orquestra de Mozart Coronation in D”, on l’instrument solista és el piano.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/32gsiqbjbk8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I per acabar un concert romàntic, el pianoconcerto nº 1 de Chopin

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oTGhwgW-s58" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Forma Musical: L’ÒPERA

Avui parlarem d’una altra forma musical: l’ ÒPERA.

Què en saps de l’òpera?

L’òpera és un espectacle on una narració o història s’escenifica cantant, amb acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d’una introducció instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada).

En l’òpera la veu és el principal instrument.

La història de l’òpera ocupa un espai de temps de gairebé 400 anys.

Lòpera pot constar de les parts següents:

  1. INSTRUMENTALS: Obertura, Interludi, Ballet
  2. VOCALS: Ària, Duet, Trio, Quartet… Cor

Un dels més grans representants de la història de l’Òpera és  GIUSSEPE VERDI.

Escolta un tros d’una de les seves obres més conegudes, NABUCCO, en el fragment: Va pensiero

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DzdDf9hKfJw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I ara aquest altre fragment tan divertit i peculiar de l’òpera LA TRAVIATA. Segur que t’agradarà !!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nSIQERjFaOA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquest ja més seriós és del fragment del ” Brindis

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AeT7rlBNsV0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si vols pots escoltar les veus magnífiques de tres dels més famosos TENORS:

Plàcido Domingo

Josep Carreras

Luciano Pavarotti

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/99kjFdLFjH4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I per últim aquí tens una òpera una mica diferent. Confio t’agradi!!!

Òpera XINESA

LUDWIG van BEETHOVEN: del Classicisme al Romanticisme

Avui coneixerem en profunditat un músic l’obra del qual abarca des del Classicisme fins al Romanticisme musical.

Un músic que des de  ben petits heu escoltat a classe i del qual ben segur que recordeu la temible sordesa que l’afectà. Es tracta de Ludwig Van Beethoven .

Què en saps de l’autor ?:

Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770 – Viena, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d’orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre,  cronològicament,  des del Classicisme fins a inicis del Romanticisme musical.

La seva vida, i per tant les seves obres, es poden dividir en tres etapes:

  1. Primera etapa, fins als 30 anys. La seva obra s’assembla molt a la de Mozart i Haydn. D’aquesta època és la coneguda peça per a piano ” Per a Elisa “
  2. Segona etapa, dels 30 als 45 anys. Beethoven supera una greu depressió a causa de la sordesa que ja veia que seria incurable. És l’època en què va escriure més obres.
  3. Tercera etapa, dels 45 als 57 anys. La sordesa de Beethoven és total. Per a comunicar-se necessitava quaderns de notes. D’aquest periode és la ” Novena Simfonia “

Considerat l’últim gran representant del classicisme vienès (després de Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir a la música del Romanticisme, motivant la influència de la mateixa en una diversitat d’obres musicals al llarg del segle XIX.  El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i encara que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu a les obres per a piano i música de cambra.

La seva extensa obra consta de:

  • música per a piano (32 sonates per a piano),
  • música de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano),
  • música vocal (lieder i una òpera: Fidelio),
  • música concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra)
  • música orquestral (9 simfonies, obertures, etc.).

La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l’Oda a l’Alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida Himne de la Unió Europea.

Ara escoltaràs una obra representativa de cada una de  les tres etapes de la seva vida:

  • Primera etapa: Peça per a piano sol, ” Para Elisa “.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/yAsDLGjMhFI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  • Segona etapa: Una de les 32 Sonates, ” Sonata Op. 57, Appassionata “, 3er moviment .

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xz7usUEPWsc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I aquesta altra coneguda Sonata, ” Moonlight “, 1er moviment.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oFSRs7iqAv8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  • Tercera etapa: Fragment de la ” Novena Simfonia ” ( Oda a l’Alegria ).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UfotZmpyYzU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ara la pots escoltar en una versió més divertida.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xpcUxwpOQ_A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Però Beethoven en va escriure més de Simfonies. En va escriure nou. Escolta-les i averigua quin sentiment transmet amb cadascuna i quina t’agrada més.

logo-simfonies-de-beetoven

Vols jugar una mica ?

Aquí tens un memory on has d’aparellar el nom amb la foto del músic. Ànim i a jugar !

logo-memory-compositors

Franz SCHUBERT: Quintet per a piano i cordes, LA TRUITA

Avui parlarem d’un compositor austríac, Franz Schubert, més conegut com el mestre indiscutible del Lied.

Què en saps de l’autor ?:

Schubert va néixer a Viena el 31 de gener de 1797. Era el dotzè fill de catorze dels que només en van sobreviure cinc. La seva procedència és humil. Residia en una barriada de Viena anomenada Liechtental, on el pare era mestre. El seu pare volia que fos mestre com ell, però decidit a seguir el seu propi camí com a músic, s’hi va haver d’enfrontar.

Admirava profundament a Beethoven i malgrat viure a la mateixa ciutat, es va negar sempre a entrar en aquells altres cercles de l’alta societat. Això va repercutir en la seva obra i en la seva vida ja que mai va arribar a conèixer la fama o l’èxit. No obstant això Schubert, juntament amb Beethoven, posa els fonaments al que serà el Romanticisme. Podríem dir que Schubert representa l’essència del primer romanticisme: el lirisme, la melodia i les passions.

El seu últim desig, ser enterrat al costat de Beethoven, es va complir. Schubert morí als 31 anys per una sífilis que es complicà en una crisi tifoidal el van portar a la mort sense haver-se apropat mai al seu admirat Beethoven.

Vols escoltar la seva obra?

Una  obra ben coneguda de Schubert és la seva ” Ave Maria“. Amb la veu del tenor Luciano Pavarotti gaudiràs ben segur de la seva música.

Aquí tens petits fragments per escoltar més sobre les seves composicions. CLICA AQUÍ.

FORMA MUSICAL

“TEMA I VARIACIONS”

Amb Schubert treballarem una Forma Musical: El TEMA I VARIACIONS. Per això escoltarem l’obra ”  Quintet per a piano i cordes, La Truita “

Franz Schubert va escriure una cançó (un lied) on explicava les vicissituds d’ una truita de riu perseguida per un pescador sense escrúpols. El tema aparentment trivial li va interessar fins el punt de que posteriorment va escriure un quintet amb el mateix nom, on era fàcil endevinar el desenvolupament de la mateixa història.  El seu interès neixia de la identificació. Schubert se sentia com una truita de riu perseguida, en el seu cas perseguida per la mala sort i la indiferència dels seus coetanis. Fruït d’aquest sentiment d’identificació apareixen espontàniament durant la narració els elements biogràfics que més el varen impactar, es fa patent el seu caràcter, les seves il·lusions, la seva nostàlgia i fins i tot la posició social (com criats) que s’atorgava als músics en aquella època. La Truita és per tant una composició apassionada, divertida, de vegades malenconiosa i poètica com el mateix compositor.

Aquí tens la lletra del Lied:

La trucha

Lo mismo que una flecha por lo ágil y veloz,

sucaba el claro arroyo la trucha sin temor.

En el florido borde sentado estaba yo

mirando las andanzas del pez inocentón,

mirando las andanzas del pez inocentón.

Y muy poca distancia seguía un pescador

sus idas y venidas con suma perversión.

Las cristalinas aguas le niegan su favor

y en vano echa el anzuelo con ávido fervor,

y en vano echa el anzuelo con ávido tesón.

Furioso ante el fracaso aquel truhán movió

el légamo del cauce con pérfida intención.

Y de este modo cae la trucha, la trucha sin temor.

Al ver yo tal engaño, mi sangre se encendió.

Al ver yo tal engaño, mi sangre se encendió.

Ara la pots escoltar i veure intrepretada per un Quintet de corda. Confio t’agradi!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/wlxVTpEyMEw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Per saber més de la seva vida i obra CLICA AQUÍ.

Forma Musical: El RONDÓ

Avui parlarem del RONDÓ.

Un Rondó és una forma musical en la que la seva estructura està organitzada amb l’alternança de:

  • Tornada: A, part que es repeteix sempre igual
  • Estrofa: B C …., part que varia

Té una estructura:    A A

Escolta’n alguns de mans de grans compositors:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/OCSevzJQ2-Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/XD059jkt6bs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zQn4Qfy_Bek" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FzibwDXUFmM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Potser el més conegut és aquest Preludi ” Te Deum” de Marc Antoine Charpentier que va servir com a simptonia d’Eurovisió. La reconeixes?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AvG16AIqtUU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]