Ben segur que en alguna ocasió has escoltat o, fins i tot, ballat aquest conegut Vals de Johann Strauss II que es titula “En el bell Danubi Blau“.
Entra en el Wix i segueix la música de la mà d’un musicograma:
Podríem destacar els següents instruments, tot i que també es feien servir en altres celebracions. La relació d’alguns d’aquests instruments amb el Carnestoltes es podria atribuir al seu ús en antigues cerimònies per tal de contactar amb altres esperits o divinitats.
És un instrument molt rudimentari i primitiu fet amb una bufeta de porc lligada a la punta d’una canya, per sobre hi passen d’un a tres cordills que es freguen amb un altre bastó com si es toqués el violí o el violoncel. El seu so és greu i sord. Antigament s’utilitzava en cerimònies pesqueres als pobles costaners.
També utilitzat per les poblacions costaneres.
Consisteix en una vara plana o llengüeta de canya o fusta, més o menys rectangular i fina, lligada a l’extrem d’un cordill. Aquesta es fa girar ràpid a l’aire i produeix un brunzit intens i agut. És classificat com a aeròfon giratori dins la classificació de Hornsbostel-Sachs.
És una canya d’uns dos pams de llarg amb un tall de dalt a baix i que sona picant contra el palmell de la mà.
Tub de paper de seda enganxat amb un fi filferro i al capdamunt un tros de canya. Es bufava força a prop de la cara d’una altra persona per molestar.
Vols veure’n alguns?
Cliqueu en el Wix per a saber coses sobre la FESTA. També hi trobareu moltes, moltes cançons:
La Celesta és un instrument musical, de composició similar al piano, però els martells activats per tecles percuteixen a plaques de metall en lloc de cordes tenses.
La Celesta és un metal.lòfon de teclat inventat entre 1866 i 1886 pel constructor de harmòniums parisenc Auguste Mustel.
Adopta l’aparença d’un petit piano vertical en què les cordes han estat reemplaçades per làmines metàl.liques que travessen els tubs de ressonància de fusta. A causa de l’acció de les tecles, uns martells colpegen les làmines, i igual que en el piano, hi ha un pedal que permet accionar els apagadors.
Kalinka és una cançó russa escrita el 1860 pel compositor i folklorista Larionov Iván.
La cançó parla d’un arbust de baies de neu, “Kalina“. Kalina és un arbust amb baies amargues de color vermell intens, que amb les primeres gelades adquireixen un sabor astringent agradable. Els fruits contenen al seu interior la llavor en forma de cor. “Kalinka“ és el diminutiu afectuós de “Kalina“.
Es podria considerar que la cançó Kalinka està emulant una mena de conjur per a l’amor.
L’escoltem?
Aquí teniu la lletra de la cançó en rus i en castellà.