Encara que esteu de vacances no està de més cantar de tant en tant, oi?
Ja fa uns anys que vam descobrir una bonica dansa de Benvinguda que es balla a l’oest d’Àfrica. Es tracta del “FUNGA ALAFIA“. I com ens agrada tant quan estem a 3er l’aprenem i la ballem. 
Encara que és una mica secret els petits de P3 entan aprenent una cançó sobre un “Drac” una mica especial que cantaran el dia 23 d’abril davant els pares en l’acte dels Jocs Florals.
Si mai heu intentat crear algun ritme diferent amb un grup d’amics i els sons de les vostres boques, us recomano Incredibox, una aplicació en què podeu practicar diverses combinacions sense por de perdre cap amistat.
Només hem de donar a cada un dels PERSONATGES una responsabilitat: cors, veus, instruments, percussió … diferents sons que aniran entrant fins a tenir el muntatge complet.
Avui a l’Aula TAC practicarem amb el teclat del piano per aprendre la posició de les notes i distingir entre les “naturals” i les “alterades“. 
Fet per Julio Payno
La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.
A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.
Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.
Versió extreta del Costumari de Joan Amades:
Per a Sant Antoni, grans balles hi ha.
Per a Sant Maurici, tot el poble hi va.
Tra la-ra-la, tra-la-ra-la, tra la-ra-la-là.
N’ hi van tres donzelles, són de l’ Empordà,
l’ una diu a l’ altra: -I a tu, qui el traurà?
Tra la-ra-la…
Anem donzelletes, anem a ballar,
que l’ Hereu Riera ens hi farà entrar.
La primera dansa la’ n treu a ballar,
la segona dansa la nova arribà.
Tra la-ra-la…
Perdonin senyores que me n’ haig d’ anar,
que la meva amada a la mort n’ està.
-Déu vos guard, Maria, Maria, com va?
-Per a mi, Riera, molt malament va.
Tra la-ra-la…
Se’ n gira d’ esquena, a l’ església se’ n va.
Davant d’ un Sant Cristo se ‘n va agenollar.
-Senyor, que m’ ajudi si em vol ajudar,
que em torni l’ amada que a la mort n’ està.
Al cap dels nou dies Maria es llevà,
a les tres setmanes es varen casar.
La recordem ???
Els “peixos” de P5 li canten a la Vella Quaresma.La Vella Quaresma, segons la història, era una dona gran que durant el Carnestoltes lluitava amb el Rei “Carnestoltes” per evitar tot el xivarri, desfasament i banquets que es donaven aquests dies. Al final guanyava la Vella Quaresma i es passava a una època de dejuni, ordre i calma. Cada dissabte de Quaresma se li treia un peu a l’anciana per descomptar una setmana fins a la Pasqua. Aquest diumenge estava permès menjar peix. Era una manera també de fer-menjar als nens, amenaçant-los amb que si no menjaven vindria “Jaia Serrada” (que era com se la denominava a Mallorca, d’on es diu que és originària) i se’ls enduria.
Actualment, a les escoles, s’utilitza com una mena de calendari que ens indica quant temps queda fins les vacances de Setmana Santa. La Vella s’ha de col · locar el Dimecres de Cendra i cada divendres se li va tallant un peu.