Un cavall tacat
11 maig 2011
El meu avi tenia deu cavalls i a mi m’agradava un que es deia Strakac. M’agradava molt. Quan jo el muntava el meu avi s’alegrava molt. Li donàvem pastanagues de recompensa.
Cada vegada que anava a amb la meva mare, muntava a Strakac I ell estava content perquè era un cavall bonic i molt agradable, mai es posava nerviós.
Era tot de color blanc però amb taques marrons. El seu tamany era normal ni massa prim ni massa gras. Els cavalls són el meu hobby, però ara visc a Catalunya, així que ara és la meva tia la que pot muntar a Strakac. A la meva tia li agraden els cavalls, també té un cavall amb l’avi. A vegades fa carreres amb l’ Strakac.
Tinc un amic que té un cavall que és un poni. Els ponis són cavalls petits però aquest no ho és massa. L’avi fa més de quaranta anys que té interès en els cavalls i ara té una granja dedeu cavalls.
Quan jo vivia a Nova Ves i a Praha esperava també els dies de festa per anar amb la meva àvia a pescar peixos petits pel seu gat a un llac prop de casa seva.
