Els invasors de la web!

Era una vegada un home que es deia Josep era un gran rei d’un poble llunya d’aquí. El Josep ja era una persona ja gran i havia de jubilar-se. En el seu castell hi vivia un fill que es deia David i la seva dona que es deia Stephania. Un dia va cridar al seu fill David per donar-li la notícia que es volia jubilar. Ell volia donar-li la corona perquè ocupés el seu lloc de rei. I així ho feu.

El dia següent de la coronació del seu fill els antics reis es van traslladar del palau a una casa normal i corrent. Després en David va anar al traster del castell per assegurar-se que els seus pares no s’havien oblidat res. Va ser en aquell moment que en David va trobar en un racó una cassola de sopa i la va agafar perquè era quasi nova i pensava que podria utilitzar-la.

En David va pensar aquell mateix dia va pensar que podia fer el sopar pels seus amics i ell amb la cassola que va trobar al traster. Llavors en David va començar a pensar què faria per sopar. Després va anar corrents a escriure unes quantes invitacions pel sopar. En aquestes hi posava:

Invitació pel sopar.

“Estimats amics i amigues, jo, David us convido a un sopar que haureu d’assistir al meu vaixell que queda al port, molt a prop de casa meva. Us espero demà a les 6:00 pm en el meu vaixell i haurà festa total!!!! Recordeu-ho hi haurà una sala de jocs per als nens que vinguin amb els pares amb moltes joguines perquè no s’avorreixin en el vaixell.”

Us espero, no falteu !

Firmat : David

Al dia següent van arribar tots el seus companys al vaixell com va dir ell, després en David va esperar un moment que arribessin tots i va anar servint i repartint a tots el sopar. Quan va repartir a tots el sopar van començar a menjar. Tots ells li deien

-David al sopar li falta una mica de sal si n’haguessis posat una mica més sí que estaria bo de veritat.

En David va dir que ell no tenia sal en el vaixell. Aleshores de la cassola va començar a sortir molta sal i molta més perquè la cassola era màgica.

En David es va oblidar de dir que ja no volia sal perquè continuava sortint sal i encara més. De tanta sal el vaixell va anar enfonsant-se més i més perquè el vaixell pesava molt amb la sal.

Després en David va anar a buscar un vaixell petit per fugir d’aquell vaixell perquè si es quedaven moririen ofegats perquè estaven lluny la terra per anar nedant. En David quan tornà amb el vaixell petit va dir a tots el seus companys que pugessin per salvar la vida. Totes les persones van fer cas i van pujar al mini vaixell. Els nens estaven molt espantats perquè estaven plens de sal de cap a peus. Una vegada tota a dalt el mini vaixell va arrencar i se’n van anar. Mentrestant en el vaixell continuava sortint sal, fins que la cassola va caure al mar de tant ple que estava el vaixell.

Ara entendreu per què el mar és salat Perquè la cassola encara avui va deixant sal al mar. I fins que algú la trobi seguirà fent-ho.

Vet aquí la historia de la mar salada.

David