Els invasors de la web!

Hi havia una vegada un nen que es deia Tomàs. Sempre deia que volia ser normal com tothom, però ell no era normal perquè tenia poders màgics: el seu poder era moure les coses.
Quan anava al col·legi li deien el nen “Estrany” perquè quan es posa molt nerviós es cauen algunes coses.
Un dia quan ell sortia molt ràpid sense voler va trepitjar el peu del gos molt fort i ara el gos té la pota venada. I ara el nen amo del gos vol pegar a Tomàs.

Ell va anar a la biblioteca per amagar-se, el nen el va trobar i li va dir:
– Ara que t’he trobat et donaré un cop com tu has fet amb el meu gos! – va dir el nen.
– Però va ser sense voler… – va dir Tomàs.
– M’és igual, et pegaré con has fet amb el meu gos!!-va dir el nen.

Quan estava a punt de donar-li el cop, el Tomàs estava molt nerviós i sense voler va moure la mà i va donar-li un cop al cap. El Tomàs va marxar corrents per agafar les seves coses, ja havia sonat el timbre de l’escola.
Quan anava sortint la mare del company el va renyar.

Al dia següent es va llevar, va esmorzar i va anar ràpidament cap a l’escola. Quan va sonar el timbre per sortir al pati, com que ell no tenia amics, es va quedar sol a la seva aula, va veure que dalt d’una estanteria estava a punt de caure una copa. Va utilitzar els seus poders i va traslladar la copa a un altre lloc més segur.

El Tomàs no es va adonar que el seu company, aquell del gos,l’estava veient a través de la porta. Tot seguit va entra i li va dir:
-T’he vist fer màgia. Ara tot concorda. Per això aquell dia a la biblioteca es va moure el llibre i em va donar un cop al cap!! – va dir el seu company.
– Sí, va ser així. Ho sento molt i també ho sento molt per el teu gos. No diguis res sobre els meus poders, sinó hauré de marxar del país.- va dir-li el Tomàs.
-D’acord, no diré res.

Es van posar a parlar i el nen li va preguntar quins poders tenia el seu pare. Ell li va explicar que només té el poder de traslladar-se d’un lloc a l’altre, la mare no té solament te el meu pare.
-Ahhh vale – va dir el nen. – i es van a posar a parlar i a parlar fins que va sonar el timbre per anar a classe.
Va entrar tothom i mentre que la seva mestra estava explicant coses el nen li va enviar una carteta petita dient: “Escolta… no diré res del teu secret amb una condició: si som amics. D’acord?” I ell va dir d’acord serem amics. La mestra va adonar-se de les notetes i va dir:
– A veure Tomàs digues què em explicat en tota l’hora?
-Ehhhhh……?
– Digues, a veure!!!
– No ho sé, perdoni’m mestra, si us plau.
– D’acord -va dir la seva mestra.

I va seguir explicant coses i coses……. i va sonar el timbre. Ells dos van marxar cap a casa. El Tomàs va veure que la seva mare estava allà a la cuina i va decidir explicar-li tot el que li havia passat a l’escola.

-Te’n recordes que hi havia un nen que es queixava i deixa que jo havia trepitjat la pota de seu gos?
-Si me’n recordo – va dir la seva mare.
– Ell sap que jo tinc poders màgics!
-Queeeeeeeeeè!!!!
-Però diu que no dirà res perquè ell diu que serem amics.
– Ahh, millor així – va dir la seva mare. – Vinga Tomàs para la taula que soparem aviat.

Quan va acabar de sopar, va anar-se’n a dormir. Al dia següent va anar a l’escola i es va trobar amb el seu company, des de llavors van ser els millors amics!!!

Lola