Des plis és un petit taller artesanal de paper amb una llarga tradició familiar. Ubicat a París, ofereix les seves creacions particulars, allunyades dels objectes de “disseny” que es troben en el mercat, i obre les seves portes a tota mena de públic que tingui ganes d’experimentar, compartir i crear amb el paper.
A la seva web hi trobareu imatges de les seves creacions i propostes interessants per personalitzar-les.
Maarten Brinkman és un artista del paper. A partir de talls i incisions fetes en la seva superfície planera crea sensibles i fantàstiques obres en volum com les que mostren les imatges.
No us perdeu la seva galeria d’imatges de Flickr i, en especial, les creacions fetes per nens i nenes inspirades en les seves obres.
La funció principal d’un clip és agrupar papers, però també, i degut a la seva flexibilitat, una vegada desdoblat es pot convertir en una nova eina que ens pot solucionar petits problemes o emergències, com fer un forat en determinats materials, obrir un embolcall de plàstic que es resisteix, treure algun petit objecte d’un lloc inaccessible o convertir-se en un improvisat ganxo. El clip es va inventar a finals del segle XIX i ha conservat la seva típica forma originària fins fa pocs anys. Avui dia n’existeixen d’una gran varietat de colors i formes que ens poden inspirar a crear-ne de noves, donant-los així una nova utilitat.
Aquí en teniu uns amb amb forma de números, animals i cors, aquests darrers transformant la forma habitual .
I algunes idees de transformacions creatives, com aquests personatges fets amb clips de colors
o aquest encantador penjoll amb notes.
M’agraden les creacions plàstiques que incorporen paper de diari, bé sigui formant part de l’obra o com a única base o suport d’aquesta. Pintar-lo amb colors diluïts permet entreveure les lletres i els textos i li dóna una delicada i especial bellesa. Aquestes garlandes, flors i fulles en són un bon exemple.
Emmarcar una creació artística, sigui un poema, un dibuix, una fotografia, … li dóna més rellevància i si ho fem amb un marc original i creatiu millor que millor. Mireu els marcs de kirigami que ens proposa una revista de craft japonesa (Japanese Craft Book ). Divertits, oi?
Via: ThisandThatFromJapan
Aquests freds dies de festes conviden a crear un ambient càlid, fàcil d’aconseguir amb espelmes i fanals repartits per qualsevol racó de casa. Aquí teniu algunes senzilles idees de fanals fets de paper. Els de la primera imatge – que il·luminen la meva escala- estan fets d’estampats digitals impresos sobre paper vegetal. M’agrada imprimir dibuixos i fotografies sobre aquest tipus de paper per la transparència que s’aconsegueix i per com queden impreses les imatges.
Els següents fanalets són alguns dels que trobareu a la web de Marie Claire idees. M’agraden especialment els primers, fets amb incisions florals. A la mateixa web teniu un tutorial que us explicarà pas a pas com realitzar-los i també els models dels dibuixos.
“Nunia” és el nom artístic de la Núria i la Sònia, creadores d’aquests preciosos i senzills fanalets elaborats artesanalment que tant poden servir per anar a esperar els reis com per decorar qualsevol racó de la llar. També són les autores del calendari d’advent solar “Nins del sol”, que recupera l’origen ancestral de l’advent amb una mirada molt diferent dels típics calendaris que coneixem.
Els podeu trobar a la web Jugar i jugar dins l’apartat de Nadal , una botiga online de jocs que potencien el descobriment, l’experimentació, el raonament i la creació.
Possiblement no heu sentit parlar mai de kirigami tot i que alguna vegada l’haureu practicat sense relacionar-lo amb el seu nom. Tots sabem que l’origami és l’art de plegar paper, doncs el kirigami és l’art de retallar-lo.
Com que ja comencem a notar la tardor, aquí teniu unes imatges de kirigami de fulles:
De Zakka Life (on trobareu algunes plantilles de mostra).
Amb activitats com aquestes treballem continguts matemàtics com la simetria, la numeració i les formes.
Una altra de les meves troballes d’estiu ha estat PIPEROID, un joc de cilindres de paper amb uns forats prèviament perforats que permeten crear uns originals robots amb articulacions mòbils. Per muntar-los només cal unes tisores per tallar els tubs, connectar-los i fer-ne alguns plecs, sense necessitat de coles ni cintes adhesives. Piperoid ha estat dissenyat per Takashi Tsunoda.
Si voleu una mica més d’informació cliqueu aquí.
Sempre havia associat les llargues tires de grues d’origami a la cultura japonesa, però desconeixia, fins aquest estiu, la seva trista història. Us l’explico: Sadako Sasaki era tan sols una nena de dos anys quan la seva ciutat, Hiroshima, va ser blanc d’una de les dues bombes atòmiques llançades per l’aviació americana durant la segona guerra mundial. Ella vivia a poc més d’un kilòmetre de l’epicentre i va anar creixent sana fins que als onze anys va emmalaltir de leucèmia, igual que altres nens, conseqüència d’aquella terrible bomba. La seva millor amiga, Chizuko, li va explicar una llegenda que deia que si aconseguia fer 1000 grues de paper els deus li concedirien un desig. Chizuko li va regalar la primera grua de color daurat i Sadako no va parar de fer grues i més grues amb tot tipus de papers, amb l’esperança de poder tornar a córrer. Però la mort va ser massa ràpida i va arribar abans que fes les mil grues. Sadako només tenia dotze anys.
En el Parc de la Pau d’Hiroshima una estàtua recorda a Sadako i a tots els nens i nenes que van morir per les bombes. Al seu voltant, unes cabines de vidre recullen centenars de penjolls de 1000 grues de paper fetes per nens i nenes de tot el món demanant la pau al món. Ah! no us he dit que els companys d’escola de Sadako van completar les 356 grues de paper que li’n van faltar per arribar al miler tot i no poder fer possible el seu desig.
