Fauna i flora | Un bloc sobre la fauna i la flora del nostre país

La marieta (cicle)

Publicat el 13 juny 2009 per fturmo

Nom científic: Coccinella septempunctata.

Família: Coccinèlids.

La marieta femella reparteix centenars d’ous en petits grups escampats per les plantes.

Les larves són fosques amb uns punts ataronjats; la seva forma és ben diferent de la dels adults.

Les larves també s’alimenten de pugons.

Les larves tenen 6 potes i es desplacen fàcilment per les plantes.

A vegades les larves són parasitades per petits àcars que s’enganxen al seu cos.

Els pugons s’alimenten de la planta xuclant la seva saba.

La larva s’alimenta de pugons.

Els àcars paràsits s’alimenten de la larva.

La larva s’enganxa a la planta i es disposa a iniciar la pupació.

Es queda quieta, sense alimentar-se, i comença la seva transformació.

Lentament el cos i la forma de la larva va canviant. Finalment esdevindrà un insecte adult.

Més informació sobre les marietes adultes.

Publicat dins de insectes, marieta | 2s comentaris

Libelloides cunii

Publicat el 11 juny 2009 per fturmo

Nom científic: Libelloides cunii.

Família: Ascalàfids.

Aquests insectes no són libèl·lules, sinó que són neuròpters.

Tenen llargues antenes i són de colors groguencs amb taques marronoses.

Viuen en herbassars, sobretot en llocs secs i càlids.

Volen amb rapidesa d’un lloc a l’altre.

S’alimenten d’altres insectes.

Femella

Mascle

Detall dels cercoides del mascle

Detall del cap i les antenes

Més informació sobre els neuròpters.

Publicat dins de insectes, neuròpters | Etiquetat com a fauna, insectes, libelloides, neuròpters | Envia un comentari

El dragó comú

Publicat el 8 juny 2009 per fturmo

Nom científic: Tarentola Mauritanica.

Família: Gecònids.

És un rèptil petit, que fa uns 8-9 cm des del cap fins al començament de la cua, la qual pot arribar a fer uns 9 cm de llarg.

Té el cos aplanat. És de coloració marronosa i grisosa, amb taques blanquinoses.

Té el cos revestit d’una mena d’escates berrugoses que semblen espines.

La cua es pot desprende en cas de perill.
Caça petits insectes com mosquits, mosques, abelles, papallones i també aranyes.
La femella pon 1-2 ous en cada posta; en pot fer dues o tres per any.
Al cap de quatre mesos neixen els petits dragonets.
Viu en zones rocoses, marges i parets de les cases velles.
Pren el sol a primera hora del matí i després s’amaga fins a la nit.

Li agrada estar-se quiet prop d’un focus de llum, on captura fàcilment les seves preses. És fàcil veure’l durant les nits de estiu prop dels fanals caçant insectes.
A la part inferior dels dits hi té una mena de làmines adhesives que li permeten agafar-se a les parets i caminar cap per avall.

Abans es pensava que entrava a les cases per menjar-se la roba, quan en realitat el que menja són les arnes (insectes nocturns).

Publicat dins de dragó comú, rèptils | 6s comentaris

La vespa de colors, anomenada mosca daurada

Publicat el 29 maig 2009 per fturmo

Nom cientific: Chrysis sp.
Família: Chrysididae.

S’assembla més a una vespa de colors, tot i que se les coneix com amosques daurades.

Les mosques daurades són insectes himenòpters paràsits.
Tenen el cos de color metal·litzat, el cap i el tòrax de color verd blavós i l’abdomen de color granatós.

Ponen els ous en nius d’altres insectes, sobretot de vespes i abelles solitàries. Quan neix la larva s’alimenta del menjar que troba al niu i, fins i tot, de la larva hoste.

Publicat dins de insectes, mosques daurades, vespes | 1 comentari

Les serps

Publicat el 23 maig 2009 per fturmo

Amb el nom de serps es coneixen una gran varietat de rèptils pertanyents a diferents famílies i espècies.
Les serps més habituals al nostre país són:

la Serp de ferradura (Coluber hippocrepis)
la Serp verda i groga (Coluber viridiflavus)
la Serp verda (Malpolon monspessulanus)
la Serp llisa (Coronella austriaca)
la Serp bordelesa o Serp llisa meridional (Coronella girondica)
la Serp d’Esculapi (Elaphe longissima)
la Serp blanca (Elaphe scalaris)
la Serp de collaret (Natrix natrix)
la Serp d’aigua (Natrix maura)
l’Escurçó europeu (Vipera aspis)
l’Escurçó ibèric (Vipera latasti)

Les serps són rèptils sense potes, de cos allargat recobert d’escates. El seu tamany varia segons l’espècie; les més petites fan al voltant de 50-60 cm, mentre que les més grans fan entre 1’5-2 m.
Tenen llengua bífida.
Escolten a partir de les vibracions del terra.
Tenen una llarga columna vertebral amb moltes vèrtebres. Es desplacen reptant pel terra.

Serp llisa meridional (Coronella girondica) juvenil

Mengen sargantanes, insectes, ratolins, ocells, granotes; i en el cas de la serp d’aigua també captura peixos i amfibis.

Serp d’aigua (Natrix maura)

Es reprodueixen per ous, però algunes espècies de colobres i escurçons són ovovivípares i pareixen les cries perquè surten de l’ou just en el moment del part.
Muden la pell.

Serp llisa meridional (Coronella girondica) en posició defensiva

Algunes, les més petites, tenen dents que en mossegar injecten verí; mentre que les més grans maten les preses abraçant-les.

Els escurçons són petits (60 cm) i injecten un verí força potent (no és mortal), que en cas d’afectar a una persona fa necessari l’aplicació d’un sèrum (antídot) per minimitzar els seus efectes.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Vídeo d’una serp verda jove movent-se pel carrer d’un poble.

Publicat dins de rèptils, serps | 5s comentaris

L’aranya de la gran teranyina

Publicat el 20 maig 2009 per fturmo

Nom científic: Agelena labyrinthica.
Família: Agelenidae.

Aquesta aranya teixeix una teranyina de gran tamany en forma d’embut, amb la que captura les seves preses.
En percebre el més mínim moviment de la teranyina, surt amb rapidesa de l’interior del seu forat.
Viu en zones herboses de secà.

Més informació sobre la família dels agelènids.

Publicat dins de aràcnids, aranyes | Envia un comentari

L’aranya camuflada

Publicat el 6 maig 2009 per fturmo

Nom científic: Agalenatea redii.

Família: Araneidae.

Cada aranya té la seva estratègia a l’hora de capturar les seves preses.

L’Agalenatea redii fa una teranyina bastant gran a 50-100 cm del terra, que teixeix entre branquillons i tiges de plantes seques.

És de color marronós, amb tons més clars i més foscos; té petits pèls que recorden el vellut. És de mida petita; el mascle fa uns 4 mm i la femella uns 7 mm.

Viu en zones assolellades i seques; sovint a la vora dels camins o en camps erms amb vegetació abundant.

A un costat fa una altra teranyina en forma de bol, on s’amaga quan fa mal temps.

La podem veure fàcilment durant la primavera.

Molt sovint es queda quieta i camuflada sobre flors seques de l’any anterior.

Quan la teranyina vibra perquè s’hi ha enganxat una presa, ràpidament la captura i l’embolica amb seda. Després se la menja.

El dibuix de l’abdomen pot variar molt d’unes a altres. Generalment és allargat, amb ratlles laterals; però a vegades té forma de taca més ampla.

També la podem veure sobre arbustos a la vora dels camins.

Tenen 8 ulls disposats en dues fileres, 4 centrals i 2 més a cada costat.

Publicat dins de aràcnids, aranyes | Envia un comentari

Els curculiònids

Publicat el 18 abril 2009 per fturmo

Els curculiònids són petits insectes coleòpters que s’alimenten de vegetals.

Alguns arriben a ser una veritable plaga pels cultius agrícoles. Algunes larves s’alimenten d’arrels, altres de les parts tendres de les flors.

Alguns curculiònids són del gènere Lixus i viuen sobre els cards.

Les larves viuen a l’interior dels teixits vegetals.

Els adults tenen el cos allargat i recobert de petits pèls en els que s’enganxen els grans de pol·len, els quals els donen el seu aspecte groguenc.

El seu cap s’allarga en una mena de bec en la punta del qual hi ha la boca. Les antenes també es troben en aquest bec.

Altres curculiònids són del gènere Larinus.

Larinus alimentant-se del pol·len d’una centaurea groga.

Un altre Larinus amb el cos recobert per la pilositat del card on viu.

Alguns curculiònids quan senten perill es deixen anar i simulen que estan morts.

Publicat dins de coleòpters, curculiònids, insectes | 4s comentaris

L’aranya que espera

Publicat el 16 abril 2009 per fturmo

Nom científic: Runcinia grammica.

Família: Thomisidae.

Aquesta petita aranya té el costum d’esperar pacientment amagada darrera d’una flor.

Aquí la podem veure sobre una flor de nadala menuda (Narcissus dubius), un petit narcís que creix en alguns turons de les terres de secà del Segrià.

Les seves potes estan sempre preparades per agafar algun insecte; després li injecta un verí que el mata.

Amagada entre les flors de l’orenga (Origanum vulgare) ha capturat una mosca.

I aquí, damunt d’un brot d’espigol (Lavandula angustifolia), ha capturat una altra aranya.

Publicat dins de aràcnids, aranyes | 2s comentaris

Les petites orquídees (Ophrys sp.)

Publicat el 29 març 2009 per fturmo

Nom científic: Ophrys sp.
Família:Orquidàcies.

Als nostres camps hi creixen petites orquídees que ens mostren la bellesa d’aquestes plantes.

Generalment tenen una roseta basal de fulles que envolten la tija i altres fulles que l’abracen.

Les flors són molt vistoses i tenen formes i colors espectaculars. Tenen tres sèpals i tres pètals, un dels quals anomenat label és molt diferent dels altres tant en la forma com en el color.