FORMACIÓ B-LEARNING

Publicat dins de General | Deixa un comentari

QUÈ VULL DIR QUAN PARLO D’OLIMPISME…

Encara colpit per la fantàstica cursa de 800 m que ens ha regalat la banyolina Esther Guerrero, m’engresco a escriure de nou, aquest cop per donar una humil visió sobre el moviment olímpic. Arran de la meva recent incorporació a col·laborar al Centre d’Estudis Olímpics de la UdG, he percebut com molts companys de professió, i altres amants de l’activitat física, l’esport, i l’educació, tenen animadversió a tot allò que envolta a la paraula olimpisme. Cert és que tot l’entramat polític, econòmic, especulatiu, corrupte…que embruta els comitès olímpics i, per extensió, la celebració dels propis Jocs, no hi ajuda gaire, però també és cert que quan parlem d’olimpisme ens referim a la “doctrina que té per objectiu posar l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’ésser humà” (GLDC). Podríem accedir a fer un debat a dues bandes, amb arguments i refutacions, on ambdues parts tindríem la nostra part de raó. No és el meu propòsit.
A les 04:00h. de la matinada de l’onze d’agost de 1984, mentre passàvem les vacances a la localitat alt empordanesa de Llançà, el meu pare va gosar despertar-nos, al meu amic d’infància i a mi, per tal que gaudíssim de la final de bàsquet entre EEUU (amb un jove Michael Jordan) i Espanya. Molt em temo que, en aquell moment, el meu pare no era conscient que aquell atrevit acte (cal tenir en compte que tenia 8 anys) era l’espurna que feu encendre la meva passió per l’esport. L’esperit olímpic va fer acte de presència en un petit apartament de costa, amb el meu pare i el meu amic, i amb Epi, Solozábal, Pat Ewing, Alvin Robertson, Corbolán, Fernando Martín… D’aquell estiu també recordo, més enllà de les garotes, el fill del vent, Carl Lewis, l’elegància del corredor britànic Sebastian Coe, el bronze de Jose Manuel Abascal, i a un dels meus ídols d’infantesa, el marroquí Saïd Aouita. S’havia encès la meva flama olímpica…


Seül, Barcelona (amb un punt d’inflexió en la visió esportiva de la societat catalana), Atlanta, Sidney, Atenes, Pequín, i Londres; tots ells amb esportistes, actuacions, i successos, dignes de consideració. I arriba Río 2016…
La tarda del 17 d’agost de 2016, l’atleta banyolina Esther Guerrero ha encarnat l’esperit olímpic, corrent un 800 metres espectaculars, amb il·lusió, lluita, valentia, esperit competitiu, caràcter…i sobretot, un somriure. No estem parlant d’una gran final, ni d’una medalla d’or, ni d’un rècord del món, ni d’una bandera…estem parlant d’una campiona olímpica. L’Esther simbolitza a la perfecció el que jo considero que és l’olimpisme. Plasma sobre el tartà la seva personalitat: humil, honesta, treballadora, perseverant, alegre… i així ho transmet en el seu dia a dia als seus “deixebles” de l’escola d’atletisme. La màxima expressió de la pedagogia olímpica.
I jo em pregunto: haurà encès el foc olímpic d’algun dels meus fills?…
I ara, si voleu, parlem del moviment olímpic.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

OPEN CAMP 2016

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LES CAMES BIÒNIQUES DE HUGH HERR

Publicat dins de BIOMECÀNICA | Deixa un comentari

SITES DELS ALUMNES

Recull dels sites elaborats pels alumnes del CFGM de Conducció d’activitats físicoesportives en el medi natural (Ins Pere Alsius de Banyoles).

Publicat dins de CONDUCCIÓ DE GRUPS EN BTT | Deixa un comentari

PASSAR LA PORTA (valoració de les VIII jornades Posa’t al Dia)

Com si es tractés d’un simbolisme curosament estudiat i planificat, el tret de sortida a les VIII  Jornades Posa’t al Dia emmarcà el què ens acabaria deparant el cap de setmana. Passar la porta fou la proposta que els enginyosos Oriol Ripoll i Anna Castells dissenyaren com a repte inicial. Al·legoria del camí que hem de seguir els professionals de l’educació física, se’ns incitava a trobar la clau que ens permetés creuar la porta, amb persistència, iniciativa, lògica i originalitat. Més enllà del paradigma educatiu actual, Ripoll i Castells ens convidaren a trencar els esquemes preestablerts a la recerca de les competències reals.

És en aquest nou marc educatiu on hi té cabuda el joc, la praxis, el moviment, i, evidentment, les emocions. Irene Pellicer ens endinsà en un món reflexiu on les emocions troben en l’acció motriu un espai d’expressió i descoberta. Retrobar-nos amb nosaltres mateixos ens reporta benestar, potenciant, alhora, la competència social.

La manifestació d’aquestes emocions la trobem, sovint, en l’expressió corporal. La doctora Rovira ens provocà amb una lluita comunicativa a través del moviment i la improvisació. Comunicar molt sense parlar gens.

Comunicar molt, amb l’expressió i la paraula, va fer el doctor Batalla, regalant-nos una brillant conferència sobre el paper del joc dins la iniciació esportiva a l’educació física. Girant al voltant de tres qüestions: per què pot ser educatiu l’esport?; què es pot educar amb l’esport?; com ha de ser l’esport per ser educatiu?; Batalla ens desglossava les virtuts de la nostra matèria, ens feia reflexionar sobre la seva funcionalitat i ens convidava a mirar més enllà del dit que ens marca el camí, ens convidava, de nou, a creuar la porta.

El punt i final de les Jornades el posà una taula rodona moderada de forma esplèndida per la doctora Raquel Font, encarregada d’agitar a tres referents de l’educació física al voltant de les competències bàsiques i el currículum. Abert Batalla, Victor López-Ros, i Josep Maria Mora, ens varen delectar amb debat obert a noves perspectives educatives, on es valorava la necessitat d’educar a partir del referent competencial, més enllà del marc normatiu establert i de l’exigència d’excel·lència subjecte a avaluacions no significatives. Un repte complex, sotmès a un canvi de paradigma educatiu, centrat en el treball transversal i interdisciplinar, que requereix la reflexió de tots els agents implicats en el procés. Podríem dir, doncs, que “l’art d’educar passa per transmetre amb el cor tot allò que pot sortir en un llibre; per transmetre amb el cor tot allò que mai podrà sortir en un llibre” J.M. Mora.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

VIII JORNADES POSA’T AL DIA

Trobar motius que estimulin la creativitat, la diversió, l’aprenentatge i la cohesió, i que tanmateix superin les barreres socials, tecnològiques, culturals i generacionals, és l’anhel més preuat del docent. La pedra filosofal del procés d’ensenyament que conjumina l’entusiasme amb el coneixement, condició indispensable per l’adquisició de l’aprenentatge significatiu.
La màgia de l’Educació Física rau, precisament, en tenir aquest gen prodigiós en el seu ADN, un gen anomenat joc. Més enllà d’un recurs metodològic, sovint banalitzat, el joc s’erigeix com una gran font de transmissió de coneixements i valors. Tal i com ens recorda Nietzsche: “ La maduresa de l’home és haver tornat a trobar la serietat amb la que jugava quan era un nen”.
Des de l’Observatori de l’Esport de l’Alt Empordà us volem convidar a conèixer els entrellats d’aquest llenguatge universal, lúdic i rigorós; us volem proposar venir a jugar!
TRÍPTIC DE LES JORNADES

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ENTRENAMENTS DE TRIATLÓ

Després d’uns mesos inactiu, obro una nova entrada mirant al passat tot recordant els entrenaments que, des de la secció de triatló del C.N.Olot, portàvem a terme. Es tracta d’una programació real (dubto que ho fos els seu compliment…però…), aplicada a un grup de triatletes experts i amb ganes de gaudir del l’esport.

 

La reproducció total o parcial d’aquest dossier per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic queda autoritzada i agraïda, tant si és citat el seu origen com si no ho és, sempre que no es vulgui fer amb algun tipus d’interès comercial o lucratiu. En benefici de la màxima divulgació i esperit de crítica de la mateixa obra.
 
BON ENTRENAMENT!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

VII JORNADES POSA’T AL DIA

La constant evolució tecnològica de la societat actual ha nodrit el món de l’activitat física, l’esport i l’educació, de nombrosos recursos funcionals i pedagògics per a la millora de les seves prestacions. Davant aquest progrés vertiginós, els professionals de àmbit esportiu ens troben en lluita constant per trobar la nostra ubicació, sovint desencisats per les estèrils capacitats d’immigrants digitals.
Cert és que davant d’aquest context social l’Educació Física no pot quedar-ne al marge, com còmode i temerari és creure que la nostra àrea restarà impassible als canvis generacionals de la societat. Nosaltres tenim el gran privilegi de treballar amb el cos, el moviment, el contacte… però les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies són ineludibles.
La gestió del grup, la nostra formació permanent a través dels entorns personals d’aprenentatge, la gestió de la sessió…són algunes de les moltes possibilitat que l’era digital ens lliura. Ara ens toca a nosaltres adaptar-nos als avenços i saber-los conjuminar amb les virtuts tradicionals de l’activitat física i l’esport. Ara ens toca a nosaltres Posar-nos al dia!.



INSCRIPCIONS

Publicat dins de General | Deixa un comentari

VÍDEOS DEL TREBALL EN EQUIP

La solidaritat, el sacrifici, l’amistat, el companyerisme, el treball en equip…són valors fonamentals per a la convivència i cohesió social, però alhora són determinants en l’excel·lència del rendiment en els esports col·lectius. En la present entrada recullo recursos audiovisuals per emocionar i conscienciar als nostres esportistes sobre el poder l’equip per sobre de la individualitat… S’admeten propostes…

Què ets capaç de fer pels altres?…

El valor de l’amistat (El rescat d’Iñaki Ochoa de Olza)


Podem!

Fins i tot ho sap en Nemo

Fent el llit a l’entrenador?… compte…

Alive (interessant poder veure la pel·lícula…)

Amb una mica d’humor

Companyerisme!

Publicat dins de BASES PSICOPEDAGÒGIQUES II, General, PSICOLOGIA | Deixa un comentari