Com si es tractés d’un simbolisme curosament estudiat i planificat, el tret de sortida a les VIII Jornades Posa’t al Dia emmarcà el què ens acabaria deparant el cap de setmana. Passar la porta fou la proposta que els enginyosos Oriol Ripoll i Anna Castells dissenyaren com a repte inicial. Al·legoria del camí que hem de seguir els professionals de l’educació física, se’ns incitava a trobar la clau que ens permetés creuar la porta, amb persistència, iniciativa, lògica i originalitat. Més enllà del paradigma educatiu actual, Ripoll i Castells ens convidaren a trencar els esquemes preestablerts a la recerca de les competències reals.
És en aquest nou marc educatiu on hi té cabuda el joc, la praxis, el moviment, i, evidentment, les emocions. Irene Pellicer ens endinsà en un món reflexiu on les emocions troben en l’acció motriu un espai d’expressió i descoberta. Retrobar-nos amb nosaltres mateixos ens reporta benestar, potenciant, alhora, la competència social.
La manifestació d’aquestes emocions la trobem, sovint, en l’expressió corporal. La doctora Rovira ens provocà amb una lluita comunicativa a través del moviment i la improvisació. Comunicar molt sense parlar gens.
Comunicar molt, amb l’expressió i la paraula, va fer el doctor Batalla, regalant-nos una brillant conferència sobre el paper del joc dins la iniciació esportiva a l’educació física. Girant al voltant de tres qüestions: per què pot ser educatiu l’esport?; què es pot educar amb l’esport?; com ha de ser l’esport per ser educatiu?; Batalla ens desglossava les virtuts de la nostra matèria, ens feia reflexionar sobre la seva funcionalitat i ens convidava a mirar més enllà del dit que ens marca el camí, ens convidava, de nou, a creuar la porta.
El punt i final de les Jornades el posà una taula rodona moderada de forma esplèndida per la doctora Raquel Font, encarregada d’agitar a tres referents de l’educació física al voltant de les competències bàsiques i el currículum. Abert Batalla, Victor López-Ros, i Josep Maria Mora, ens varen delectar amb debat obert a noves perspectives educatives, on es valorava la necessitat d’educar a partir del referent competencial, més enllà del marc normatiu establert i de l’exigència d’excel·lència subjecte a avaluacions no significatives. Un repte complex, sotmès a un canvi de paradigma educatiu, centrat en el treball transversal i interdisciplinar, que requereix la reflexió de tots els agents implicats en el procés. Podríem dir, doncs, que “l’art d’educar passa per transmetre amb el cor tot allò que pot sortir en un llibre; per transmetre amb el cor tot allò que mai podrà sortir en un llibre” J.M. Mora.
