Dia mundial de la poesia
Publicat per jvendre2 el 14 de/d' març de 2011
21 de març: Dia Mundial de la Poesia
La poesia d’aquest any és de la Marta Pessarrodona. Com treballa Marta Pessarrodona?
Us oferim una nota amb els comentaris de la Marta Pessarrodona sobre el seu mètode de treball. Com crea els seus poemes? Quines són les seves fonts d’inspiració?
Pregunta: tenint en compte que la Marta Pessarrodona és una poeta que ha begut de diferents cultures i que ha tingut diferents influències, quines són les seves fonts d’inspiració a l’hora d’escriure poesia?
Resposta: Fa temps que he feta meva una cosa que va dir Sant Joan de la Creu (i que, indirectament, surt, precisament, al meu poema, Poesia: una visió personal per al Dia de la Poesia 2011). El Sant va dir, més o menys: “El primer poema me lo escribe un ángel, después yo…” Veig, però, en retrospectiva, que les topografies m’han estat propícies: Barcelona, Berlín, Buenos Aires, Jerusalem, Londres, Zürich, etc. m’han provocat més d’un poema, laus Deo! Per això vaig poder publicar, a Girona i gràcies a en Pep Vila Medinyà, una plaqueta, il·lustrada amb gravats de Concha Ibáñez, amb aquest títol: Topografies.
P: quan escrius poemes, quin mètode utilitzes? Escrius el primer que et passa pel cap i després vas donant-hi forma o bé penses i retoques dins el teu cap i aboques al paper (o a la pantalla) la versió definitiva?
R: En realitat, quan passo el poema a paper o pantalla ara, ja el tinc escrit. El modifico (i les modificacions poden suposar molt de temps) amb la pròtesi que empro, diguem, però ja el tinc escrit a la ment.
Pregunta: A algú que s’ha dedicat a tots els gèneres literaris (la traducció, la narrativa, la biografia, la investigació literària) què li fa inclinar-se cap a la creació poètica com a principal forma d’expressió?
Resposta: M’agrada la poesia per la seva condensació. Per altra banda, considero que és el vèrtex superior de la piràmide literària. I considero que és bo tenir ambició!
P: consideres el gènere poètic un gènere menor, parlant en termes de mercat i de difusió?
R: En absolut. Qualsevol diria que totes les novel·les vénen 40.000 exemplars. Per altra banda, m’interessa la creació, la creativitat… això del mercat és per als negociants.
P: és una paradoxa que Catalunya sigui una terra de grans poetes reconeguts i, en canvi, no hi hagi interès dels ciutadans per la poesia? O és un símptoma general vers la lectura i la cultura en general?
R: Discrepo. Crec que a Catalunya hi ha un gran interès ciutadà per la poesia. Una altra cosa són (o han estat) alguns dirigents polítics. Que al famós-i ja oblidat-Frankfurt es va tractar la poesia de “parenta pobra”, parafrasejant Bartomeu Fiol, és una cosa i la realitat una altra. El problema és seu, el d’aquells polítics, no pas dels ciutadans ni dels/de les poetes.
La poesia de l’any 2011 de la Marta Pessarrodona la trobareu en:
http://www.cpnl.cat/media/upload/pdf//e_info_editora_129_3535_1.pdf
L‘enllaç d’aquest bloc: http://diamundialpoesia.wordpress.com/
La poesia de l’any 2010. La poesia, de Jordi Pàmias
La poesia
Com el galop, mig oblidat,
d’uns cavallets de fira,
avui, a casa, ens sedueix
l’encant d’un món feliç: el tèrbol
remolí de la imatge.
Però la nit truca a la porta,
i el silenci convoca
les paraules perdudes
-com un grapat de còdols grisos
a la llera del riu,
sota la boira gebradora.
Amb lent reflux, tornen llunyanes
cançons de bressol, ecos
d’elegia, mormols…
Ferit d’enyor, calla el poeta.
I entreveu, amb ulls clucs,
el cec enigma
d’un temps de somni i de vertigen,
que roda més de pressa
que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull
de l’home, seduït
per l’encant de la tècnica.
Però no moren, les paraules.
Flama en la nit, la poesia
és saviesa compartida,
contra l’oblit. I pura gràcia
d’un art madur: rigor i joc.
Jordi Pàmias
Publicat a Educació Primària, ESO, Famílies, Poesies, Professorat | Sense comentaris