Cinema recomanat

Com entrenar el teu drac

0

“Com entrenar al teu drac”: El camí a la convivència.

La millor pel·lícula de DreamWorks Animation ens porta a un món rude i espectacular, d’enfrontaments constants entre forçuts víkings i llegendàries criatures voladores.

Hiccup és un jove víking que vol, més que res en el món, ser tan poderós com els homes del seu poble. L’objectiu, matar tants dracs com pugui. Però quan entaula una inesperada relació amb un d’ells, la situació canvia per complet.

La hilarant innocència bàrbara dels matxotes barbuts xoca frontalment amb la quasi obligada brutalitat de les castes guerreres, alienes a la por i capaços de llançar-se a la gola de la bèstia sense detenir-se a calibrar conseqüències, als ulls del intel·ligent i pretesament insensible Hiccup, un oasi de virilitat tan anhelat com impossible en el fons, un alliçonador contrast generacional perpetu amb el seu pare, el rude i extremista Stoick

Davant aquest panorama, les simpaties entre el noi i l’entranyable drac obren les portes a una llotja familiar que gaudirà amb les aventures de l’estranya parella, una amistat que alberga el obligatori missatge per als més petits, referent a l’acceptació de l’altre i de un mateix per sobre de prejudicis i suposicions infundades.

Rapidíssima en el seu desenvolupament, divertida en les seves situacions i extraordinàriament elaborada en l’aspecte visual, “Com entrenar al teu drac” es gaudeix a cada minut del seu ajustat metratge gràcies a filar l’alternança d’humor i acció sense deixar pràcticament espai per als temps morts, la pel·lícula oculta, a més, una carta de serietat i coherència argumental en el seu epíleg que pot allunyar del pati més estrictament infantil ? no té una qualificació apta per a tots els públics ?, però que aporta un punt de solidesa sorprenent encara sense abandonar els seus paràmetres pràcticament universals. La lluita pel regne animat segueix, i l’espectador és el gran beneficiat. Diversió assegurada per a tota la família.

drac1

Pel·lícula divertida

0

“El petit Nicolàs”

Adaptació al cinema del popular personatge creat per Jean-Jacques Sempé i René Goscinny. Divertida, simpàtica, enèrgica i acurada aventura per a tota la família, capaç de satisfer a grans i petits.

Nicolau (Maxime Godart) té una vida, en les seves pròpies paraules, “fenomenal”. No sap què vol ser de gran, senzillament, perquè no vol que res canviï en la seva magnífica relació amb el pare (Kad Merad) i mare (Valérie Lemercier). Però quan mal interpreta una conversa i dedueix que tindrà un germanet, la por de ser abandonat al bosc, com el Patufet, s’apodera d’ell.

A través de la mirada del nen protagonista i els seus extravagants companys de classe (especial menció mereix Aniana (Damien Ferdel), al qual ningú no pot pegar perquè porta ulleres) descobrim un món en el qual la innocència vela la realitat d’un món adult ple de llums i ombres, amb dos pares candorosos (extraordinaris Merad i, sobretot, Lemercier) atrapats pels dificultats econòmics de la classe mitjana i els sempre complexos nusos de les relacions socials i laborals.

Un cúmul de malentesos ben filats i argumentats sustenten el veloç i desvergonyit ritme que Tirard imprimeix a una pel·lícula que transcorre en un sospir, arrencant rialles a grans i petits.

 

el-pequeno-nicolas

Pelis del 2009

0

Benvolguts amics cinèfils:

Com a resum de tot un any us recomanem aquestes pel·lícules. Podeu anar al cinema, veure-les en DVD, apuntar-les en un llistat i esperar que surtin a la televisió. Desitgem que us serveixi per orientar-vos en triar.

Un lugar donde quedarse. Direcció: Sam Mendes

Buscando a Eric. Director: Ken Loach.

In the loop. Direcció: Armando Iannucci

Mal dia para pescar. Director: Álvaro Brechner

Donde viven los monstruos de Spike Jonze

Avatar. Direcció: James Cameron.

Cuento de Navidad. Dirección: Robert Zemeckis

Los condenados. Director: Isaki Lacuesta

No es tan fácil. Dirección: Nancy Meyers

La ventana de Carlos Sorin

Despedidas.  Director: Yojiro Takita.

La caja de pandora. Director: Yesim Ustaoglu

Gigante: Amor en el hipermercado

Frozen river.  Director:  Courtney Hunt

Tres días con la familia.  Directora: Mar Coll

Up.  Direcció: Pete Docter, Bob Peterson

El secreto de sus ojos. Director: Juan José Campanella

 Algunes ja han estat posades al bloc com:

Amazing Grace. Direcció: Michael Apte

El primer día del resto de tu vida. Direcció: Rémi Bezançon

500 dies junts. del director Marc Webb

La classe. de Laurent Cantet

avatar1

500 dies junts

0

Una altra pel·lícula recomanada per en Sadurní Tudela sobre l’amor i els seus perills.

500_dias_juntos1

Notable debut en el llargmetratge del director Marc Webb, fins ara responsable d’alguns vídeos i curts musicals. Per fer-se un lloc en la nòmina de realitzadors amb talent tria una comèdia romàntica atípica, adobada amb molt d’encert amb nombrosos temes musicals que per alguna cosa és un expert en el tema i un aire cínic de modernitat depriment, acuradament estudiat, però també fresc i eficaç.

 

“Noi coneix noia. Ell s’enamora. Ella no “. Així de simple diu el ‘tràiler’ de 500 dies junts, i és justament això: l’amor i el desamor, les penes provocades per les misterioses relacions entre els éssers humans, difícils sobretot quan no es comparteixen ni el mateix enfocament ni la meta a la qual es dirigeixen. En el fons el plantejament ve a desentranyar dos clàssics visions del món: la dels que creuen en l’amor, en el destí, en un perquè de l’existència, i la dels que no creuen en absolut que la paraula amor signifiqui alguna cosa, la dels que opinen que tot és casualitat, per l’atzar sense pal·liatius. Tom és el jove que s’enamora d’Summer, una noia que coneix en el seu treball. Ell és idealista, romàntic, capaç de caure embruixat al primer cop d’ull de la dona dels seus somnis. Ella és pràctica, vital, divertida i poc donada a crear fantasies de princesa. Tots dos es agraden i l’espectador contemplarà la seva història: la trobada, els dies i dies que passen junts, les converses, les mirades, les tonteries, les rialles, el sexe, les baralles, els dubtes, etc.

 

Destaca, és clar, l’abrupta estructura narrativa, ja que la narració no porta un ordre cronològic, sinó que es presenta saltejament dins de l’ampli ventall dels 500 dies del títol. La cosa funciona sense més i dóna lloc a algunes transicions molt còmiques, o les divertides imatges en que Tom s’imagina suportant el seu sofriment en saberudes pel·lícules franceses o del mateix Ingmar Bergman. També resulta sorprenent que la narració tingui un biaix molt literari, exemple de la qual cosa és l’extraordinària seqüència de la fragmentació de pantalla, on una part d’ella recull les expectatives del protagonista i una altra la realitat dels fets. Són, en fi, grans detalls que fan diferent a aquest film romàntic, còmic i dramàtic, d’anell decididament independent.

 

Pel·lícula per joves

0

Una pel·lícula recomanada pel pare escolapi en Sadurní Tudela!

 _amazinggrace_cartell

Amazing Grace

Any de producció: 2006 País: EE.UU., Regne Unit 

Direcció: Michael Apted
Intèrprets: Ioan Gruffudd, Romola Garai, Benedict Cumberbatch, Albert Finney, Michael Gambon, Rufus Sewell, Youssou N’Dour, Ciarán Hinds, Toby Jones, Nicholas Farrell
Guió: Steven Knight Música: David Arnold Fotografia: Remi Adefarasin
Durada: 117 min  Públic apropiat: Joves
Continguts: Acció 0, Amor 4, Llàgrimes 2, Sexe 0, Violència 0
Gènere: Biogràfic, Drama, Històric

Per l’abolició

Cinema històric de qualitat, en la millor tradició anglesa. Narra la titànica lluita conduïda per William Wilberforce (1759-1833) en el Parlament britànic durant més de quinze anys, per a assolir l’abolició de l’esclavitud. El film combina la narració en dos temps: l’actualitat, que mostraria a un Wilberforce cansat, perquè malgrat les adhesions assolides no ha arribat a els seus objectius, i el passat, que se’ns mostren les seves primeres oratòries en el parlament, quan somia amb el seu amic William Pitt a canviar les coses en molts ordres, inclòs el del tràfic d’esclaus. Li serveix d’inspiració John Newton, negrer penedit que duu ara una vida religiosa, i que va compondre com acció de gràcies el conegut himne que dóna títol al film, “Amazing Grace”, on es diu allò tan bell i tan evangèlic de “Jo abans era cec, i ara veig”.

Pel·lícula1 Sadurní

0

El Pare escolapi en Sadurní Tudela, bon cinèfil i un gran motivador lector, envia a tots els col·legis de l’Escola Pia de Catalunya pel·lícules recomanades de diferent temàtica.

 

Començarem amb la pel·lícula: El primer día del resto de tu vida

Direcció:Rémi Bezançon. Producció: Isabelle Grellat, Enric Altmayer i Nicolàs Altmayer

Música: Sinclair. Durada:114′ França, 2008. Estrena a Espanya: 19 de juny 2009

Intèrprets:Jacques Gamblin, Zabou Breitman, Déborah François, Marc-André Grondin, Pio Marmaï, Roger Dumas, Cécile Cassel, Stanley Weber, Sarah Cohen-Hadria, Camille Pazzis.

La família ha estat tractada en el món del cine del dret i del revés. Podem trobar-la com una institució d’una crueltat terrible, cas de “Celebración”, o com la tendresa propagandística de les famílies nombroses, cas de “La gran família” i les seqüeles.

I és que la institució que ens acull quan arribem al món dóna per a molt i ens podem sentir ben afortunats amb els de la nostra sang o ser la gent més desgraciada de la galàxia. Unir família i Nadal és un dels tòpics més interessants del setè art, tot i que en aquesta pel·lícula no hi ha Nadal que valgui.

El primer dia del resto de tu vidaens presenta una família en cinc moments diferents, petits esdeveniments, en un espai temporal de dotze anys. Cada capítol, per dir-ho d’alguna manera- està protagonitzat per un dels membres –pare, mare, filla i dos fills- i els altres són secundaris. També surt el pare del pare, que t’ajuda a entendre perquè el seu fill és com és i com podem arribar a reproduir el que hem mamat sense ser-ne gaire conscients.

Trobem una mica de tot: la crisi dels cinquanta, els problemes amb l’adolescència, els amors i els desamors, les crisis personals sorgides pels problemes laborals, els silencis de pedra picada i les paraules que fereixen com ganivets acabats d’esmolar, retrets i aproximacions somriures, riures oberts i unes quantes llàgrimes. Vaja, la vida en gairebé dues hores. Al final, potser la part més fluixa de la pel·lícula perquè és molt previsible, arriba la gran traca que genera la solució de tots els problemes afectius que viuen.

Una banda sonora ben triada i unes interpretacions molt bones –premis Cèsar 2009 del cine francès per a Déborah François i per a Marc-André Grondin, a qui hem pogut veure a C.R.A.Z.Y., un altre drama familiar. La resta són Jacques Gamblin, molt conegut a les nostres pantalles, Zabou Breitman i Pio Marmaï. El director és Rémi Bezançon, que també és el responsable del guió.

el-primer-dia-del-resto-de-tu-vida_cartel_peli

Pel·lícula: La classe

1

El divendres dia 6 de març  al  Cine Club La Lloca es projecta la pel·lícula: La classe de Laurent Cantet (França, 2008). Palma d’Or al Festival de Cannes 2008

A 2/4 d’11 de la nit, a Cinemes Majèstic (Avda. Catalunya, 54) de Tàrrega. Preu: 5 euros

També es podrà veure el dissabte 7 i el diumenge 8 de març. 

Sinopsi

François i la resta del claustre de professors es preparen per a enfrontar-se a un nou curs en un institut d’un barri conflictiu. Desitjosos de portar la millor educació als seus alumnes, xoquen però amb les actituds de l’aula, un microcosmos de la França contemporània.

François fa classe de llengua francesa en l’institut d’un barri conflictiu. Els seus alumnes, la majoria adolescents, reprodueixen a petita escala els conflictes racials i socials que es donen a la França actual. Tots els professors s’armen de bones intencions amb el començament de cada curs, però el comportament dels joves no sempre és l’espera’t. L’actitud de François és diferent. Els seus mètodes, basats en la sinceritat i en el diàleg, són els menys ortodoxos i els més arriscats.

El desànim no tarda a envair el professorat, més quan les tàctiques de François resulten infructuoses.

Res que veure amb les ficcions d’aules violentes pomposes i rellepades que tant es prodiguen en el cinema USA esbossant solemnes lectures universals de caràcter sociològic. I és que aquí Cantet mira fixament als ulls als seus xavals i als seus professors atribolats. “La classe” dissecciona així la França de l’imminent matí sense despentinar-se i sense pinzellades demagògiques de cap tipus.

Cinema en estat pur!

Interessant pels professors i alumnes de Secundària!

la-classe.jpg

Go to Top