“Com entrenar al teu drac”: El camí a la convivència.

La millor pel·lícula de DreamWorks Animation ens porta a un món rude i espectacular, d’enfrontaments constants entre forçuts víkings i llegendàries criatures voladores.

Hiccup és un jove víking que vol, més que res en el món, ser tan poderós com els homes del seu poble. L’objectiu, matar tants dracs com pugui. Però quan entaula una inesperada relació amb un d’ells, la situació canvia per complet.

La hilarant innocència bàrbara dels matxotes barbuts xoca frontalment amb la quasi obligada brutalitat de les castes guerreres, alienes a la por i capaços de llançar-se a la gola de la bèstia sense detenir-se a calibrar conseqüències, als ulls del intel·ligent i pretesament insensible Hiccup, un oasi de virilitat tan anhelat com impossible en el fons, un alliçonador contrast generacional perpetu amb el seu pare, el rude i extremista Stoick

Davant aquest panorama, les simpaties entre el noi i l’entranyable drac obren les portes a una llotja familiar que gaudirà amb les aventures de l’estranya parella, una amistat que alberga el obligatori missatge per als més petits, referent a l’acceptació de l’altre i de un mateix per sobre de prejudicis i suposicions infundades.

Rapidíssima en el seu desenvolupament, divertida en les seves situacions i extraordinàriament elaborada en l’aspecte visual, “Com entrenar al teu drac” es gaudeix a cada minut del seu ajustat metratge gràcies a filar l’alternança d’humor i acció sense deixar pràcticament espai per als temps morts, la pel·lícula oculta, a més, una carta de serietat i coherència argumental en el seu epíleg que pot allunyar del pati més estrictament infantil ? no té una qualificació apta per a tots els públics ?, però que aporta un punt de solidesa sorprenent encara sense abandonar els seus paràmetres pràcticament universals. La lluita pel regne animat segueix, i l’espectador és el gran beneficiat. Diversió assegurada per a tota la família.

“El petit Nicolàs”

Adaptació al cinema del popular personatge creat per Jean-Jacques Sempé i René Goscinny. Divertida, simpàtica, enèrgica i acurada aventura per a tota la família, capaç de satisfer a grans i petits.

Nicolau (Maxime Godart) té una vida, en les seves pròpies paraules, “fenomenal”. No sap què vol ser de gran, senzillament, perquè no vol que res canviï en la seva magnífica relació amb el pare (Kad Merad) i mare (Valérie Lemercier). Però quan mal interpreta una conversa i dedueix que tindrà un germanet, la por de ser abandonat al bosc, com el Patufet, s’apodera d’ell.

A través de la mirada del nen protagonista i els seus extravagants companys de classe (especial menció mereix Aniana (Damien Ferdel), al qual ningú no pot pegar perquè porta ulleres) descobrim un món en el qual la innocència vela la realitat d’un món adult ple de llums i ombres, amb dos pares candorosos (extraordinaris Merad i, sobretot, Lemercier) atrapats pels dificultats econòmics de la classe mitjana i els sempre complexos nusos de les relacions socials i laborals.

Un cúmul de malentesos ben filats i argumentats sustenten el veloç i desvergonyit ritme que Tirard imprimeix a una pel·lícula que transcorre en un sospir, arrencant rialles a grans i petits.

Benvolguts amics cinèfils:

Com a resum de tot un any us recomanem aquestes pel·lícules. Podeu anar al cinema, veure-les en DVD, apuntar-les en un llistat i esperar que surtin a la televisió. Desitgem que us serveixi per orientar-vos en triar.

Un lugar donde quedarse. Direcció: Sam Mendes

Buscando a Eric. Director: Ken Loach.

In the loop. Direcció: Armando Iannucci

Mal dia para pescar. Director: Álvaro Brechner

Donde viven los monstruos de Spike Jonze

Avatar. Direcció: James Cameron.

Cuento de Navidad. Dirección: Robert Zemeckis

Los condenados. Director: Isaki Lacuesta

No es tan fácil. Dirección: Nancy Meyers

La ventana de Carlos Sorin

Despedidas.  Director: Yojiro Takita.

La caja de pandora. Director: Yesim Ustaoglu

Gigante: Amor en el hipermercado

Frozen river.  Director:  Courtney Hunt

Tres días con la familia.  Directora: Mar Coll

Up.  Direcció: Pete Docter, Bob Peterson

El secreto de sus ojos. Director: Juan José Campanella

 Algunes ja han estat posades al bloc com:

Amazing Grace. Direcció: Michael Apte

El primer día del resto de tu vida. Direcció: Rémi Bezançon

500 dies junts. del director Marc Webb

La classe. de Laurent Cantet

Una altra pel·lícula recomanada per en Sadurní Tudela sobre l’amor i els seus perills.

Notable debut en el llargmetratge del director Marc Webb, fins ara responsable d’alguns vídeos i curts musicals. Per fer-se un lloc en la nòmina de realitzadors amb talent tria una comèdia romàntica atípica, adobada amb molt d’encert amb nombrosos temes musicals que per alguna cosa és un expert en el tema i un aire cínic de modernitat depriment, acuradament estudiat, però també fresc i eficaç.

“Noi coneix noia. Ell s’enamora. Ella no “. Així de simple diu el ‘tràiler’ de 500 dies junts, i és justament això: l’amor i el desamor, les penes provocades per les misterioses relacions entre els éssers humans, difícils sobretot quan no es comparteixen ni el mateix enfocament ni la meta a la qual es dirigeixen. En el fons el plantejament ve a desentranyar dos clàssics visions del món: la dels que creuen en l’amor, en el destí, en un perquè de l’existència, i la dels que no creuen en absolut que la paraula amor signifiqui alguna cosa, la dels que opinen que tot és casualitat, per l’atzar sense pal·liatius. Tom és el jove que s’enamora d’Summer, una noia que coneix en el seu treball. Ell és idealista, romàntic, capaç de caure embruixat al primer cop d’ull de la dona dels seus somnis. Ella és pràctica, vital, divertida i poc donada a crear fantasies de princesa. Tots dos es agraden i l’espectador contemplarà la seva història: la trobada, els dies i dies que passen junts, les converses, les mirades, les tonteries, les rialles, el sexe, les baralles, els dubtes, etc.

Destaca, és clar, l’abrupta estructura narrativa, ja que la narració no porta un ordre cronològic, sinó que es presenta saltejament dins de l’ampli ventall dels 500 dies del títol. La cosa funciona sense més i dóna lloc a algunes transicions molt còmiques, o les divertides imatges en que Tom s’imagina suportant el seu sofriment en saberudes pel·lícules franceses o del mateix Ingmar Bergman. També resulta sorprenent que la narració tingui un biaix molt literari, exemple de la qual cosa és l’extraordinària seqüència de la fragmentació de pantalla, on una part d’ella recull les expectatives del protagonista i una altra la realitat dels fets. Són, en fi, grans detalls que fan diferent a aquest film romàntic, còmic i dramàtic, d’anell decididament independent.

Una pel·lícula recomanada pel pare escolapi en Sadurní Tudela!

Amazing Grace

Any de producció: 2006 País: EE.UU., Regne Unit 

Direcció: Michael Apted
Intèrprets: Ioan Gruffudd, Romola Garai, Benedict Cumberbatch, Albert Finney, Michael Gambon, Rufus Sewell, Youssou N’Dour, Ciarán Hinds, Toby Jones, Nicholas Farrell
Guió: Steven Knight Música: David Arnold Fotografia: Remi Adefarasin
Durada: 117 min  Públic apropiat: Joves
Continguts: Acció 0, Amor 4, Llàgrimes 2, Sexe 0, Violència 0 Gènere: Biogràfic, Drama, Històric

Per l’abolició

Cinema històric de qualitat, en la millor tradició anglesa. Narra la titànica lluita conduïda per William Wilberforce (1759-1833) en el Parlament britànic durant més de quinze anys, per a assolir l’abolició de l’esclavitud. El film combina la narració en dos temps: l’actualitat, que mostraria a un Wilberforce cansat, perquè malgrat les adhesions assolides no ha arribat a els seus objectius, i el passat, que se’ns mostren les seves primeres oratòries en el parlament, quan somia amb el seu amic William Pitt a canviar les coses en molts ordres, inclòs el del tràfic d’esclaus. Li serveix d’inspiració John Newton, negrer penedit que duu ara una vida religiosa, i que va compondre com acció de gràcies el conegut himne que dóna títol al film, “Amazing Grace”, on es diu allò tan bell i tan evangèlic de “Jo abans era cec, i ara veig”.