Us deixo el recull d’un escrit que he llegit.
Quantes vegades tenim la sensació que la vida ens arrossega? Molts de nosaltres vivim amb càrregues insuportables i hem de començar a deixar anar, a desprendre’ns. Moltes vegades volem canviar…però res no entra en allò que ja és ple. Hem de buidar…i tornar a omplir. Buidar hàbits que ens lliguen i ens generen addiccions, buidar necessitats supèrflues, buidar pensaments circulars i poc creatius, buidar-nos del consumisme, buidar- nos, en resum, …per arribar a allò que és essencial. És la nostra responsabilitat aprendre a dir “adéu”, i això és un art, l’art de viure i observar i experimentar la vida com a moment present. Quant ens trèiem tot el que ens sobra ens retrobarem amb nosaltres mateixos, i podrem relacionar-nos creativament amb nosaltres, amb els altres i amb el món.
Ningú diu que sigui fàcil, però val la pena intentar-ho.
Una abraçada de mel.
Sembla escrit per a mi.Moltes gràcies per recordar-m’ho Tere.Això és quelcom essencial per a tothom, tots ho sabem i en canvi ens costa molt de fer.
Gràcies Elena per la teva aportació.
Tens raó quan dius que ens costa. Jo diria que tenim uns moments on especialment sentim la necessitat de desprende’ns de coses no tan necessàries com pensem. Quan faig el Camino de Santiago porto una motxilla molt petita. Una roba de recanvi de pantaló i samarreta, mitjons i poca cosa més. Un mes vivint. Un mes aprofitant tot, reutilitzant, dosificant, utilitzant una cosa amb serveis diferents; un mocador gran com a llençol, tovallola, parasol, vestit, etc.
Aprofitem quan sentim la necessitat de donar, canviar o buidar. Donant aprenem a ser feliços. Fins la propera Elena.
De vegades ens costa arribar a aquest punt. Triguem anys i anys. Però quan hi arribem , sabem que l’ esforç val la pena. Gràcies a tots i totes que feu possible aquest blog. Em serveix moltíssim en aquest moment personal.
Gràcies a tu Teresa per les teves paraules. Elles ens ajuden a continuar treballant els temes emocionals que mai són fàcils d’incorporar a la nostra vida diària, a la nostra personalitat i maneres de fer. Continuarem creixent junts/tes. Una abraçada.