Una altra manera de fer visible a tot l’Institut el projecte dels refugitas, de manera que no sols quedés com un projecte de grup i es convertís en un projecte més transversal, va ser la d’organitzar la Diada de Sant Jordi al voltant d’aquest fil conductor.
Des dels departaments de llengües, es va demanar a l’alumnat que volgués participar al concurs literari que les seves composicions, preferiblement, tinguessin com a tema central la crisis dels refugiats. Alhora, tot l’acte va estar acompanyat per obres literàries d’autors que, en algun moment de la seva vida i per diversos motius, es van convertir en refugiats. Els poemes de Cristina Peri, León Felipe, Pablo Neruda, Joana Raspall… i les cançons de Gianmari Testa, Lluis Llach, Bruce Springsteen… van sonar en aquesta emotiva jornada literària.
Guió Acte de Sant Jordi
Resum Diada de Sant Jordi a l’Institut Bellvitge
Premiat el poema OLVIDOS SIRIOS d’Helena Bermúdez a la XVI Jornada de Poesia juvenil de l’Hospitalet
Les alumnes Candela Ortega, Alba Sánchez, Nerea García, Mercè Bravo i Helena Bermúdez van llegir els seus poemes que havien estat preseleccionats. Tots ells giren a l’entorn del tema de l’exili i volen ser un homenatge a tots aquells que es veuen empesos, a causa de la guerra, a abandonar tot allò que estimen: família, llengua, terra…
El poema d’ HELENA BERMÚDEZ de 4t A va rebre el 1r premi en la categoria de 2n cicle d’ESO. És dedicat als milers i milers d’exiliats sirians als quals Europa no dóna una resposta.
OLVIDOS SIRIOS
Cuenta la leyenda que una persona,
de la cual su nombre no recuerdo,
tuvo que dejar su patria
y, por el camino sus recuerdos.
Cuentan los recuerdos de la persona
cuyo genero no logro acertar,
que, durante su larga travesía,
en ocasiones, miró atrás.
El paisaje que veía
no era muy alentador.
Pues la guerra fue una tormenta
que sin vacilaciones avanzó.
Hubo un día impreciso
que a una ciudad llegó
y fue allí donde, por primera vez,
la crueldad del ser humano se le aparició.
Ahora debía huir
de la guerra y la crueldad.
Mas su orgullo y valentia
le permiteron progressar.
Prosiguió su camino
con mucha hambre y frío,
buscando un lugar
al que llamar hogar.
Pasó el tiempo,
tiempo que no puedo precisar,
y esta frágil persona
me empezó a desesperar.
¿Qué había hecho
para merecer el rechazo de su igual?
¿Acaso huir de la guerra
se ha de penalitzar?
Cuenta la leyenda que una persona,
cuyo nombre y genero soy incapaç de recordar,
escribió un poema,
un poema para no olvidar.
MOLTÍSSIMES FELICITATS, HELENA. PEL PREMI GUANYAT I PER LA TEVA SENSIBILITAT.
