Els refugiats i l’exili

Des del Departament de Llengua Catalana vam pensar de fer l’elaboració d’un mural on s’hi reflectís el tema de l’exili.

A partir de quatre poemes d’autors catalans (Miquel Martí i Pol, Joana Raspall,  Per Quart i Lluís Llach) es va tractar de relacionar la paraula refugiat amb la paraula exili.Imatge nova2

El mot exili apareixia en cadascun dels quatre poemes.

Vam contrastar el fet dels refugiats d’avui amb l’exili que patiren (interior i exterior ) els perdedors de la guerra civil espanyola.

 Decidiren que alguns versos de cadascun dels poemes serien il·lustrats amb imatges adients al tema.Imatge nova

La pàgina web d’Amnistia Internacional seria el fil conductor per elaborar el mural.

Les sessions van consistir en:

-Prendre consciència que a través de la poesia es pot reflexionar sobre el tema bèl·lic.

-Prendre consciència dels matisos dels termes REFUGIAT, IMMIGRANT i APÀTRIDA

-Relacionar les semblances i dissemblances de l’exili català amb el tema dels refugiats d’avui.

Els alumnes elaboraren finalment dos murals.

Un primer on quedava il·lustrat el mot EXILI relacionant-lo amb imatges sostretes dels poemes.

Un segon on hi havia una petita notícia dels quatre poetes i on s´hi destacava uns versos dels quatre poemes seleccionats:

-Podries, de Joana Raspall

-L’exiliat de Miquel Martí i Pol

-Infant de Beirut de Lluís Llach i

Corrandes d’Exili de Joan Oliver (Pere Quart)

La veu de l’exili

  blog1 INTRODUCCIÓ

Des de l’àrea de castellà hem volgut treballar l’experiència de l’exili i la seva plasmació a la poesia. Després de parlar molt sobre quin podria ser el producte final, vam decidir fer un mural en el que hi hagués fotos, poemes i biografies d’autors sirians i en cas de tenir temps treballar també la poesia d’autors de la Generació del 27 que vam patir l’exili. Abans del mural, vam dedicar dues sessions.

 

blog

SESSIONS PREPARATÒRIES AMB TOTA LA CLASSE

Primera sessió

Presentació del alguns poetes sirians refugiats:Hussein Habasch, Nourri Al-Jarrah i Mohamad Alaaedin Abdul Moul. Vam parlar molt per sobre de la biografia del Hussein Habasch i del panorama actual a Síria. Després vam llegir poemes del Hussein Habasch (“Ten paciencia con tu destierro”, “Desilusión”, “Patria para ti” i “Dos amantes”) i vam apuntar a la pissarra aquelles paraules que tenien una connotació  negativa i d’altres que tenien una connotació positiva.

Segona sessió

Després de recordar aquelles paraules que havien sortit a la sessió anterior amb la lectura del poemes de Habasch, els alumnes van fer una pluja d’idees sobre paraules i temes que podrien sortir en un poema d’exili. Com que també els havia explicat què es un sonet, els alumnes van començar a elaborar un poema que parlés de l’exili i amb aquesta forma estròfica.

PRODUCTE FINAL

Cada professor tenia assignat un grup d’alumnes per a treballar un dels temes proposats pel grup impulsor. Jo tenia al meu “càrrec” cinc alumnes de 3r ESO, que van haver de buscar la biografia i imatges dels autors sirians esmentats abans. Van fer un resum de les biografies i van enganxar aquests resums, imatges i poemes a unes cartulines. Com que els va sobrar temps, els alumnes van fer un altre mural, aquesta vegada d’autors de la Generació del 27 exiliats, en concret, de: Alberti, León Felipe, Pedro Salinas, Emilio Prados, Luis Cernuda i Rafael Alberti. De cadascú van escriure unes línies sobre la seva biografia (sobretot a l’etapa de l’exili) i van afegir poemes i imatges.

blog3

blog4