UN PROJECTE ENGRESCADOR PER TOTS

Hem acabat el curs i podem està satisfetes del que ha significat aquest projecte pels nostres alumnes i per nosaltres mateixes.
Setmana a setmana hem anat aprenent coses dels diferents països, i més que haguéssim allargat si la fi de curs no ens hagués posat fre.
Tots els alumnes han estat involucrats, motivats i il•lusionats per saber coses de cada país on anava la Nirina. Sabien que havíem d’aprendre moltes coses per poder aconseguir una gota, i així ho feien. Hem acabat el curs i hem pogut acabar el conte satisfets d’haver fet la volta pels diferents països: Kenya, Egipte, Índia, Xina, Japó, Sibèria, Nova Orleans, Brazil, França i Catalunya. De cada un hem après el més significatiu o si més no el que les mateixes famílies han volgut destacar: el riu d’on recollia la gota la Nirina, com són les escoles, les famílies, els vestits típics, els menjars, les festes, els carnavals, els instruments, els animals, els personatges famosos, les banderes, els monuments més importants i coneguts… un munt de coses que de ben segur quedaran a la memòria de cada un d’ells i quan es facin grans segur que ho reviuran i ho connectaran amb el seu present.
Hem de dir que de seguida ens vam trobar amb el final de curs i França, que per sort ho tenim aquí al “costat” i molts nens/es ja ho coneixen, en vam fer només una pinzellada. Fins i tot algun d’ells va deixar anar el comentari “ja hem aconseguit la gota? si no hem après gaires coses!!!”. Però és que el temps se’ns va tirar a sobre. Si fóssim una escola en que les mestres fan continuïtat, de ben segur que les tutores de P4 haguéssim continuat i ampliat el projecte el curs que ve.
Finalment la Nirina va viatjar a Catalunya i els nens/es aquell mateix matí es van trobar amb l’aula plena de gotes. Representa que la Nirina i la Divi tornen a casa, aboquen totes les gotes que han recollit al riu sec i COMENÇA A PLOURE! Les gotes són de tots colors, les herbes creixen, els animals mengen, la vida i l’alegria han tornat al poblat! Tots els rius del món han compartit una part de la seva aigua amb nosaltres. ENTRE TOTS PODEM AJUDAR ALTRES PERSONES I TENIR CURA DE LA NOSTRA MARE TERRA!

IMG_6472       IMG_6471

Publicat dins de Avaluació, Producte final | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

EL PASSAPORT COM ACTIVITAT DE CLOENDA DE CADA PAÍS

Com a cloenda de cada país, en primer lloc els infants trobaven per sorpresa la gota del color que corresponia amb el país treballat a algun lloc de l’aula. Un cop trobada hem fet un repàs de tot allò que havíem après d’aquella zona. Per últim, hem emplenat la fulla del passaport del país visitat.
Cada infant a final de curs s’ha endut el seu passaport , conjuntament amb la seva carpeta d’aprenentatge de la Nirina . Aquest passaport consta d’una portada que han pintat al seu gust i a la primera pàgina hi ha la foto, la ditada i el nom de cada infant. Cada país té la seva fulla amb el nom , la gota pintada amb el color que li correspon i el segell del país.
Pels infants era tota una sorpresa trobar la gota i mostraven molta il•lusió en la conversa sobre els aprenentatges apresos, D’aquesta manera ha constituït una activitat d’avaluació compartida i dinàmica , ja que entre tots i totes hem anat repassant el què sabíem i fent connexions d’aprenentatges d’altres països, d’altres coneixements o experiències amb el nostre entorn.
Ha estat una activitat molt motivadora pels infants ja que cada fulla que hem emplenat del passaport volia dir que havíem après moltes coses d’aquell lloc i els infants ho percebien amb satisfacció i molta expectativa ja que sabien que començaríem un nou país.

IMG_6468     IMG_6469

 

Publicat dins de Metodologia, Producte final | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Temporització

Un dels aspectes més difícils en el treball d’aquest projecte és la temporització. Inicialment pensàvem que amb unes 3 setmanes podríem treballar cada país o ciutat que visita la Nirina, però un cop posat a la pràctica, veiem que degut a la gran col·laboració dels infants amb l’ajuda de les famílies, cada un dels diferents llocs s’ha anat allargant i s’ha treballat d’una manera més extensa. També cal afegir-hi els altres treballs que es duen a terme durant el curs, a banda d’aquest projecte.

Això ha fet que arribem a final de curs, i veiem que encara queden 2 o 3 països per treballar, i és aquí quan entra el dubte de com hem d’enfocar aquest “imprevist”. Seguim treballant com fins ara i si no tenim temps, deixem de banda algun país (sense afectar al resultat final)? O fem una pinzellada per sobre en cas de no tenir prou temps, i fer un treball menys extens i menys profund?

La resposta a què estaria ben fet no la sabem, i és per això que decidim fer una pinzellada als 2 o 3 països que ens queden. Fer-ho més ràpid no vol dir que ho treballem pitjor, sinó que potser només ens fixarem amb els detalls més principals o curiosos per poder tancar a temps el projecte, tal i com ens havíem proposat inicialment.

I estem segures que en cursos propers trobarem l’ocasió per poder seguir treballant i descobrint tot allò que no hem pogut fer per manca de temps.

Publicat dins de Planificació | Deixa un comentari

L’EDUCACIÓ EMOCIONAL DINS DEL PROJECTE

A vegades tendim a pensar que serà difícil treballar l’educació emocional a partir dels projectes, però la veritat és que també en aquest aspecte el projecte de la Nirina ha estat molt profitós.

– Quan la Nirina va viatjar a Kènia o a la Índia vam mirar la pel•lícula “ Camino a la escuela “ i els nostres infants van tenir molta empatia amb els protagonistes. Es van adonar que en cada país hi havia una realitat molt diferent a la nostra i van veure el que costava aconseguir aigua o arribar a l’escola per camins perillosos, però que malgrat tot eren nens/es alegres que jugaven i cantaven.
Us recomanem aquest documental amb el que podreu mostrar els talls que us interessin segons el país treballat: “CAMINO A LA ESCUELA HBO FAMILY”
https://www.yotube.com/watch?V=K4s7u4RtLrM

– Quan varem demanar informació de la Índia, la Briseida, una nena de P4 ens va portar un escrit molt interessant sobre Gandhi “LA VIDA ÉS COM UN MIRALL”
Les persones són amables si jo sóc amable
Les persones estan tristes si jo estic trist
Tots m’estimen si jo els estimo
El món està feliç si jo estic feliç
Etc.
Va ser molt interessant reflexionar sobre aquest escrit, a partir del qual varem fer un petit treball que es va guardar a la carpeta d’aprenentatge.

– Quan treballaven el Japó els varem mostrar el llibre : “ Els secrets de l’aigua” del científic japonès MASARU EMOTO que va fer una investigació amb el microscopi amb gotes d’aigua que s’havien congelat amb paraules d’amor i gratitud i d’altres amb paraules negatives. Els nostres infants van anar observant aquest resultat tan espectacular. Després els varem preguntar si els nostre cos té tanta aigua, què passarà si ens diuen paraules dolentes, com estarà la nostra aigua? Algun infant ho va relacionar amb l’obra “SAFARI” que havíem anat a veure al teatre en la qual al lleó tothom li deia coses molt negatives.
Realment ens adonem que són uns nens/es molt reflexius i que només hem de crear les condicions òptimes per afavorir les reflexions.

– En una altre ocasió els varem començar a explicar un conte africà. Els vam dir que un antropòleg havia posat un cistell ple de fruita en un arbre (per ells era com per nosaltres les llaminadures) i els va dir a tot un grup de nens que la fruita seria pel primer que hi arribés.
Els vam preguntar, vosaltres què faríeu? I vam agafar un paper anotant tot el que deien. Al principi tots deien: “ jo correria molt”, “jo arribaria primer”, però ràpidament la Gina va dir : “la repartiran”, l’Èric va pensar “perquè són amics” i la Bruna va afegir “perquè els altres estarien tristos, un content i l’altre trist…”.
Volien saber com acabava la història i era que tots els nens de la tribu es van donar les mans i van córrer tots junts. Quan l’antropòleg va preguntar perquè ho havien fet, els nens/es van dir UBUNTU, UBUNTU. “Jo sóc perquè nosaltres som”
Ara tots nosaltres ja sabem el significat de la paraula UBUNTU.
ubuntu

per l'article (Small)

Publicat dins de Calaix de sastre | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

AVALUACIÓ COMPARTIDA

En l’avaluació compartida l’alumne ha de ser conscient dels aprenentatges que ha de fer i dels que ha aconseguit.

Aquest curs en la celebració del 30è aniversari dels Jocs Florals de l’escola i amb les propostes dels alumnes de la Comissió de Cultura, tots els nens de l’escola van poder votar dins del “Projecte Participa” el tema dels poemes i textos d’enguany.
Quan vam veure que el tema era “Els viatges” vam pensar que aquesta activitat ens aniria molt bé per veure si realment havia servit el que feia mesos que treballàvem del projecte de la Nirina.
Normalment aquest treball de redacció i dibuix es feia una mica feixuc pels nens d’Ed. Infantil i sobretot pels nens de P-4, en canvi aquest any vam quedar impressionades de les produccions que van fer. Els textos van ser tots molt treballats,  no es limitaven a una frase sinó que cada nen/a explicava vivències dels seus viatges o bé a quin país li agradaria viatjar i quines coses faria o visitaria  (partint de molts coneixements previs cosa que els facilitava la tasca).
Aquests textos han quedat exposats per tal de que la resta d’alumnes de l’escola els pugui anar llegint, però per nosaltres han servit com unes dades d’avaluació que ens han permès analitzar i reflexionar sobre aquests aprenentatges.
A partir d’aquesta activitat d’avaluació els mateixos alumnes ho han llegit a la resta de companys del curs i els ha servit per adonar-se que amb el projecte de la Nirina, s’han esforçat i han après molt; han pogut utilitzar allò que han après i quan ells s’adonen d’això se senten molt feliços.
Pensem que ser competents és ser capaç de conferir aprenentatges.

Publicat dins de Avaluació | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

FEM PAPIR AMB ELS ALUMNES DE 5è

Els alumnes de 5è han vingut a fer papir amb els nens i nenes de P4 i P5.
Els alumnes de cinquè estaven fent un projecte d’Egipte i van fer papir entre altres activitats. Les mestres de cinquè ens van proposar que els alumnes vinguessin a infantil a ensenyar-nos la tècnica de fer papir i ens va semblar una proposta molt interessant ja que nosaltres estàvem treballant Egipte dins el projecte que fem de la Nirina.

Sobre un full de plàstic, hem aplicat gasses i les hem enganxat amb una barreja de cola liquida i cafè. Les hem deixat assecar i desprès, ho hem tret del plàstic per obtenir el nostre papir. En una altra sessió, els alumnes d’infantil van dibuixar amb retolador diferents elements del món Egipci que havíem treballat: esfinxs, piràmides, faraons, carros…

La proposta ens ha semblat molt motivadora pels infants, tant els més grans com els més petits van rebre la proposta amb molta il•lusió i moltes ganes.

Aquesta experiència parteix d’una visió constructivista de l’aprenentatge en que els infants com a subjectes actius, construeixen l’aprenentatge sent els protagonistes d’aquests i ho fan mitjançant l’activitat i les relacions amb infants d’altres edats: “ Els infants construeixen els seus coneixements a partir de l’activitat que desenvolupen buscant atribuir un significat a allò que se’ls presenta. Es mostren actius quan pregunten, quan observen, quan demanen ajuda, opinió, quan experimenten amb els objectes… i ho fan en interacció amb els altres, tenint la possibilitat d’arribar molt més lluny que si ho fan sols”

El paper del mestre ha estat el d’acompanyar tot aquest procés, mantenint-se al marge i donant el protagonisme als alumnes, observant l’activitat. Les relacions entre els alumnes ha estat molt satisfactòria, han establert una comunicació propera i una cooperació treballant i aprenent conjuntament que ha donat lloc a uns aprenentatges significatius i plens de sentit.

Els alumnes s’han agrupat per parelles: un nen/a de cinquè amb un nen/a d’infantil i això ha afavorit l’establiment de vincles entre ells/es. A més algun alumne ha tingut la oportunitat de compartir l’experiència amb algun germà/na. S’han afavorit relacions entre iguals cooperatives i de complicitat a més de posar en joc valors com l’empatia o la fluïdesa de relacions interpersonals.

Per tot això valorem molt positivament l’experiència d’aquests intercanvis i els anem repetint al llag del curs quan ho trobem convenient i adequat al que estem treballant uns i altres, amb els diferents cicles.

Aquí us deixem una petita mostra del que ha estat la nostra experiència:

DSC00538    IMG_1529   IMG_1514

IMG_6372     DSC00531   IMG_6408

Publicat dins de Implementació | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

EL JOC ENS UNEIX

Els alumnes de P-5 també estem treballant el projecte de la Nirina. Un projecte que resulta molt motivador perquè tots els nens i nenes ens han portat informació dels països on la Nirina va a buscar les gotes d’aigua. Ja des del primer dia els nens ens han portat informació de casa (records d’algun viatge dels familiars, murals fets per ells a casa seva amb els pares, informació buscada a internet…) i tots els alumnes de la classe hi han participat més d’una vegada, però ens faltaven els nens nouvinguts, que per manca de comprensió i perquè els pares encara no saben gaire com va la dinàmica de l’escola, no participen en les explicacions.
Quan la Nirina ens ha portat a buscar la gota d’aigua a l’Índia ha estat molt motivador per aquests nens que precisament són de l’Índia. Cada vegada que els companys ens porten alguna cosa ells se senten molt implicats perquè entenen el que diem i poden aportar algun comentari. Un dia una de les aportacions que va fer un dels nens va ser que a l’Índia l’esport preferit és el críquet. Ningú de la classe sabíem quin esport és el críquet, en canvi en Gurnoor i en Gursharanjit estaven emocionats només de sentir la paraula, de manera que tots els companys se’n van adonar i volien saber com es jugava a aquest esport. Els van proposar que ens ensenyessin com s’hi juga i els dos nens van acceptar, primer amb una mica de por. Quan van veure que buscàvem material per jugar, van perdre la por i ens van explicar com juguen ells a criquet. Han estat unes sessions molt interessant perquè els dos nens s’han sentit protagonistes del joc i l’han compartit amb els companys.
Els ha servit per agafar molta confiança, els altres nens els han acollit millor dins els seus jocs (que per cert, continuen jugant a futbol) i estan molt més integrats dins el grup.

 

Publicat dins de Metodologia | Deixa un comentari

EXPERIÈNCIA EN PRIMERA PERSONA

Aquest és un projecte molt gratificant en tots els sentits, però hi ha moments i fets que criden molt l’atenció i que potser els dones més importància que altres. Un dels països que visita la Nirina és Índia. Aquest és un país força desconegut per la majoria de nosaltres, no obstant en saben el nom perquè a la classe tenim dos alumnes nouvinguts de la Índia.

Un d’aquests alumnes és un nen que es distreu molt fàcilment, amb poca motivació a classe, que sovint interromp les explicacions amb comentaris que no vénen al cas. El que em va agradar veure és que quan vam llegir el conte i vam descobrir que la Nirina anava a la Índia, a aquest nen se li van obrir els ulls com taronges, estava emocionat i motivat com mai l’havia vist. En una sola tarda ens va explicar i compartir més coses rellevants de les que hagi aportat en la meitat del curs.

És un nen que no destaca pel nivell a classe i molts cops li costa aprendre els conceptes i el que es treballa. En aquest cas va ser totalment diferent. Ell hi posava molta atenció i ganes, ens va ensenyar balls típics de la Índia, que les lletres eren diferents, vocabulari en panjabi, ens va explicar que hi havia vaques sagrades i que la gent es desplaça en “rickshaw”. També ens va parlar sobre el ioga i sobre els “baba”, els gurus, i com ho fan per meditar. Fins i tot va portar algun text escrit en panjabi que havia fet a casa seva.

Va ser una experiència impressionant, els companys i companyes i fins i tot jo vam veure que tenia il·lusió per participar, no interrompia amb comentaris fora de lloc, feia bones aportacions i, en resum, semblava un nen diferent. Segurament que al ser molt més significatiu per a ell i el sentiment de pertinença del país van fer que poguéssim gaudir d’una experiència tan enriquidora.

IMG_0262 (Small)

Publicat dins de Implementació | Deixa un comentari

UN PROJECTE COMPARTIT

A mida que anem desenvolupant el projecte i portem viatjant virtualment amb la “Nirina” per alguns països, ens adonem que el projecte ja no és nostre, s’ha EXPANDIT, i ara ja és dels nens/es i de les seves famílies que l’ha fet seu i en gaudeixen.

Aquestes famílies, quan els seus fills van començar a P-3 ja les varem involucrar per tal de que ens vinguessin a mostrar el seu ofici o la seva afició o la d’altres membres de la família, aconseguint que tots els nens/es del curs els coneguessin i apreciessin.

Ara amb aquest projecte tan engrescador també participen moltíssim. Cada vegada que la “Nirina”, la nostra protagonista, viatja a un nou país reben una petita nota on els seus fills escriuen el nom del país i pinten el color de la gota d’aigua que aconseguirem ajudant-la.
Les famílies sempre ens sorprenen amb aportacions diferents i molt interessants. No és necessari que ens programem de forma molt rígida el que volem aprendre de cada país, sinó que del que es tracta és de que estiguem oberts a tot el que ens arriba, que sempre va del que és més important i significatiu fins el que és més anecdòtic, i tot es converteix en interessant.

Ens hem adonat de que el nostre paper com a mestres és el de CANALITZAR I AMPLIFICAR i DONAR VALOR a totes les aportacions.

Cada dia els nens i les nenes que ens porten algun material (vestuari, fotos d’animals i de monuments, jeroglífics, mapes, jocs del país…) tenen l’oportunitat d’explicar-ho a tot el grup, que ho rep amb interès i amb atenció i es produeix un debat molt interessant en el que la mestra també participa donant el valor que es mereix i enllaçant amb altres coses interessants o recollint altres interessos dels infants.

Molt sovint les famílies es sorprenen de que nens i nenes tan petits mostrin tan interès i tanta facilitat per aprendre coses difícils que aparentment no pertoquen a la seva edat i no s’adonen que tot això ho hem aconseguit entre tots. Són aprenentatges significatius i molts d’ells segur que duraran per sempre.

Intentem que la relació que establim amb les famílies es basi en l’autenticitat, la confiança, el reconeixement i la complicitat i si ho aconseguim tot flueix molt fàcilment.
En aquest cas sembla que ho hem aconseguit i el projecte de “La Nirina i les gotes de colors” ja no és nostre, ha sortit de l’àmbit escolar i ja és dels infants i de les seves famílies i de la resta de l’escola…

kenia

Publicat dins de Planificació | Etiquetat com a | 1 comentari

PER QUÈ “GOTES DE COLORS”

A infantil acostumem a treballar per centres d’interès tot i que mica en mica ens anem deixant anar i intentem treballar cada vegada més en la metodologia per projectes. Tenim dubtes, incerteses, pors… però anem veient que partint dels interessos dels nens/es tot és molt més significatiu i els aprenentatges queden molt més consolidats. Aquest projecte ens ho està demostrant. Els alumnes estan molt engrescats, les famílies molt involucrades i si treballem motivats, tot és molt més fàcil.

La idea és que el tema dels projectes surti dels nens/es però aquesta vegada no ha estat així. A final del curs passat vàrem anar a unes jornades que organitza el CRP d’Olot on diverses escoles presenten alguna experiència educativa que els ha funcionat al seu centre. Aquesta la van presentar unes noies d’una escola d’educació especial i ens va ben emocionar. Aquell mateix moment, al descans, ja vàrem comprar el llibre “Gotes de Colors” per internet. Totes les d’infantil teníem clar que d’alguna manera o altre ho treballaríem al curs següent.

I quines casualitats té la vida!!! Arriba el dia que comencem el projecte a P4. Comencem explicant la introducció del conte: La Nirina, una nena de Madagascar, marxa del seu país amb la Divi (un bernat pescaire) per aconseguir una gota de cada color en cada un dels països que anirà a visitar. Al primer lloc que arriba és a Kènia i aquí demanem als alumnes que portin coses de casa i en funció del que vagin portant anem aprenent coses d’aquest país. Doncs resulta que aquest any tenim una nena nova a la classe, l’Olinah. De seguida quan veu la Nirina i preguntem si saben qui és, ella es veu reflectida i de seguida diu: l’Olinah! Resulta que l’Olinah és una nena adoptada nascuda a Madagascar i només fa mig any que és aquí. De seguida ens comença a explicar coses que recorda (els baobabs, els animals, el color de la pell de les persones…)

Amb l’altre mestra de P4 ens mirem i diem: Waw!! No podríem haver escollit un projecte millor!!!

cropped-nirina-gotes-de-colors.jpg

Publicat dins de Implementació | Etiquetat com a , | Deixa un comentari