L’EDUCACIÓ EMOCIONAL DINS DEL PROJECTE

A vegades tendim a pensar que serà difícil treballar l’educació emocional a partir dels projectes, però la veritat és que també en aquest aspecte el projecte de la Nirina ha estat molt profitós.

– Quan la Nirina va viatjar a Kènia o a la Índia vam mirar la pel•lícula “ Camino a la escuela “ i els nostres infants van tenir molta empatia amb els protagonistes. Es van adonar que en cada país hi havia una realitat molt diferent a la nostra i van veure el que costava aconseguir aigua o arribar a l’escola per camins perillosos, però que malgrat tot eren nens/es alegres que jugaven i cantaven.
Us recomanem aquest documental amb el que podreu mostrar els talls que us interessin segons el país treballat: “CAMINO A LA ESCUELA HBO FAMILY”
https://www.yotube.com/watch?V=K4s7u4RtLrM

– Quan varem demanar informació de la Índia, la Briseida, una nena de P4 ens va portar un escrit molt interessant sobre Gandhi “LA VIDA ÉS COM UN MIRALL”
Les persones són amables si jo sóc amable
Les persones estan tristes si jo estic trist
Tots m’estimen si jo els estimo
El món està feliç si jo estic feliç
Etc.
Va ser molt interessant reflexionar sobre aquest escrit, a partir del qual varem fer un petit treball que es va guardar a la carpeta d’aprenentatge.

– Quan treballaven el Japó els varem mostrar el llibre : “ Els secrets de l’aigua” del científic japonès MASARU EMOTO que va fer una investigació amb el microscopi amb gotes d’aigua que s’havien congelat amb paraules d’amor i gratitud i d’altres amb paraules negatives. Els nostres infants van anar observant aquest resultat tan espectacular. Després els varem preguntar si els nostre cos té tanta aigua, què passarà si ens diuen paraules dolentes, com estarà la nostra aigua? Algun infant ho va relacionar amb l’obra “SAFARI” que havíem anat a veure al teatre en la qual al lleó tothom li deia coses molt negatives.
Realment ens adonem que són uns nens/es molt reflexius i que només hem de crear les condicions òptimes per afavorir les reflexions.

– En una altre ocasió els varem començar a explicar un conte africà. Els vam dir que un antropòleg havia posat un cistell ple de fruita en un arbre (per ells era com per nosaltres les llaminadures) i els va dir a tot un grup de nens que la fruita seria pel primer que hi arribés.
Els vam preguntar, vosaltres què faríeu? I vam agafar un paper anotant tot el que deien. Al principi tots deien: “ jo correria molt”, “jo arribaria primer”, però ràpidament la Gina va dir : “la repartiran”, l’Èric va pensar “perquè són amics” i la Bruna va afegir “perquè els altres estarien tristos, un content i l’altre trist…”.
Volien saber com acabava la història i era que tots els nens de la tribu es van donar les mans i van córrer tots junts. Quan l’antropòleg va preguntar perquè ho havien fet, els nens/es van dir UBUNTU, UBUNTU. “Jo sóc perquè nosaltres som”
Ara tots nosaltres ja sabem el significat de la paraula UBUNTU.
ubuntu

per l'article (Small)

Aquest article s'ha publicat dins de Calaix de sastre i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *