EXPERIÈNCIA EN PRIMERA PERSONA

Aquest és un projecte molt gratificant en tots els sentits, però hi ha moments i fets que criden molt l’atenció i que potser els dones més importància que altres. Un dels països que visita la Nirina és Índia. Aquest és un país força desconegut per la majoria de nosaltres, no obstant en saben el nom perquè a la classe tenim dos alumnes nouvinguts de la Índia.

Un d’aquests alumnes és un nen que es distreu molt fàcilment, amb poca motivació a classe, que sovint interromp les explicacions amb comentaris que no vénen al cas. El que em va agradar veure és que quan vam llegir el conte i vam descobrir que la Nirina anava a la Índia, a aquest nen se li van obrir els ulls com taronges, estava emocionat i motivat com mai l’havia vist. En una sola tarda ens va explicar i compartir més coses rellevants de les que hagi aportat en la meitat del curs.

És un nen que no destaca pel nivell a classe i molts cops li costa aprendre els conceptes i el que es treballa. En aquest cas va ser totalment diferent. Ell hi posava molta atenció i ganes, ens va ensenyar balls típics de la Índia, que les lletres eren diferents, vocabulari en panjabi, ens va explicar que hi havia vaques sagrades i que la gent es desplaça en “rickshaw”. També ens va parlar sobre el ioga i sobre els “baba”, els gurus, i com ho fan per meditar. Fins i tot va portar algun text escrit en panjabi que havia fet a casa seva.

Va ser una experiència impressionant, els companys i companyes i fins i tot jo vam veure que tenia il·lusió per participar, no interrompia amb comentaris fora de lloc, feia bones aportacions i, en resum, semblava un nen diferent. Segurament que al ser molt més significatiu per a ell i el sentiment de pertinença del país van fer que poguéssim gaudir d’una experiència tan enriquidora.

IMG_0262 (Small)

Aquest article ha estat publicat en Implementació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *