Aspectes Organitzatius part 7 (AO7) – 5 models-1 concepte / Dossiers de treball

La complexitat del projecte en que l’alumnat i el professorat s’havia d’assignar a un àmbit o equip concret en exclusiva, ens va obligar a crear 5 dossiers diferenciats.

1. Dossier Àmbit de projectes
2. Dossier Àmbit de ciències
3. Dossier Àmbit de llengües
4. Dossier Equip d’expositors
5. Dossier Equip web

Aquests dossiers havien de servir de referència a l’alumnat i el professorat de cada àmbit o equip. També havia de servir de dossier de treball de les diverses activitats programades. Aquestes activitats s’estructuren en:

• Activitats comunes per a tot l’alumnat
• Activitats específiques de cada àmbit o equip

Aquests dossiers es va fer de forma col·laborativa mitjançant l’ús del servei Drive de Google. L’equip impulsor va crear l’estructura del document incloent la informació bàsica de grups, aules i professorat a més de les activitats comunes a tot l’alumnat. Finalment, el professorat responsable de cada àmbit o equip va incloure les activitats específiques que es van dissenyar.

Dossier de l’àmbit de projectes

Aspectes Organitzatius part 6 (AO6) – La planificació horària o el centre de cap per avall

El centre va fer coincidir els TdS de 1r, 2n i el PdR de 4t en la mateixa setmana. Aquesta és LA SETMANA. Aquella setmana que marca un abans i un després en el calendari del curs. La setmana en la que el centre es capgira. La setmana del centre del cap per avall.

En aquesta setmana la cap d’estudis va haver de fer de refer de nou la majoria dels horaris del professorat. La condició va ser que el professorat d’aquests cursos s’assignava en exclusiva a un sol projecte per assegurar una millor implicació i continuïtat. Aquesta organització també ens ha millorat la resposta de l’alumnat que ha tingut uns referents clars per aquest fet. El professorat implicat en el projecte Espai Guindàvols, en la setmana d’implementació, treballava pràcticament totes les hores del seu horari en aquest projecte.

Mostra de l’horari de l’àmbit de projectes

Aspectes Organitzatius part 5 (AO5) – Definim tasques … també dels profes

Degut a la diversitat de criteris i, fins i tot d’expectatives del projecte, que tenia el professorat de l’equip educatiu implicat, va ser necessari consensuar, concretar i planificar les tasques i responsabilitats de cadascun.

Per assegurar l’èxit del projecte, el centre va decidir fer coincidir tots el TdS i PdR possibles en la mateixa setmana. Aquest fet assegurava que el professorat, en la majoria del seu horari setmanal lliurava moltes hores lectives. Aquest fet es va aprofitar per assignar a cada professor/a a un projecte de TdS o PdR en exclusiva en tot el seu horari setmanat.

Es va distribuir el professorat per àmbit o equip i es va fer un horari que assegurava que l’alumnat tenia sempre els mateix professorat de referència. Un cop fet això, es van distribuir les tasques a realitzar:

Previ a la setmana d’implementació.

• Dissenyar les tasques a realitzar per l’alumnat. Dossier.
• Coordinar l’elaboració de les peces o productes a exposar.

Al llarg de la setmana d’implementació.

• Catalogació de les peces.
• Disseny del pòster.
• Preparar l’exposició oral.
• Preparar la visita guiada.

Posterior a la setmana d’implementació.

• Muntatge de l’Espai Guindàvols
• Avaluació

La Rosa i el David ultimant detalls

Aspectes Organitzatius part 4 (AO4) – Com agrupem l’alumnat?

L’estructura del nostre projecte en la que s’havien definit àmbits d’exposició (llengües, ciències i projectes) i equips de treball (expositors i web), condicionava la forma en que s’havien de crear els agrupaments del nostre alumnat.

Vam determinar uns objectius per aquesta difícil tasca.

• Els agrupaments havien de ser heterogenis.
• L’alumnat havia d’assignar-se a un grup en un àmbit o equip desitjat.
• Els grups havien de ser de 4 membres i en alguns casos, els menors possibles, de 3.

Per assolir aquestes fites es van organitzar diferents actuacions directes amb l’alumnat i de coordinació entre l’equip docent. Així, es va aprofitar el dia que es va llençar el repte a l’alumnat de tots els grups (A, B i C) de primer. En la part final d’aquesta sessió es va proposar a l’alumnat la possibilitat de triar en quin àmbit o equip es preferia implicar-se i el nom d’un company/a amb qui fer-ho.

Aquesta decisió implicava que l’alumnat triés una persona amb la que se sentiria còmoda treballant.

Amb aquesta informació, les tutores, en tant que millors coneixedores de l’alumnat, van fer una primera proposta de distribució de l’alumnat en els diferents àmbits o equips. A més els grups es van concretar unint dues parelles de procedència diferent. Per exemple, dos alumnes del 1r d’ESO A més dos alumnes del 1r d’ESO C formaven un grup implicat en l’equip d’expositors. Va ser una feina difícil i que va requerir de força decisions de consens.

Aquesta proposta es va portar a l’equip educatiu que va acabar de definir els agrupaments. Un cop fet això es va incorporar aquesta informació als dossiers de treball.

Agrupaments de l’àmbit de projectes

Aspectes Organitzatius part 3 (AO3) – Catalogació

Es va decidir que les peces a exposició en la mostra Espai Guindàvols havien de tenir tot un seguit de materials de suport amb tota la informació més rellevant. Calia a més, que aquest material estigui unificat per a tota la mostra. En concret es va preveure:

1. Pòsters. 75 x 120 cm² segons plantilla amb el programari Microsoft Publisher (article AO2 – Museització)
2. Fitxes de catalogació. Creada amb la informació més significativa de cada peça. S’exposa conjuntament amb la peça.

Fitxa de catalogació

1. Material accessible per a discapacitats visuals en Braille. La informació més rellevant de cada peça es tradueix a Braille i s’adjunta a cada pòster o zona d’exposició.

Lectura en Braille

Tot aquest material es va elaborar en els dies d’implementació del TdS.

Aspectes Organitzatius part 2 (AO2) – Museització

Un cop definits els àmbits o racons de l’Espai Guindàvols es va definir una proposta de distribució dels espais. Calia disposar de tres zones perfectament delimitades que permetessin una cohabitació harmoniosa entre àmbits.

La disposició final va ser:

Plànol de l’Espai Guindàvols amb la distribució dels àmbits.

També es va concretar la necessitar d’homogeneïtzar els materials informatius i de suport dels diferents obres a exposar. Així es va dissenyar una plantilla de pòster que servís per mostrar tota la informació de cada peça a exposar. L’alumnat seria l’encarregat de omplir amb contingut aquesta plantilla.

Plantilla de pòster per a cada peça de l’exposició. 75 x 120 cm

 Aquesta plantilla està realitzada amb el programa Microsoft Publisher. Tot l’alumnat i el professorat hi te accés mitjançant el curs de Moodle del TdS Espai Guindàvols. A banda, el professorat fa treball cooperatiu mitjançant un espai compartit (Drive) en el compte de Google Apps for Education en el domini @institutguindavols.cat.

Aspectes Organitzatius part 1 (AO1) – La mostra Espai Guindàvols

L’Equip impulsor va definir una proposta de mostra per a l’Espai Guindàvols a l’equip docent de 1r d’ESO. Aquesta proposta definia els materials que s’exposarien i de quina manera.

El TdS Espai Guindàvols no consistiria en elaborar obres per exposar al llarg de la setmana d’implementació. Aquesta idea va costar de fer entendre al professorat doncs el dubte que generava era: I que faran al llarg de la setmana els nostres alumnes?

El que es va proposar al professorat va consistir en dedicar els dies del TdS en la “museització” dels productes elaborats al llarg del curs en les diferents àrees de coneixement. Part del professorat va considerar que els materials que elaboraven els nostres alumnes no tenia la qualitat mínima o que no disposaven de cap producte. Finalment, valorant totes les possibilitats van descobrir que la majoria de les matèries tenien algun projecte d’elaboració d’un producte que podi ser exposat.

Així van descobrir que, a banda dels productes elaborats des de les matèries que treballen per projectes; a ciències naturals tenien previst de fer reproduccions de cèl·lules, bacteris, …; a castellà caligrames; a anglès pictogrames; a matemàtiques cubs per estudiar volums; etc. Aquests productes s’havien plantejat com objectes d’exposició interna en l’aula i ara podien sortir d’aquest espai tant limitat i esdevenir una veritable mostra a l’abast de tota la comunitat educativa de Guindàvols.

Amb aquestes propostes es va decidir crear 3 ambients diferenciats a l’espai d’exposició:

1. Àmbit de projectes. On trobaríem una mostra dels objectes elaborats en els diferents projectes duts a terme de forma interdisciplinar des de ciències social, tecnologia i visual i plàstica al llarg del curs.
2. Àmbit de llengües. On s’exposarien caligrames, pictogrames i materials on es visualitzés un procés creatiu d’una obra literària.
3. Àmbit de ciències. On es mostrarien la reproducció de cèl·lules i bacteris i un gran volum fet de petits cubs de 1dm³.

Pictograma

Per aconseguir això calia que aquests materials estiguessin enllestits abans de la setmana d’implementació del TdS. Tothom es va ficar a treballar.

Amb tots el condicionants descrits en l‘article anterior vam plantejar-nos diverses possibilitats d’organització. La veritat és que començar un projecte de zero genera certa sensació de vertigen. Un salt al buit.

Des de l’equip impulsor es van plantejar diverses possibilitats per afrontar el projecte. Vam decidir que l’espai Guindàvols era una veritable oportunitat per donar a conèixer el treball per projectes a la resta de professorat. Amb aquesta idea és va proposar a l’equip docent de 1r d’ESO de participar activament en el TdS. Amb aquest objectiu es van dur a terme diverses reunions de coordinació en les que es llençaven propostes a l’equip.

Calia lligar diferents aspectes organitzatius:

• La mostra de l’Espai Guindàvols. Com a tal, calia concretar:
  • objectes a exposar
  • materials de suport
  • …
• Com s’agruparà a l’alumnat
• Les tasques i responsabilitats del professorat
• La planificació horària de les tasques
• Els dossiers de l’alumnat

Tot i la feina per endavant la veritat és que el principal neguit de l’equip impulsor ha estat embedir a la resta de l’equip docent de primer l’entusiasme del repte. Ha costat molt que el professorat que no utilitza la metodologia de treball per projectes, el treball col·laboratiu i les TAC es faci seu l’Espai Guindàvols. Molts són els condicionants que han dificultat aquest primer projecte. De ben segur el proper curs serà molt més fàcil.

L’alumnat de 1r d’ESO és el protagonista del TdS Espai Guindàvols.

Des d’un bon començament el nostre equip impulsor tenia clar que l’idea del repte plantejat al nostre alumnat de 1r d’ESO era potent. Com sabeu, les “idees felices” es venen soles i encomanen entusiasme. Però, després de la bromera, van descobrir que el com seria transcendent.

No podem negar que la por i el neguit ens han envaït en moltes ocasions. Són infinitat les angoixes que hem compartit per poder-les fer més portadores.

El com

El primer handicap va estar traslladar el projecte a l’equip docent de 1r. En aquest punt és molt important saber alguns aspectes.

PUNTS FEBLES

• El nostre centre ha iniciat el treball per projectes de forma interdisciplinar aquest curs 2015-16 a 1r d’ESO. Això implica poca o nul·la experiència. Hi ha professorat del centre que treballa per projectes o fa projectes amb aquesta metodologia però sempre acostuma a estar circumscrit en la seva matèria.
• L’organització del treball per projectes d’aquest curs a 1r d’ESO ha estat acotada a 3 matèries amb la participació esporàdica i puntual d’alguna altra. Ciències Socials, Tecnologia i Visual i Plàstica.
• L’equip docent de 1r d’ESO és molt divers i alguns dels membres no estan acostumats a determinades dinàmiques de treball en equip o col·laboratiu.
• L’organització horària del centre no ha facilitat aquest canvi metodològic. Hi ha hagut  dificultats per treballar de forma continuada i ha faltat un espai/temps de coordinació.

PUNTS FORTS

• En el centre hi ha professorat que té experiència en el treball per projectes en la seva matèria.
• L’equip impulsor creu fermament en la necessitat d’un canvi metodològic basat en el treball per projectes de forma interdisciplinar.