Com hem integrat les TAC?

Publicat el per
Respon

No podem tancar aquest diari de projecte sense esmentar els recursos que hem posat en marxa per facilitar la gestió del TdS a alumnat i professorat, i per desenvolupar les tasques.
Hi ha un aspecte primordial que vam considerar inherent al projecte, que es tractava de la competència digital i la incorporació de recursos TAC en el procés d’implementació.
Les eines TAC s’han integrat a través de dues vies:
– Plataforma moodle on es mostra tot el material necessari per desenvolupar el projecte: dossiers, formats i formularis d’avaluació.
– Programari i eines a utilitzar per desenvolupar el projecte: Publisher i format de pòster, editor de textos i presentacions online (Google Drive), WordPress per crear la pàgina web i programa d’edició d’imatges.

MOODLE DEL PROJECTE
MOODLE ESPAI GUINDAVOLS

TASQUES A L'AULA 1

TASQUES A L'AULA
TASQUES A L'AULA 1

Producte final

Publicat el per
Respon

El nostre producte final és l’exposició inaugural Espai Guindàvols. Aquesta mostra recull els productes realitzats al llarg de curs per l’alumnat de 1r d’ESO en tots els àmbits d’aprenentatge. Per documentar i explicar aquests productes l’alumnat ha elaborat materials d’exposisió. Bàsicament:

  • Pòsters en 4 idiomes a més a més de Braille
  • Fitxes de catalogació

Feu un cop d’ull als pòsters.

Gota d'aigua

Gota d’aigua

Bacteri

Bacteri

Cèl·lula animal

Cèl·lula animal

Cèl·lula vegetal

Cèl·lula vegetal

Els litres en cúbics

Els litres en cúbics

La Bicicleta

La Bicicleta

Caligrama

Caligrama

Pictograma

Pictograma

Brunzidora

Brunzidora

Ceràmica del Neolític

Ceràmica del Neolític

Eines del Neolític

Eines del Neolític

Joies del Neolític

Joies del Neolític

El teler

El teler

Cistelleria

Cistelleria

Valoració del projecte “Espai Guindàvols”

Publicat el per
Respon

Ens acabar tota la feina, ens quedava pendent fer la valoració del projecte des del punt de vista de l’Equip Impulsor. Llavors ens adonem de com ha estat de complex tot el procés de creació del nostre projecte i es fa evident el grau d’esforç en la implementació.

Quins són els aspectes que es valoren com a punts forts i que cal conservar?:

– Que l’alumnat de 1r d’ESO amb l’ajuda del seu professorat han aconseguit complir el seu repte: crear el nostre “Espai Guindàvols” amb totes les dificultats que ha suposat.
– Que la presentació a les famílies va ser un component molt potent de tot el procés, que justificava tota la feina i esforç posats.
– Que el format té un caire de projecte 100% competencial: l’alumnat ha desenvolupat funcions diverses i complementàries, que han donat el seu fruit…ha estat un veritable treball d’equip col·laboratiu.
– Que la seva estructura permet la presència de moltes matèries, per tant, és interdisciplinar sens dubte.
– Que els resultats de l’alumnat són prou satisfactoris. Són pocs els alumnes que no han estat a l’alçada. Han aconseguit col·laborar cadascú des de la seva parcel·leta, donant tot el millor que han pogut i han sabut.

I què ens cal millorar?

– L’avaluació: ens cal articular millor les estratègies per a l’avaluació, millorar les rúbriques, entendre la diferència entre una tasca i un criteri d’avaluació, millorar els processos de coavaluació entre l’alumnat, estimular la responsabilitat en l’autoavaluació de l’alumnat, i treure millor profit a la carpeta d’aprenentatge…avaluem el procés o el resultat?

– El treball d’equip entre el professorat, sens dubte: ens cal més pràctica, millor coordinació, més espais de trobada i estructurar de forma més adequada les tasques que corresponen a cadascú…

…d’això se’n diu continuar construint per millorar.

Com tractem l’autoavaluació i la coavaluació?

Publicat el per
Respon

De nou ens apareix el dubte de què fer amb la coavaluació i l’autoavaluació. Cal fer una transferència quantitativa? decidim que sí, que és un incentiu per l’alumnat, veure que les seves observacions i valoracions són tingudes en compte.
I quin format ha de tenir? Quins criteris s’inclouran? Comencem preparant una rúbrica que inclou els ítems que utilitzem en l’avaluació, però veiem que s’escapen coses i que potser repetim massa criteris i valoracions, que tot això comença a complicar el procés. Que potser el més important de tot plegat és que ells reflexionin sobre el seu treball de grup i la seva implicació en el procés, més que buscar que es posin una nota sobre la feina feta.

Per tant, acabem decidint que durem a terme dues actuacions amb tasques ben diferenciades però molt vinculades:
– En el dossier de tasques apareixerà un full de valoració del TdS que servirà com a autoavaluació vinculada als aprenentatges i al funcionament del TdS.
– Els grups de treball ompliran dues graelles d’autoavaluació i coavaluació orientades a valorar el grau de compliment de les seves normes de grup. Quan s’inicia el projecte, consensuen les normes de funcionament grupal, i és això el que l’alumnat acaba valorant.

I quin valor quantificable se li assigna a cada cosa? la primera correspon a una tasca que s’avalua dins la seva carpeta d’aprenentatge, i les dues graelles comptabilitzen un 30% de l’avaluació del treball (15% cadascuna), aplicant una ponderació que pretén evitar les notes excessivament desviades de la nota de dinàmica grupal assignada pel professorat.
D’aquesta manera integrem els diferents aspectes de l’avaluació, tan els emesos pel professorat com el que l’alumnat ha ofert.

Reflexió final sobre el TdS

Coavaluació i Autoavaluació

Quins criteris orienten l’avaluació?

Publicat el per
Respon

Quan decidim abordar el tema de l’avaluació, comencen a sorgir dubtes relacionats amb…quins criteris prioritzarem? com redactarem criteris que siguin quantificables? com utilitzarem la carpeta d’aprenentatge en el procés d’avaluació? I la coavaluació i l’autoavaluació? Tot s’ha de poder quantificar? qui ha d’avaluar?…
Després de valorar tots els ítems potencialment avaluables, l’equip impulsor decideix establir diferents criteris, àmbits, aspectes…no sabem massa com definir-ho:
– Per una banda les tasques incloses en el dossier de treball: presentació, google maps, catalogació de peces, pòster realitzat per cada equip i les tasques específiques de cada àmbit.
– Per una altra banda el grau de col·laboració del grup, que serà una nota emesa des de dos punts de vista, el professorat i l’alumnat. Per tant, aquí associarem, també la valoració d’autavaluació i la coavaluació.
– L’exposició oral del treball realitzat per cada grup i que servirà per la presentació davant les famílies el dia de la inauguració. Nota individual i aportada pel professorat que modera la sessió.

En principi es concreten els següents criteris en format de rúbrica:

rubrica espai guindavols

Visita als museus de Lleida: anem a descobrir!

Publicat el per
Respon

El dimarts, dia 15 de març, es realitzen les sortides planificades per descobrir l’origen i l’actualitat dels nostres museus. La ciutat de Lleida en té pocs, però molt interessants per allò que mostren.
Es decideix fer una selecció que tingui com a prioritat mostrar diferents formats museístics, des del Museu de Lleida, que recull el nostre passat, fins al Centre d’Art la Panera que mostra obres d’art contemporani. Per tant, continguts diferents amb interessos que es complementen: apropar a la ciutadania de Lleida la seva història i l’actualitat artística més creativa i original.

Així, planifiquem una fitxa de treball per guiar l’alumnat en la seva observació i organitzem, en un matí:
– Visita al Centre d’Art La Panera
– Visita al Dipòsit de l’Aigua, que forma part dels espais recuperats i que es mostren dins l’itinerari ofert pel Museu de l’Aigua.
– Visita al Museu de Lleida

En la primera visita es descobreix un espai dedicat a l’Art Contemporani, amb exposicions permanents i temporals, que tenen un format variable en la seva exposició.
La visita al Dipòsit de l’Aigua pretén apropar a l’alumnat a la visita d’un espai patrimonial, que també reuneix unes característiques molt especials en el seu format.
Finalment ens apropem al Museu de Lleida, per tal de conèixer com funciona un museu de les seves característiques: mostra les seves obres de forma cronològica i se centra en restes directament relacionades amb la història de les contrades de Lleida.
En iniciar-se la visita es fa una activitat basada en les peces que el nostre alumnat vol mostrar: amb les fotografies de les peces, se’ls fa fer una aproximació al que seria la catalogació de la mateixa i la seva preparació per a l’exposició, valorant de quina manera la voldrien col·locar per mostrar.
Després es visita el Museu: durant l’itinerari se’ns mostra una peça pendent de ser posada en l’exposició, una peça de vestir, amb la qual s’explica com es fa la seva restauració, catalogació i preparació per a l’exposició.
Tot plegat, molt interessant.

Amb la fitxa de treball plena, les fotos realitzades i les preguntes realitzades als guies, tornem a l’institut per continuar treballant en el nostre espai. Creiem que hem descobert molta informació que desconeixiem i ens serà de molta utilitat pel nostre muntatge.

Fitxa de treball de la visita als museus de Lleida

El dia 21 d’abril, inaugurem!!!!

Publicat el per
Respon

El dia 21 ha estat ple d’emocions perquè suposa la posta de llarg del nostre projecte. S’ha convidat a les famílies i hem mostrat el resultat del nostre Treball de Síntesi, el nostre megaprojecte.
S’ha marcat com a objectiu prioritari que el nostre alumnat sigui el principal protagonista, fet pel qual s’ha preparat un equip de cada àmbit per explicar a les mares i pares en què ha consistit la seva tasca i s’han preparat als guies de cada àmbit per explicar in situ què era el que s’ensenyava.

El matí ha estat ple de corredisses i nervis perquè es muntava l’espai, de manera, que per àmbits han anat sortint a fer la seva part. Primer equip d’expositors, després àmbit de projectes i en tercer lloc ámbits de llengües i ciències.

A cinquena hora del matí s’han fet les exposicions orals de tots els equips de treball, dels quals l’alumnat ha triat el millor equip per mostrar la feina feta en cada àmbit, i els guies que atendran les preguntes de les famílies.

A darrera hora de classe, arrodoniment de l’acte: millorem les presentacions i el material que cal utilitzar i les peculiaritats de la nostra mostra. A quarts de 3 tot sembla a punt.

Mentre l’alumnat marxa a dinar, un equip de professors voluntaris i col·laboradors acaben de donar els últims retocs a l’exposició. Quin gran equip!!!

I ara arriba el moment esperat: a les 7 del vespre es fa la rebuda de les famílies. A les 6 alguns dels encarregats de fer les exposicions ja roden pel centre fent els darrers asajos.

Tot plegat, un moment ple d’emocions. Estan molt nerviosos i nervioses vetllant per la manera de garantir que la seva exposició sigui perfecta, perquè les mares i pares han vingut a escoltar-los.

El director i el nostre coordinador pedagògic es converteixen en els nostres ambaixadors en la rebuda a les famílies i a continuació el nostre alumnat ha exposat, per àmbits, una breu síntesi de en què ha consistit el seu treball.

Un cop acabades les exposicons, s’acompanya els nostres visitants a l’exposició. Un alumne en cada àmbit respon les preguntes dels pares i mares interessats pel que es mostra.

Bé, repte assolit!!!!

Ha estat dur i emocionant arribar, però hem complert amb el nostre propòsit.
Les famílies semblen satisfetes del se’ls ha mostrat, i així ho fan arribar al professorat que ha assistit a l’acte i a l’alumnat que hi ha participat.

AO7 – 5 models-1 concepte / Dossiers de treball

Publicat el per
Respon

Aspectes Organitzatius part 7 (AO7) – 5 models-1 concepte / Dossiers de treball

La complexitat del projecte en que l’alumnat i el professorat s’havia d’assignar a un àmbit o equip concret en exclusiva, ens va obligar a crear 5 dossiers diferenciats.

  1. Dossier Àmbit de projectes
  2. Dossier Àmbit de ciències
  3. Dossier Àmbit de llengües
  4. Dossier Equip d’expositors
  5. Dossier Equip web

Aquests dossiers havien de servir de referència a l’alumnat i el professorat de cada àmbit o equip. També havia de servir de dossier de treball de les diverses activitats programades. Aquestes activitats s’estructuren en:

  • Activitats comunes per a tot l’alumnat
  • Activitats específiques de cada àmbit o equip

Aquests dossiers es va fer de forma col·laborativa mitjançant l’ús del servei Drive de Google. L’equip impulsor va crear l’estructura del document incloent la informació bàsica de grups, aules i professorat a més de les activitats comunes a tot l’alumnat. Finalment, el professorat responsable de cada àmbit o equip va incloure les activitats específiques que es van dissenyar.

Dossier de l'àmbit de projectes

Dossier de l’àmbit de projectes

AO6 – La planificació horària o el centre de cap per avall

Publicat el per
Respon

Aspectes Organitzatius part 6 (AO6) – La planificació horària o el centre de cap per avall

El centre va fer coincidir els TdS de 1r, 2n i el PdR de 4t en la mateixa setmana. Aquesta és LA SETMANA. Aquella setmana que marca un abans i un després en el calendari del curs. La setmana en la que el centre es capgira. La setmana del centre del cap per avall.

En aquesta setmana la cap d’estudis va haver de fer de refer de nou la majoria dels horaris del professorat. La condició va ser que el professorat d’aquests cursos s’assignava en exclusiva a un sol projecte per assegurar una millor implicació i continuïtat. Aquesta organització també ens ha millorat la resposta de l’alumnat que ha tingut uns referents clars per aquest fet. El professorat implicat en el projecte Espai Guindàvols, en la setmana d’implementació, treballava pràcticament totes les hores del seu horari en aquest projecte.

Mostra de l'horari de l'àmbit de projectes

Mostra de l’horari de l’àmbit de projectes

AO5 – Definim tasques … també dels profes

Publicat el per
Respon

Aspectes Organitzatius part 5 (AO5) – Definim tasques … també dels profes

Degut a la diversitat de criteris i, fins i tot d’expectatives del projecte, que tenia el professorat de l’equip educatiu implicat, va ser necessari consensuar, concretar i planificar les tasques i responsabilitats de cadascun.

Per assegurar l’èxit del projecte, el centre va decidir fer coincidir tots el TdS i PdR possibles en la mateixa setmana. Aquest fet assegurava que el professorat, en la majoria del seu horari setmanal lliurava moltes hores lectives. Aquest fet es va aprofitar per assignar a cada professor/a a un projecte de TdS o PdR en exclusiva en tot el seu horari setmanat.

Es va distribuir el professorat per àmbit o equip i es va fer un horari que assegurava que l’alumnat tenia sempre els mateix professorat de referència. Un cop fet això, es van distribuir les tasques a realitzar:

Previ a la setmana d’implementació.

  • Dissenyar les tasques a realitzar per l’alumnat. Dossier.
  • Coordinar l’elaboració de les peces o productes a exposar.

Al llarg de la setmana d’implementació.

  • Catalogació de les peces.
  • Disseny del pòster.
  • Preparar l’exposició oral.
  • Preparar la visita guiada.

Posterior a la setmana d’implementació.

  • Muntatge de l’Espai Guindàvols
  • Avaluació
La Rosa i el David ultimant detalls

La Rosa i el David ultimant detalls