Fundació
La ciutat va ser fundada el 206 a.c. per Publi Corneli Escipió, l’Africà, com a lloc on recuperar les tropes ferides així com un lloc de residència per als seus veterans de guerra. Així, Itàlica va ser la primera ciutat romana d’Hispània i també fora de territori italià. La ciutat es va aixecar al costat de l’antiga llera del riu Guadalquivir, i es va convertir en un dels més importants ports fluvials de tota Hispània.
Itàlica, des del seu origen, es va consolidar urbi et orbi com un dels primers nuclis de població aristocràtica a Hispània.
Sobre Itàlica
Amb l’emperador August, la ciutat es va desenvolupar arribant a diferenciar el que es va anomenar la nova urbs. Una nova ciutat que va arribar a tenir clavegueram, serveis… o sigui una ciutat de les més avançades del món romà al seu moment. Aquesta ciutat era de traçat hipodàmic, és a dir, va seguir el model ideal de la ciutat romana. Es va mantenir en ús fins al període musulmà quan va passar a ser una pedrera de materials, sent llavors coneguda com a Sevilla la vella.
Va ser una ciutat important que va veure néixer Trajà i Adrià, els dos emperadors cum laude sevillans de l’Antiga Roma. Actualment, és una ciutat sevillana que es troba a 10 minuts de Sevilla.
La meva aventura
Un dia que estava a la biblioteca de la meva ciutat vaig veure un llibre anomenat Itàlica. La ciutat de Trajà I Adrià de Lleó-Castro Alonso. Aquest és un llibre que ha sigut premiat amb el “Premio Lazarillo de creación literaria” honoris causa. Em va interessar perquè alguna vegada havia sentit parlar sobre aquesta ciutat, però mai n’havia llegit o estat. Després de llegir el llibre vaig decidir que seria molt bona idea visitar aquesta ciutat d’Hispània. Amb aquest llibre vaig transportar-me fins a Itàlica.
Vaig escollir una bona roba per l’ocasió, aquesta vegada volia fer-me passar per una botiguera molt normal. Anava vestida així: Click per veure la imatge
Vaig arribar a un turó des d’on la ciutat es veia perfectament i molt bonica i amb la meva càmera moderna vaig fer aquesta imatge. Després vaig baixar i vaig començar la meva visita per la ciutat.
Primerament, vaig dirigir-me cap a l’amfiteatre, aquest estava situat fora de les muralles i era un dels més grans de l’imperi. Tenia tres nivells de graderia i una capacitat d’uns 25.000 espectadors. Em va agradar molt, era molt imponent i bonic.
Després d’haver-lo vist i haver fet una passejada vaig entrar a la ciutat en recerca de les famoses termes públiques que havia llegit que Itàlica tenia al llibre. Per arribar-hi a aquestes vaig haver de passar pel carrer del Decumanus, un dels carrers principals de la ciutat.
Per entrar a l’edifici vaig pujar per unes escalinates que donaven al vestíbul principal. Vaig haver de pagar l’entrada, però el preu era molt baix, fins i tot els més pobres s’ho podien permetre!! El vestíbul donava a una piscina amb forma de “T”. També a altres sales com ara el caldarium, tepidarium i frigidarium. A més vaig veure que l’edifici també albergava sala de massatges, vestuaris, latrines públiques i també una biblioteca que em va encantar.
Em va encantar l’experiència a les termes, és veritat que no era un lloc molt higiènic i que volia rentar-me bé quan arribés a casa, però tot i això va ser molt fabulós!! Fins i tot vaig fer alguns amics i amigues, no sé si ho sabieu, però les termes eren també lloc d’acte social. Vaig conèixer una noia que em va fer una mena de tour per les termes, ja que li vaig dir que mai hi havia estat i em va estar explicant curiositats de les termes i en què consistia cada lloc. La noia es deia Belona i em va dir que, menjaven i bevien, jugaven a jocs de taula, assistien a alguns espectacles i també feien apostes. A més em vaig fixar en el fet que hi havia venedors ambulants que oferien les seves mercaderies als banyistes, això em va sorprendre molt la veritat! Em va dir que el tepidarium era el primer lloc on s’anava i allà ens vam remullar amb aigua tèbia per començar l’aventura a les termes.
Després vam passar al caldarium, que era un lloc més calent. Aquí vam estar una estona i la noia em va presentar a amics i amigues que coneixia. Un va esmentar que feia molt poc un amic del seu pare i també amic seu havia mort i tothom va dir “requiescat in pace”, també em vaig unir, que curiós em va semblar que en llatí el famós “Rest in peace” es digui d’aquesta manera. El noi després va dir que al dia següent es faria un rèquiem en l’honor del difunt. Era molt curiós escoltar-los parlar sobre el que pensaven i fer la comparació entre les converses que tenien els amics abans i ara en la meva actualitat. Ja per últim vam passar a la sala del frigidarium, com bé indica el nom, la sala amb la banyera d’aigua freda. Com soc tota una valenta vaig ficar-me a l’aigua i mare de déu que freda estava!! Havíem de separar-nos i abans d’això em va dir: Aurora no t’he portat a la sala de massatges, quin error!! I jo li vaig dir: No passa res, això és peccata minuta!! Altre dia ja anirem. Aquí ja ens vam acomiadar i jo vaig dirigir-me cap a la zona de la biblioteca, em vaig enamorar bojament d’aquesta!!!
Al costat de les termes es trobava la palestra, era de planta rectangular i consistia en un pati porticat. Les activitats físiques més habituals eren córrer, jugar a pilota, exercitar-se amb peses o amb la lluita i més. Aquesta també era una part important de la ciutat.
Després d’haver fet una altra passejada per la ciutat sencera, vaig anar cap al teatre. Era més petit i bàsic que l’amfiteatre, però estava en molt bon estat. Aquest va ser començat en temps de l’emperador August, tenia un aforament per a 3.000 espectadors.
Ja per últim vaig descobrir el meravellós Temple de Trajà. Aquest, de forma quadrangular i gairebé de 10.000 metres quadrats de superfície, era “un santuari de culte imperial”, el significat polític i religiós del qual determinava l’enorme ampliació urbanística impulsada per Adrià, car era el successor de Trajà. És per això que va voler dedicar aquest temple a l’emperador Trajà.
Qui van ser Trajà i Adrià?
Segurament voleu saber una mica més d’informació sobre Trajà i Adrià, ja que els he esmentat diverses vegades, però no he parlat concretament d’aquests (mea culpa!!).
Tots dos pertanyien a antigues famílies itàliques establertes a Hispània des del segle II aC. Trajà va ser l’emperador militar per excel·lència i a ell es deu la màxima expansió de Roma. També va esdevenir l’optimus princeps i model de les antigues virtuts de la noblesa romana. L’enorme popularitat de Trajà no es va veure afectada ni tan sols per la seva atracció sexual pels nens.
Adrià coneixia perfectament, gràcies a l’educació clàssica que havia rebut, la filosofia hel·lena i els seus clàssics. Va ser nomenat emperador de Roma l’any 117 dC i el seu regnat es va caracteritzar per reforçar les fronteres més inestables de l’Imperi. A més, va renunciar a la política militar que el seu predecessor havia iniciat a Mesopotàmia.
Segons indiquen els historiadors Trajà va triar a Adrià com a emperador de l’Imperi romà moments abans d’arribar al descans etern, la mort.
Mosaics d’Itàlica que es troben en l’actualitat
Els mosaics adornaven els sòls de les cases més luxoses. Alguns d’ells han arribat als nostres dies per saecula saeculorum en un magnífic estat de conservació i són d’una qualitat artística impressionant.