Avui us faré una recull dels meus últims viatges a les diferents ciutats de Grècia antigues i amb importància. Vaig viatjar en aquest ordre a aquests llocs:
- Delfos
- Corint
- Argos
- Milet
- Halicarnàs
Tenia moltes ganes de fer un viatge com aquest, ja que quan vaig viatjar a Atenes va ser una experiència increïble i volia tornar a aquest meravellós país.
Per aquesta aventura vaig escollir aquest llibre: Click per veure la imatge.
El llibre em va encantar, parlava sobre alguns dels costums de la cultura de l’antiga Grècia i també esmentava algunes ciutats importants com ara a les que vaig anar-hi.
Per aquesta nova aventura vaig posar-me aquest “outfit”, vaig dur el mateix a cada ciutat, ja que era molt còmode i em semblava també molt bonic. Click per veure la imatge.
Dit això, comencem amb la meva primera parada a Delfos!!!!
Delfos
Vaig arribar prop d’una muntanya i estava una mica perduda perquè no veia res ni a ningú. Vaig caminar uns 5 minuts cap a una direcció aleatòria i després vaig trobar la ciutat i el gran oracle de Delfos, que per si no ho sabíeu estava consagrat al déu Apol·lo. Resulta que vaig arribar al mont Parnàs.
Vull deixar-vos aquí aquesta part del llibre de National Geographic que ja us he ensenyat abans.
“Encara que al santuari acudia multitud de pelegrins a la recerca d’alguna orientació sobre decisions que havien de prendre, la funció essencial de l’oracle no era predir el futur, sinó proveir de sanció divina a les decisions polítiques de les ciutats: ratificava lleis i fins i tot constitucions, aprovava la fundació de noves ciutats i de colònies, aconsellava empreses bèl·liques o les censurava.”
El temple era preciós, em va encantar, enfront del temple estava l’altar per als sacrificis. Per sort aquell dia no van fer cap, no m’hauria agradat presenciar-ho. Vaig passar per la via Sacra, que era el carrer principal del conjunt d’edificis que formaven el santuari de Delfos.
De sobte vaig veure com una noia sortia del temple, resulta que era la coneguda sacerdotessa Pítia, de la que també vaig llegir una mica al llibre. Tenia bona cara i se li veia contenta, vaig decidir anar a parlar amb ella i realment em va respondre amb molta amabilitat. Vaig preguntar-li com es feien els parlaments amb Apol·lo i em va dir totes les pautes que havien de seguir:
Pítia: Jo soc la veu d’Apol·lo, id est, rebo les seves senyals i les comunico. Aquí també estic amb altres sacerdots els quals s’ocupen de diferents tasques cadascun. Per una banda, són els hieréis els qui s’encarreguen dels sacrificis; els prophetai s’ocupen d’ajudar-me i també d’interpretar les meves paraules, i els hósioi s’encarreguen del culte.
Després em va comentar que els atenesos realitzaven a Delfos una processó anual, la Pitaida, per a commemorar la caiguda d’un llamp en el mont Parnàs. Em va parlar una mica més i vam estar conversant fins que es va pondre el sol i vaig decidir marxar. M’esperaven més aventures a seguir. Però em va agradar molt veure aquest temple i parlar amb Pitia.
Corint
Estic molt segura que molts de vosaltres coneixeu el famós canal de Corint, potser us sona una mica la batalla de les Termòpiles, si no us explicaré una mica sobre aquesta basant-me en la informació obtinguda gràcies a l’historiador Heròdot (484-425 aC).
Ens ubiquem en les Guerres Mèdiques (490-478 aC) a Grècia, on es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides contra l’Imperi Persa.
Les Termòpiles:
L’exèrcit de Xerxes (persa fill de Darios I), va marxar contra l’Hèl·lada el 480 aC (eren 500.000 homes. Els hel·lens van decidir detenir l’exèrcit dels perses el màxim temps possible al congost de les Termòpiles per evitar l’estret de Corint. En aquell congost tan estret els perses no podien fer servir la seva cavalleria, i la seva superioritat numèrica va quedar bloquejada, car les seves llances eren més curtes que les gregues. Finalment, gràcies a un traïdor grec van aconseguir guanyar els perses.
Però de Corint no hem de destacar únicament el congost, sinó també la bonica ciutat que era. Corint estava situada en la plana que es localitza sota l’elevat Acrocorint, sobre la part alta de l’Istme, que era un important pont de terra entre la part nord i la part sud de Grècia.
Jo vaig arribar just enfront del Temple d’Apol·lo, era semblant a molts del que ja havia vist, sembla que és idem al de tots els viatges anteriors, però tot i aixó aquest tenia una gran quantitat de detalls a més de moltes columnes que sostenien el sostre. Després de contemplar-lo vaig caminar fins al centre de la ciutat, on es trobava l’àgora, circumdada per rellevants edificis cívics i religiosos.
A continuació vaig veure el Temple d’Afrodita i el Temple d’Asclepi (per si no ho sabíeu, aquest era el déu de la salut). Ja per últim, després d’haver vist més edificis com per exemple la basílica i també el teatre, que va ser el que més em va agradar, vaig anar a veure la font de Glauke, de la qual vaig llegir que estava a Corint al llibre.
Aquesta és una imatge meva a la ciutat de Corint, just en un gran bonic pòrtic que hi havia: Click per veure la imatge.
Per altra banda, de la meva experiència a Corint no he de destacar res important, vaig conversar amb algunes persones però amb normalitat. Continuem l’aventura cap a Argos!!!
Argos
Lectors!! No sé si ho sabeu, però Argos és considerada la primera ciutat del món!! L’àrea de l’actual ciutat d’Argos al Peloponès, sud de Grècia, va ser el primer assentament humà al final del tercer mil·lenni abans de Crist i en el mateix lloc s’assenteixi la nova ciutat. També com a dada important i que vaig llegir al llibre vull destacar que aquesta va ser la principal ciutat que va lluitar en la Guerra del Peloponès (431-404 aC).
A Argos vaig arribar al Castell de Larissa, construït en temps prehistòrics, em va sorprendre molt, era enorme i imponent, destacava molt a la ciutat. Ara sembla que sempre que viatjo en el temps arribo a llocs alts!! Aquest castell estava situat en una alta muntanya, i als seus peus, estava la resta de la ciutat. Vaig gaudir baixant cap a la ciutat per la muntanya tot i que feia una mica de calor i el camí no era del tot còmode.
Un cop a la ciutat vaig dirigir-me cap a l’àgora, on hi havia moltíssima gent que especialment venia mercaderies. L’ambient era molt bo la veritat, però he d’admetre que amb tanta gent i la calor em sentia una mica marejada.
És per això que vaig decidir anar cap a l’acròpoli d’Argos, on hi havia un temple de Zeus Lariseo i un temple d’Atena. En el camí d’ascens vaig veure un santuari d’Hera Acrea, i un temple d’Apol·lo Diradiota i un santuari d’Atena Oxiderces. Un home a la ciutat em va dir que en aquest temple hi havia una sacerdotessa que realitzava profecies una vegada al mes després de beure sang de xai.
Ja per últim vaig visitar el teatre, era molt gran, comptava amb una capacitat de 20.000 espectadors!!! Aquest era molt bonic també, però he d’admetre que el de Corint em va agradar més car tenia més detalls.
Sabies què?: En el segle VI aC, va ser seu d’una escola d’escultura, en la qual van destacar Agèlades, el deixeble del qual era el gran escultor antic Fídias.
Continua la meva aventura a l’Hèl·lade aquest cop a Milet!! Vaig conèixer i poder conversar amb dues persones que probablement us sonin, continueu llegint!
Milet
Per si no ho sabíeu, Milet, la ciutat de la Jònia grega es troba avui en les costes de l’actual Turquia.
La ciutat antiga consta de múltiples temples, quatre palaus, tres centres socials (un teatre, un estadi i una acadèmia), dos mercats, un enorme port i també una palestra. Aquests van ser els llocs per on vaig passar.
La porta del mercat de Milet
Quan vaig viatjar a Milet aquesta porta no estava construïda, ja que vaig viatjar a l’any 578 aC, per tant, no la vaig veure en persona durant temps enllà, però sí la vaig veure en l’actualitat en un museu de Berlín.
Aquesta porta s un gran monument de marbre que va ser construïda en el segle II d C. Era la porta d’entrada al mercat de l’àgora meridional, sent posteriorment incorporada a les muralles de la ciutat en l’època de Justinià.
Aquesta construcció va ser destruïda per un terratrèmol entre els segles X i XI d. C. En els inicis del segle XX es van fer les excavacions arqueològiques dutes a terme pels alemanys que van descobrir aquesta porta i van portar pedra per pedra a Berlín.
A Berlín va ser totalment reconstruïda. Aquesta porta té setze metres d’alt per trenta d’ample i cinc de profunditat. La podem veure en el Museu de Pèrgam de Berlín al qual recomano que acudeixen. Aquí podeu veure una imatge que vaig fer:
Alguns de vosaltres coneixereu a els cèlebres filòsofs Tales, Anaxímenes i Anaximandre de Milet, que amb les seves teories filosòfiques van intentar donar una resposta a la pregunta de quin és l’origen de l’univers.
Al matí, quan vaig arribar, vaig passejar per les diferents edificacions importants de la ciutat fins que vaig topar-me amb un home al qual li havia caigut una caixa amb teles. Vaig ajudar a recollir-les i vaig reconèixer que aquest era ni més ni menys que Tales de Milet!! Al llibre que vaig llegir hi havia una imatge de la seva cara (en escultura) per tant, vaig saber que era ell.
Vaig preguntar-li i em va afirmar la seva identitat. A continuació li vaig demanar si podia parlar-me sobre quin era l’origen de l’univers segons ell.
Tales: Doncs mira Aurora, t’ho diré totalment encantat. M’encanta parlar amb la gent sobre el meu pensament i molt més que la gent m’escolti atentament i amb interès.
Carla: T’escoltaré amb moltes ganes Tales.
Tales: Perfecte, t’explico; jo em trobava en la recerca de l’arkhé, que és el principi fonamental que era l’origen i causa de totes les coses, i vaig arribar a la conclusió de què és l’aigua. Et diré per què. He estat observant i m’he adonat que de l’aigua sorgeix la vida, ja saps; els mars, el líquid amniòtic, el reg de les plantes i un gran etcètera. A més aquesta ocupa un paper primordial en la civilització (per exemple com els grans rius a Mesopotàmia i a Egipte).
Carla: Doncs realment té molt de sentit, és un bon pensament. Tens més arguments?
Tales: Sí, Aurora. No sé si coneixes la religió de Babilònia, però aquesta afirma que en origen a la Terra només hi havia aigua. A més vaig presenciar el sorgiment d’una illa del mar!! De manera que l’aigua pot ser líquida, gasosa i sòlida!
Carla: És al·lucinant eh!! Em quedo amb els teus arguments, són molt bons, ja reflexionaré i qui sap? Potser arribo a la mateixa conclusió que tu. Moltíssimes gràcies Tales, pel teu temps i les teves explicacions.
Tales: Ha estat un plaer, i recorda; has de beure molta aigua!!
Tales de Milet ha arribat a aquesta conclusió per se, amb el seu pensament i les seves reflexions. Després d’aquesta bona conversa amb Tales vaig continuar amb el meu passeig per la ciutat. Inesperadament, també em vaig trobar amb un altre filòsof, en aquest cas era Anaxímenes de Milet. També el vaig identificar amb molta facilitat. El vaig veure assegut sota un arbre mentre contemplava la posta de sol i el cel de diferents colors i l’aire li donava en la cara. Vaig apropar-me amb compte a ell per tal de no interrompre’l en les seves reflexions aparentment molt profundes.
Carla: Bona tarda, el meu nom és Aurora, és Anaxímenes veritat que sí?
Anaxímenes: Hola, jove dona, no penses que aquest cel és preciós?
Carla: Sí, realment ho és.
Anaxímenes: Em quedo meravellat pel moviment dels ocells volant juntament amb el taronja de fons als núvols.
Carla: Jo idem, és molt bonic Anaxímenes.
Anaxímenes: Oh, i mira l’aire, el notes com ens mou els cabells?
Carla: És un aire molt tranquil, em relaxa.
Anaxímenes: Has vingut en un moment perfecte, feia uns dies que feia divagacions en el meu cap i tens l’honor de què ets la primera persona en saber quin és l’origen de tot, l’origen del món!
Carla: L’arkhé?
Anaxímenes: Exactament, tu ho has dit. Començaré la meva explicació, has d’estar atenta, a més, per ara, això quedarà inter nos. No voldria que se m’oblidés després tot el que t’he dit i tu tampoc t’enrecordessis.
Carla: Així serà, pots començar.
Anaxímenes: Bé, doncs jo penso que l’arkhé, allò que ha originat tot l’univers és l’aire, i pensaràs; en què em baso? Doncs si ho penses bé a partir dels processos de rarefacció, que és la formació del foc, i la condensació, que és la formació dels núvols, la terra i l’aigua, de l’aire es formen totes les coses.
Carla: És realment una bona teoria, sembla que has estat pensant molt de temps. I, per cert, tu coneixes a Tales de Milet?
Anaxímenes: Sí que el conec, i també la seva teoria, som amics, però penso que no sap molt bé el que diu, la seva teoria no és correcta. Ell diu que tot prové de l’aigua, però d’on ve l’aigua? Doncs l’aigua sorgeix de l’aire quan plou. I quan l’aigua es condensa encara més, es transforma en terra. Per altra banda, i seguint amb la meva teoria, penso que el foc és aire diluït. En resum, això és perquè tant la terra, com l’aigua i el foc tenen com a origen l’aire.
Carla: Moltíssimes gràcies per haver parlat amb mi Anaxímenes, ha estat un plaer conèixer te i que em diguis la teva teoria sobre l’origen de tot. Reflexionaré sobre aquesta.
Anaxímenes: Aurora el plaer ha estat meu, espero tornar a veure’t. Χαῖρε!!!
Carla: Χαῖρε!!!
Vaig arribar a la conclusió que Anaxímenes era un home bastant particular i peculiar, era una persona molt sui generis.No us podeu imaginar quina il·lusió em va fer conèixer aquests dos grans filòsofs, ja havia llegit sobre ells i les seves teories i va ser genial parlar amb ells! A més, soc la primera persona a saber la teoria d’Anaxímenes! (vid. final pàgina bloc per veure algunes frases importants d’aquests filòsofs).
Halicarnàs
Vaig arribar just al port de la ciutat, hi havia molts barcs que se n’anaven i venien amb les seves mercaderies. Vaig veure com la gent treballava i feia els seus intercanvis. El meu pla era anar al famós mausoleu i després dirigir-me al teatre. El mausoleu es veia amb molta facilitat, ja que aquest era molt alt, per tant, vaig ficar-me dins els carrers de la ciutat fins a arribar a aquest. El vaig veure i em vaig quedar meravellada, aquest era preciós, tenia un gran luxe de detalls i l’envoltaven altres escultures conjuntament amb una mica de vegetació.
Tot l’edifici estava envoltat per frisos esculpits que representaven diversos episodis de la vida del governador o representants de les peculiaritats de la seva època. Per exemple, hi ha una carrera de carros, lleons, escenes de lluita, i així successivament. Cada costat de l’edifici va ser fet, pel que sembla, per un artista diferent. Les decoracions del mausoleu mostraven batalles entre els grecs i les amazones o els centaures.
Vaig estar una estona admirant aquesta bonica edificació, no cada dia es veu un mausoleu antic!!! És molt millor veure això in situ que des d’una fotografia. Després ja vaig decidir avançar cap al teatre de la ciutat, que estava més apartat de tot. Vaig sentir que tot just en una estona començaria una obra teatral i vaig decidir quedar-me. Vaig aconseguir diners per pagar l’entrada i vaig veure la comèdia que s’anava a interpretar.
Va ser genial assistir, hi havia parts en les quals no entenia per què la gent reia tant, però també vaig arribar a riure jo. Per altra banda a prop meu hi havia un home que passava ràpidament del plor al riure i viceversa, no entenia molt bé perquè. Tots els tres actors van actuar molt bé i va ser un gran plaer poder veure una representació teatral a un teatre grec de fa tants d’anys.
L’obra va acabar a la posta de sol, ja era hora de marxar d’aquí. Abans d’això vaig voler seure en un punt alt de la muntanya a veure les vistes panoràmiques mentre el sol tocava el mar i els colors del cel anaven canviant. Amb aquest paisatge vaig estar reflexionant (semblo Anaxímenes ha, ha, ha!) i també vaig pensar sobre els meus últims viatges, que van estar genial.
Frases filòsofs
Tales de Milet:
“L’aigua és la naturalesa de totes les coses“.
“El més gran és lʻespai perquè ho tanca tot“.
“Aïlla la teva persona al teu món interior i reflexiona sobre el sistema de l’univers“.
“Res és més antic que Déu, perquè mai va ser creat”.
Anaxímenes de Milet:
“L’aigua és l’arque (principi) de l’univers”.
“La naturalesa és eterna i no envelleix”.
“Tots els éssers deriven d’altres éssers més antics per transformacions successives“.
“Les coses són plenes de Déus”.
Post scriptum: Nois, noies, recordeu; només es viu un cop a la vida, no sabem quina serà l’última vegada que respirem, és per això que hem d’aprofitar cada dia de la nostra vida i fer allò que ens agrada. Viatgeu molt, sempre sabem els diners que tenim, però mai podrem saber el temps que ens queda, tempus fugit!!