Aquest és un dels meus darrers viatges que he fet, a Tàrraco!! Tàrraco és l’actual Tarragona, que es troba a Catalunya, Espanya. Em vaig preparar i vaig agafar una motxilla amb moltes coses i també amb la meva càmera de fotos per fotografiar tot allò que veuria en els meus viatges al passat. Gràcies a això veureu un munt d’imatges de Tàrraco en l’antiguitat. A més ara us explicaré una mica de la seva història, dels llocs que podem trobar a Tàrraco i també us posaré una entrevista que vaig fer a una dona rica que em vaig trobar pel carrer.
L’informació següent la vaig treure del següent llibre, que va ser premiat amb el segon accéssit el 2016 per ser el millor llibre sobre la història de Tàrraco en el Nobel de Literatura. En aquest hi ha un ex-libris amb el meu nom per tal de no perdre’l.
A més, amb aquest llibre vaig poder viatjar a Tàrraco. És un llibre molt complet, considero que no cal més addenda en aquest.
CONTEXT: Tàrraco, que té nom d’origen indígena, sorgeix arran de l’arribada dels exèrcits romans a la Península Ibèrica el 218 aC, en el marc de la confrontació bèl·lica entre romans i cartaginesos, l’anomenada Segona Guerra Púnica. Tàrraco va créixer de forma accelerada durant els segles II i I aC, i es va convertir, juntament amb Cartago Nova, en la ciutat més important de la Hispània Citerior.
LLOCS D’INTERÈS: A l’exterior dels murs de la ciutat ens trobem amb la Torre dels Escipions, amb l’Arc de Berà i amb la Pedrera del Mèdol. Dins de la ciutat hi ha molts llocs, però vaig a destacar els més importants per mi: el fòrum colonial i el fòrum provincial, el circ i l’amfiteatre, l’aqüeducte romà i el teatre romà.
Per passar més desapercebuda per la ciutat anava vestida amb una vestimenta d’esclava romana:
Vaig veure un grup de gent parlant i vaig voler parlar amb ells per saber com vivien i més, però de sobte una senyora anomenada Màrcia es va apropar a mi i em va dir que s’havia equivocat i que es pensava que jo era la seva serventa la Sabina, que no la trobava. Vaig aprofitar aquesta ocasió per dir-li si podia tenir una conversació amb ella i fer-li preguntes, i amablement em va dir que sí. També vaig ensenyar-li la meva càmera de fotos i va voler que li fes una. A continuació la podeu veure.
Carla: Ara mateix no estàs acompanyada de ningú?
Màrcia: Clarament si, el meu home està parlant amb aquests nois d’aquí.
Carla: Si es pot saber, de què treballa el teu home?
Màrcia: Doncs és un senador, un gran polític de la ciutat, i porta dos dies en un ínterim substituent a un altre polític que ha de fer negocis per la ciutat.
Carla: Molt interessant. Per cert, què fas en un dia qualsevol per la ciutat?
Màrcia: Normalment, em quedo a la meva vil·la, però hi ha ocasions com aquestes que surto amb el meu home a passejar i a parlar amb la gent.
Carla: Què bé, i ara on està la teva serventa?
Màrcia: Doncs havia anat a comprar pollastre que li havia encarregat i com estem a prop del mercat pensava que tu series ella, us assembleu bastant.
Carla: Ahhh d’acord. Ui, per cert, això que és? Sembla una cerimònia especial. (referint-me a això:)
Màrcia: No és pas res especial, és bastant comú entre les dones amb més diners de la ciutat, com jo. Els esclaus porten a la seva senyora a fer un passeig si aquesta vol. Jo alguna vegada ho he fet i és una molt bona experiència. Per cert, tu qui ets?
Carla: El meu nom és “Aurora”, he vingut aquí a conèixer uns amics del meu home, som de Cartago Nova.
Màrcia: Encantada d’haver-te conegut, per cert, d’on és aquest instrument tan estrany com aquest (referint-se a la càmera de fotos)?
Carla: A Cartago Nova estan creant un munt, hauries d’anar amb el teu marit.
Màrcia: Doncs sí, no està tan lluny.
Carla: Per últim m’agradaria preguntar-te com us maquilleu les dones aquí a Tàrraco.
Màrcia: No crec que sigui molt diferent de la resta de llocs, t’explico. Per blanquejar-nos la cara, fem servir guix blanc o arsènic; per afegir color a les galtes, coloret fet de plom. També fem servir plom per ressaltar els ulls. Et recomano totes aquests consells.
Carla: Moltíssimes gràcies Màrcia!!
(Apareix Sabina)
Màrcia: Hola Sabina! Et presento a Aurora, una dona de Cartago Nova que he conegut. Aurora ensenya-li el teu instrument aquest.
Sabina: Hola, encantada!
Carla: Mira, és aquest. (Li faig una foto). És veritat! La Sabina sembla el meu álter ego, ens assemblem molt!! Ha sigut un plaer conèixer-vos, espero que ens tornem a trobar, valete!
Màrcia i Sabina: Vale!
La Màrcia sembla bastant esnob i consentida, però és normal d’una dona rica en aquests temps. Mentre tornava cap al meu lloc d’origen vaig sentir als homes que abans estaven parlant i vaig sentir a un dir un acudit:
Home: Un en trobar-se amb un intel·lectual va dir: “L’esclau que em vas vendre ha mort”. “¡Per tots els déus! –va respondre–. Quan estava amb mi no va fer mai tal cosa”.
Realment no em va fer molt riure, però em va agradar sentir acudits de fa tants anys.
Més imatges:
Fins aquí Tàrraco, on serà la próxima aventura??
Carluchi