Roma!!! He fet viatges a molts llocs de la península Ibèrica i volia canviar i viatjar fora d’aquesta, vaig llegir en els comentaris que vau escriure llocs que em van encantar per anar-hi i quan vaig llegir un que deia “Roma” no vaig dubtar que el meu pròxim trip seria a la capital d’Itàlia. Fa uns anys vaig anar-hi i em vaig enamorar completament d’aquesta ciutat i ara que he vist com era abans m’he enamorat encara més. Anem-hi a descobrir-la!!
Una breu història de Roma
L’origen d’aquesta ciutat encara és desconegut tot i que se li ha atribuït una fundació mítica, la del mite de Ròmul i Rem. (Espero no ser l’única apasionada pels mites!!).
Diu la llegenda que Ascani, fill de l’heroi troià Enees va fundar la ciutat d’Alba Longa sobre la riba dreta del riu Tíber. Sobre aquesta ciutat llatina van regnar molts dels seus descendents fins a arribar a Numitor i al seu germà Amuli. Aquest va destronar Numitor i, perquè no pogués tenir descendència que li disputés el tron, va condemnar la seva filla, Rea Silvia, a ser sacerdotessa de la deessa Vesta per tal que romangués verge. Però Mart va engendrar a Rea Silvia els bessons Ròmul i Rem. Quan aquests van néixer i per salvar-los van ser llançats al Tíber dins una cistella. Una lloba, anomenada Luperca, es va acostar a beure i els va recollir fins que els va trobar i va rescatar un pastor la dona del qual els va criar. Ja adults, els bessons van reposar a Numitor al tron d’Alba Longa. Volien fundar una ciutat i com tots dos volien ser els reis Ròmul va matar Rem i va esdevenir primer rei de Roma.
És per aquest mite que a Roma es troba aquesta figura:
La meva visita
Us començaré parlant sobre alguns dels temples que vaig veure. Per una banda, estava molt imponent el Temple del Diví Juli també conegut com a Temple de Cèsar. Aquest va ser edificat en honor a Juli Cèsar després de la seva mort pel seu nebot August, en el mateix lloc on havia sigut cremat pels ciutadans en el seu funeral. Un altre temple que vaig veure era el Temple de Saturn que era on es posava els diners públics i es conservaven. Després també hi vaig veure el Temple de la Concòrdia que va edificar-se després d’una gran discòrdia entre els patricis i els plebeus del poble romà. El temple va construir-se quan va restituir-se la concòrdia entre els ciutadans. Molt a prop d’aquest temple es trobava la presó del fòrum romà. Un altre temple que trobem és el Temple de Júpiter que es trobava en el mont Capitolí. Realment aquest em va agradar moltíssim.
El fòrum romà era molt bonic, em va deixar totalment bocabadada. Tenia moltes edificacions precioses i amb una gran quantitat de detalls. Aquest va convertir-se en el centre econòmic, polític i religiós del món romà. En el fòrum també es trobava la Basílica Emilia i la Basílica Júlia.
També vaig tenir la possibilitat d’entrar al senat romà i junt aquest vaig fotografiar la tribuna de l’oratòria. El senat constava de 600 senadors.
Una altra edificació molt imponent va ser l’arc d’August, que era de marbre i va ser construït al victoriós August després de la batalla d’Accio. Aquest es trobava a la dreta del Temple del Diví Juli.
El gran Colosseu
Una de les grans construccions de Roma com molts de vosaltres ja sabreu és el famós Colosseu. Vaig tenir l’oportunitat de veure en persona el Colosseu de fa 2000 anys i em va agradar moltíssim!! Al costat d’aquest es trobava una gran estàtua de Colós de Neró que, originàriament, representava la figura de l’emperador Neró i que era de bronze. Vaig entrar dins el Colosseu i el vaig recórrer sencer, que bonic que era!!
A més ara us explicaré breument alguns dels jocs que es feien al Colosseu i en els amfiteatres en general.
Espectacles a l’amfiteatre
A l’amfiteatre se celebraven diverses menes d’espectacles:
Les lluites de gladiadors
En aquestes lluitaven gladiadors contra gladiadors i quasi sempre un dels dos havia de morir. En general els gladiadors eren condemnats a mort o esclaus castigats o homes lliures sense més recursos per viure.
Les venationes
Aquestes eren caceres en les quals s’enfrontaven gladiadors amb feres o també feres contra feres. Les feres eren normalment tigres, panteres, lleons i rinoceronts entre altres que eren dutes d’ Àfrica o Àsia i tancades en els soterranis dels amfiteatres. Uns dies abans de l’espectacle deixaven d’alimentar-les per tal d’augmentar la seva ferocitat. També es feien venationes com ara persecucions de guineus amb la cua cremant, de conills, llebres, cabres salvatges, etc.
(Jo que soc tota una animalista no podria veure mai una cosa així, i molt menys veure com es mataven uns i altres, mai podré entendre el pensament d’aquests romans.)
Les naumàquies
Les naumàquies eren batalles navals que es feien en els amfiteatres. Per fer-les s’omplien els subterranis d’aigua de manera que l’arena passava a ser un llac, i els adversaris muntaven en petites naus.
A Roma em va explicar un home els tipus de gladiadors que hi havia. Volia parlar amb un home d’això, però vaig veure que era una persona non grata, ja que no va voler apropar-se a parlar-me. Si us interessa he fet una petita explicació de cadascun.
- Mirmil·ló→ És un tipus de gladiador que es caracteritzava per portar una cresta al casc que s’assemblava a la d’un peix (en llatí myrmo). Portava cinturó, greba a la cama esquerra, i un braçalet en el braç dret. També portava el gladius i un escut llarg rectangular propi dels legionaris romans.
- Traci→ És un gladiador que va equipat amb una parmula (petit escut quadrangular), amb una sica (espasa llarga i corbada) i un elm resistent amb plomall, visor i una cresta. Les cames, el braç i l’espatlla dreta estaven protegides amb les grebes.
- Secutor→ Aquest portava espasa, escut, casc amb visera i una espasa.
- Reciari→ És un gladiador lleugerament armat amb una xarxa, un trident i un punyal; vestien amb un ample cinturó de cuir i protecció al braç i a les cames. Normalment anaven descalços.
- Samnita→ És un gladiador pesadament armat conegut pel gran escut ornamentat, un gladiu, un elm amb cresta i aletes i proteccions al braç dret i a la cama esquerra.
Finalment, després d’haver après molt sobre la cultura d’aquí i també haver vist com era Roma abans vaig voler investigar sobre algunes normes i lleis i realment em semblen molt interessants per comentar-les.
Una norma bastant impactant era que estava prohibit plorar en els enterraments. Aquesta era una norma de facto, no era una prohibició formal ni oficial sinó que es considerava més un costum. Entre les moltes particularitats de l’enterrament, els familiars tenien prohibit plorar o mostrar dolor. En el seu lloc, havien de contractar les ploraneres, dones dedicades professionalment a plorar i mostrar dolor en honor al difunt.
Una altra norma que em va sorprendre moltíssim era la de què el pater familias podia matar legalment a la seva família. A Roma, el pater familias ostentava i exercia la patria potestas sobre tots els membres de la unitat familiar i els seus béns, fins i tot els esclaus. És a dir, estaven subjectes a la seva voluntat i la seva paraula era absoluta i final. Tot plegat estava recollit de iure a la Llei de les XII Taules.
Una altra possible norma que em va dir l’home que encara estava en sub iudice era que no es podria anar vestit amb color porpra, ja que només podrien els generals i l’emperador. Encara no estava decidit, era una norma que s’estava parlant.
Ell també em va estar parlant sobre “El Digest de Justinià”. Aquest fou una recopilació de les normes jurídiques del dret romà clàssic que el mateix emperador Justinià encarregà de fer l’any 530 dC. Em va dir que la finalitat d’aquesta obra era recuperar l’esplendor romana en l’àmbit del dret, ja que aquest patia una època de crisi degut a la caiguda del nivell de jurisprudència. El dret, doncs, no funcionava de manera eficaç, i calia determinar quin era el dret aplicable en aquells temps. Aquest em va dir que d’aquestes normes va treure com a conclusió que dura lex, sed lex.
L’home em va assenyalar a un noi que passava a prop nostre i em va dir que els rumors de la gent van violar el principi de in dubio pro reo acusant-lo d’un crim que finalment es va demostrar que no havia comès. El noi tenia cara de bona persona, no semblava haver comès cap crim.
Després vam continuar caminant quan vaig escoltar a dos homes que discutien sobre les lleis. Sembla que aquí tothom parla d’això!!! Vaig escoltar com un deia: “Al Dret Romà, el principi d’ignorantia legis non excusat podria no aplicar-se als camperols, soldats o menors.” L’altre estava molt indignat amb això que aquest va dir, no pensava igual, aquest deia que no serveix d’excusa argumentar que no es coneix una norma per evitar una pena o un càstig independentment de l’edat i l’estat social d’una persona. Dubto molt que aquests fossin amics…
Quan vaig separar-me de l’home a qui havia agraït tota la informació que m’havia donat, vaig pujar a la part més alta de Roma per veure un altre cop la posta de sol. Crec que us esteu adonant de la meva obsessió amb aquestes…
Roma va ser increïble, em va encantar veure com era molts anys abans i he de dir que ha sigut dels meus viatges preferits. Quan vaig anar-hi el 2016 Roma també va enamorar-me, aquí us deixo un collage.
Espero haver-vos animat per viatjar a aquesta bonica ciutat, actualment es conserven moltes restes com ja heu pogut veure i val la pena visitar-la!!!
Vale!!!