Després de Tàrraco vaig voler continuar fent un altre viatge per la península ibèrica i vaig decidir anar a Empúries, ja que vaig veure un llibre d’Empúries (en la meva prestatgeria de llibres) que em va agradar molt quan el vaig llegir i vaig pensar en viatjar-hi allà.
Aquesta vegada vaig voler anar vestida d’aquesta manera.
Context històric
La meva aventura
Vaig arribar a la ciutat romana, la vaig poder identificar amb molta facilitat, feia un bon dia i pel carrer es respirava un bon ambient. Només arribar a Empúries vaig trobar-me amb un nen de deu anys aproximadament anomenat Lucius a qui vaig ajudar a recollir les seves tali.
talus
M’ho va agrair i em va fer preguntes sobre qui era i d’on venia i li vaig dir que el meu nom era Aurora, que vivia lluny, però que havia vingut a veure la ciutat i a comerciar. El nen em va dir que ell m’acompanyava on jo volgués i com volia recórrer tota la ciutat li vaig demanar que em fes una petita visita guiada per la ciutat romana, que era on estàvem. Ell m’anava explicant les parts i algunes curiositats.
Passeig per la ciutat
Primer vam passar per la zona de cases més riques, les domus. Em va explicar que aquestes tenien un jardí (el peristil) per descansar i passejar.
A continuació vam passar pel fòrum romà, el qual és privat, però el nen és un fill ric d’un pare polític de la ciutat i vam poder passar. Em va dir que el fòrum romà era la part més important de la ciutat romana i que contenia edificis de tipus religiosos, administratius i comercials.
Allà vaig veure la Basílica, on s’impartia justícia i es feien transaccions comercials, per altra banda, estava la Cúria. La manca de quòrum impedeix el treball de decidir en la política municipal.Ambdós edificis eren administratius i estaven situats a la banda oest del fòrum, a la banda est vam veure les tabernae, on vaig poder observar la gran quantitat de productes que n’hi havia. També estava situat el Temple Capitoli, que em va dir el nen que es considerava la construcció més emblemàtica de la ciutat que contenia les representacions de Juno, Minerva, i Júpiter (Tríada Capitolina). L’altre edifici que es trobava al fòrum romà era l’Ambulacrum, que delimitava el fòrum i unia els edificis.
Vam sortir del fòrum per la porta sud i vam agafar el cardo maximus fins a sortir de la ciutat per la muralla. Vam passar per la xarxa viària on hi havia moltes tabernae i vam continuar. Després vam veure les termes per fora i em va dir que aquestes eren també de funció social. Vam passar per l’amfiteatre que em va agradar molt, tot i que els espectacles penso que són massa violents i no m’agraden gens. Em va agradar molt la palestra, que em va dir el Lucius que era per la pràctica d’exercicis i que ell venia molt a veure els homes practicar. Finalment, em va destacar el port romà i em va dir que gràcies a això Empúries comerciava tant i que era el cor de la ciutat. Vaig poder veure bastants vaixells i molta gent intercanviant les seves mercaderies.
TEMPLE CAPITOLI
Em va agradar molt aquest petit tour per la ciutat romana, el meu petit amic Lucius va ser molt amable i divertit i em va agradar fer el passeig amb ell, a més vaig aprendre molt!! Un altre dia tornaré, ja que he de veure la Neàpolis i la Paleàpolis.
Entrevista a Lucius el meu amic
Com en Lucius i jo ens ho estàvem passant molt bé junts vaig preguntar-li si podia fer-li preguntes sobre la seva vida i la vida aquí i em va dir que sí entusiasmat. Concretament, volia saber amb què s’entretenien els nens a Empúries i que feien i més.
Carla: Què feu els nens i nenes quan sortiu al carrer o quan voleu entretenir-vos?
Lucius: Sempre tenim alguna cosa a fer i algun joc amb què jugar. Per exemple juguem amb les tali que has vist abans. Tinc d’ossos d’animals i moltes d’ivori i vidre. Durant el joc el millor tiratge es diu la venus i la pitjor és la canis. No et sona?
Carla: Una mica, però quan era més petita mai vaig jugar. Quins jocs més feu?
Lucius: També juguem molt amb les ocellates, que les fem de fang i queden molt bé. En aquest joc soc molt bó.
Carla: M’encanta, tens alguna per aquí?
Lucius: Si, mira, ah i aquesta és la meva buxus feta amb fusta de boix.
Carla: Ohh és molt bonica m’encanta Lucius!!
Lucius: La vols? En tinc més a la meva vil·la?
Carla: No cal, no cal, per a tu.
Lucius: Insisteixo, així la tindràs per recordar-me sempre.
Carla: Lucius moltíssimes gràcies, ho valoro molt, la cuidaré!!
Lucius: M’alegro de què la tinguis.
Carla: A part de jugar amb materials jugueu amb altres coses que no els requereixin?
Lucius: Sii, moltes vegades. Juguem a la gallineta cega i a l’amagatall també, ens agrada molt.
Carla: Que bé!! Aquests jocs sí que els jugava quan era petita.
Lucius: Per mi l’amagatall és el súmmum de tots els jocs, m’agrada moltíssim haver de buscar un lloc per amagar-te!!
Carla: És molt divertit la veritat!
Lucius: Aurora vols que et presenti els meus amics i amigues?
Carla: Lucius, m’encantaria, però he de marxar, un llarg viatge m’espera. Agraeixo molt haver passat aquest temps amb tu i haver vist la ciutat. M’emporto aquest record que m’has regalat com a record teu, mai t’oblidaré petit.
(Al seu rostre del meu petit amic va aparèixer un gran rictus)
Lucius: Aurora em promets que ens tornarem a veure? Vindràs a Empúries?
Carla: T’ho prometo, tornaré a veure’t no t’amoïnis.
Ens acomiadem i torno al meu temps real. El regal que m’ha fet en Lucius em servirà com a memoràndum d’aquest viatge tan bonic. A més el meu amic té una bona capacitat de vis còmica i m’ha fet riure molt. He gaudit molt a Empúries i m’ha agradat molt, ara he de pensar el meu pròxim destí.
Postdata; estic pensant en fer viatges a l’antiga Grècia!!
Carluchi