Fa molt poc vaig acabar-me el llibre Antígona de Sòfocles (Σοφοκλής), ja que havia sentit que estava molt bé i creia que realment era un gran clàssic que mereixia ser llegit. Em va agradar moltíssim i em va impressionar la capacitat de Sòfocles per escriure d’una manera tan moderna.
Aquests últims dies he estat molt alterada i estressada per circumstàncies de la vida, però haver llegit Antígona m’ha tingut la ment ocupada i he estat totalment dins del món de l’obra. Es podria dir que aquesta lectura em fa d’efecte placebo i em tranquil·litza bastant.
A més actualment és un llibre amb un nombre lectures molt elevat, en el moment en què Sòfocles el va escriure no era tan famós, però avui dia és un dels clàssics antics més importants.
Vaig acabar el llibre i vaig tornar al meu món real, estava al menjador i vaig veure que la meva mare estava veient la televisió que deia: “S’ha aconseguit un superàvit pressupostari respecte al dèficit de l’any passat.” Jo, ja amb la meva ment dins del món clàssic vaig trigar una estona a tornar al meu món real i tan modern sempre amb el tema de l’economia en les notícies. Aquí va ser quan vaig pensar a fer el meu pròxim viatge…
Bé, doncs volia conèixer a aquest famós escriptor i és per això que vaig decidir viatjar a Colono (en grec, Κολωνός) que va ser una ciutat de l’Àtica, i en l’actualitat és un barri de la ciutat d’Atenes. Aquí és on vivia Sòfocles, i d’aquesta manera el vaig arribar a conèixer. Va ser una aventura magnífica!! No us la podeu perdre.
El mite d’Antígona
Abans de tot considero important explicar la història d’Antígona. Sòfocles va escriure aquesta obra basant-se en el següent mite.
Èdip, rei de Tebes i fill de Laios i casat amb la seva mare Iocasta, amb la qual va tenir quatre fills: Polinices, Etèocles, Antígona i Ismene. Quan Èdip descobreix que havia matat el seu pare i s’havia casat amb la mare, se suïcida. Després de la mort del seu pare, Polinices i Etéocles fan un acord en què s’alternarien anualment el tron. Després de passar el primer any del regnat d’Eteòcles, aquest no vol cedir el poder al seu germà pel que comencen una batalla en què tots dos moren. Va pujar al tron de Tebes Creont, germà de Iocasta. El rei va manar enterrar Etèocles i va imposar la prohibició de fer ritus fúnebres al cos de Polinices, com a càstig per trair la seva pàtria.
Creont va anunciar el referèndum sobre el destí dels cadàvers dels germans que únicament havia sotmés a consulta amb ell mateix (ningú més el va acompanayar a prendre tal decisió) a la família dels germans. Quan Antígona se’n va assabentar no es va quedar de braços creuats i va voler venjar el seu germà Polinices. Al cap de poc temps un guàrdia va anunciar que algú havia sepultat Polinices. Aviat es va descobrir que havia estat Antígona la que havia enterrat el seu germà, ja en un estat de rigor mortis. Ella va confessar el seu acte i Creont la va condemnar a mort. Antígona va acabar suïcidant-se. Al final del llibre llegim com cada personatge rep la pro rata parte que mereix, especialment ho veiem en Creont, qui veu com el seu fill i la seva dona s’han tret la vida. Això és la conseqüència per tot el que ha fet.
El mite i l’obra són més extens, però aquest és un breu resum, jo us recomano llegir el llibre, val la pena.
La meva aventura
He de dir que Colonos no era una ciutat molt impressionant, la ràtio d’habitants era molt baixa i la ciutat era bastant petita i normal, però és veritat que les vistes panoràmiques des del turó més alt de la ciutat eren molt boniques. Va ser allà on vaig estar parlant amb Sòfocles. Vaig viatjar a l’any 462 aC, quan Sòfocles tenia 34 anys i ja era un gran escriptor.
Vaig arribar a un barri de la ciutat on estaven fent un gran mercat i com hi havia tanta gent vaig apropar-me per preguntar si sabien on podia trobar a Sòfocles. Una dona em va dir les direccions del seu habitatge i vaig anar a veure si estava en aquest.
Sí que hi era, vaig demanar-li cordialment si podia parlar amb ell i fer-li preguntes per saber més sobre ell i sobre les seves obres. Fins i tot es va alegrar i em va dir que li agradava parlar més fent una passejada per la ciutat. Vaig presentar-me com Aurora (aquí en la transcripció de la conversa em llegireu amb “Carla”).
Carla: Quan i on vas néixer?
Sòfocles: Aquí a Colono l’any 496.
Carla: Qui són els teus pares? Continuen vius?
Sòfocles: Van morir fa molts anys, el meu pare era un ric armer que s’anomenava Sòfil i la meva mare s’anomenava Hetrea.
Carla: Van ser els teus pares els que van ajudar-te a créixer com una persona culta?
Sòfocles: Si, concretament el meu pare, es podria dir que em va oferir l’oportunitat de rebre la gran i anomenada educació atenesa, la qual até amb molta importància tant al cos com a la ment. Gràcies a això també he arribat a conèixer activitats com la dansa i la música i fins i tot la gimnàstica.
Carla: Això és molt bo, me n’alegro. Ohh, també la dansa t’agradava?
Sòfocles: Moltíssim, és una forma de fer art καλή. De fet, de petit havia estat el ballarí principal a les festes de celebració de la victòria contra els perses l’any de l’arcont epònim Calíades (479).
Carla: Ohh de veritat? Això és magnífic! He sentit que has arribat a actuar en les teves obres, és veritat?
Sòfocles: És correcte. M’agradava molt fer-ho, vaig començar al principi del meu curriculum vitae, però a causa de la meva veu feble vaig acabar quedant-me només amb ser escriptor.
Carla: Oh no! Quina pena. A part d’això, tens alguna altra experiència de la teva infantesa en aquest món cultural de la dansa i el cant?
Sòfocles: Mmmm… (s’ho pensa). Sí! Ja ho sé! Quan tenia setze anys vaig passar a dirigir un cor en què els seus integrants cantaven als déus durant la batalla de Salamina.
Carla: Παναγία! La batalla de Salamina! D’on prové la teva afició a l’escriptura?
Sòfocles: Jo de petit era bastant diferent de la resta de nois i m’estimava més dedicar-me a la cultura que jugar a l’exterior. A més sempre m’ha interessat molt la mitologia i és per això que he escrit obres que probablement coneixes.
Carla: Les conec, fa molt poc vaig llegir Antígona, només puc felicitar-te per aquesta gran obra. Per cert, és veritat que vas vèncer a Èsquil en un concurs teatral?
Sòfocles: Gràcies. Sí, l’any de l’arcont epònim Apsefió (468), al concurs teatral que es celebra anualment a Atenes durant les festes dionísies, vaig vèncer a Èsquil, i d’aquesta manera també vaig donar-me a conèixer com un autor tràgic.
Carla: Συγχαρητήρια! (Felicitacions). Per cert, creus que podries parlar-me sobre la teva obra Antígona? M’agradaria que em parlessis dels temes centrals que has volgut focalitzar i que m’expliquis el que per a tu representen els personatges.
Sòfocles: Ho faré amb molt de gust. He volgut trencar amb la literatura tradicional i he introduït el tema de la confrontació entre la llei humana i la llei divina, de la mateixa manera que l’enfrontament entre la llei de la ciutat i de la sang.
Carla: Realment és un molt bon tema central, penso que molt poca gent per no dir ningú ha tractat mai un tema així. Això demostra que vas més per endavant que altres escriptors. Pel que fa a la protagonista, Antígona, per què has decidit que sigui una dona i has fet l’obra entorn a ella?
Sòfocles: Moltes gràcies Aurora, doncs mira, primerament perquè ja sabem que Antígona va ser qui va estar amb el seu pare Èdip fins a la seva mort i això mostra l’amor filial que tenia cap al seu pare. Com un altre tema que volia tractar era l’amor cap a la família vaig escollir a Antígona que el representava perfectament. A més, a banda d’això, volia canviar el paper dels herois masculins per crear-ne un de femení, car penso que això pot tenir un major impacte en la societat i he volgut ressaltar que les dones poden tenir un paper tan important com els dels homes.
Carla: Tens tota la raó, estic segura que Antígona no hagués estat tan meravellosa amb un protagonista en masculí. Has fet una molt bona tècnica. Com descriuries el personatge d’Antígona? Has volgut fer molt contràries les personalitats d’aquesta i la seva germana Ismene per representar dos tipus de dones diferents o simplement ha sorgit així no intencionadament?
Sòfocles: Antígona és un personatge molt més complex del que sembla, he volgut crear la seva personalitat amb els valors de la rebel·lia, la llibertat, l’honradesa, la justícia, la insubmissió, etc. A més la pobra noia ha patit molt delirium tremens en la seva curta vida, no ha viscut molt tranquil·lament. Sí que he volgut destacar les diferències entre Antígona i Ismene. Ismene, a diferència d’Antígona, representa l’obediència, la por, la submissió i l’equilibri. Són dos prototips de dones totalment contràries. Ismene representa per a la societat la dona de bé, i Antígona la dona prototip del què no s’ha de fer.
Carla: Doncs penso, sense ser escriptora, que destacar les diferències entre aquestes dues dones ha estat una molt bona tècnica literària Sòfocles. Ets digne d’admiració!!
Sòfocles: Agraeixo la teva admiració Aurora, has estat molt atenta.
Carla: Ha sigut una conversa molt agradable Sòfocles, l’he gaudit molt, espero que ens tornem a veure, molta sort i salut en la teva vida!
Sòfocles: Ha estat meu el plaer, que vagi bé Aurora!!
Carla: Χαῖρε!
Sòfocles: Χαῖρε!
La mort de Sòfocles…
Sòfocles va morir, amb prop de noranta anys, el 406 a. a Atenes. Hi ha gent que diu que per la impressió que li va produir una bona notícia i d’altre que va patir el delirium tremens, a causa d’haver begut massa alcohol i va acabar morint. No sé si ho sabieu, però vaig descobir que a Colonos el consum per càpita d’alcohol va començar a anar en disminució ja que molta gent que creia que Sòfocles va morir d’això va deixar de beure.
La seva mort va coincidir amb la guerra amb Esparta que hauria de significar el principi de la fi del domini atenès, i es diu que l’exèrcit atacant va concertar una treva perquè es poguessin celebrar degudament els seus funerals.
Les seves obres
Les obres de Sòfocles es caracteritzen principalment per presentar un llenguatge dolorós. D’aquesta manera, a les seves tragèdies els déus apliquen la justícia divina i influeixen significativament en l’esdevenir de l’ésser humà. L’home està condemnat a enfrontar-se al destí i sempre perd a la batalla.
Es calcula que Sòfocles va escriure 123 tragèdies, de les quals només es conserven completes 7:
- Filoctetes
- Èdip rei
- Àiax
- Antígona
- Electra
- Èdip a Colono
- Les Traquinias
Algunes aportacions de Sòfocles a la tragèdia grega
- Va incrementar el cor de 12 a 15 membres.
- Augmenta el nombre d’actors fins a tres. La seva aportació permet la creació de trames més complexes.
- Aporta dramatisme al pròleg.
- S’allunya de la trilogia i presenta obres independents. D’aquesta manera, cada obra és vista com una obra aïllada en contingut i temàtica.
Reflexió sobre el paper de la dona en el món
Com ha canviat la societat, qui ens diria que avui dia que les noies arribarien a poder tenir fills sense un home mitjançant la fecundació in vitro? Què pensarien les persones com Antígona o Ismene que només coneixien la fecundació in vivo?
El paper de la dona per sort ha canviat més, les dones abans es veien únicament amb la finalitat de tenir fills, per tant, es considerava com un objecte sexual. A més moltes dones es quedaven embarassades, ja que no tenien cap mètode anticonceptiu durant l’acte sexual, ni tan sols la pràctica de coitus interruptus.
Per sort hem evolucionat i gràcies a fets, persones, activisme i per exemple escriptors tan antics com Sòfocles que han reivindicat el paper de la dona dins de la societat la dona té més oportunitats de vida i és més lliure.