Estic molt segura de què tots coneixeu el que són els Jocs Olímpics, aquest grup d’activitats d’esports en les que es fan competicions cada quatre anys. Per si no ho sabíeu, aquests provenen de l’antiga Grècia (sí, els grecs també s’exercitaven!!).
Jo ja sabia que provenien d’aquí, però no en sabia molt del que es feia en aquests concretament i cum granis salis, amb prudència i reflexió, vaig voler investigar-hi mitjançant els llibres (com sempre!!). Per això vaig comprar-me aquest llibre: Click per veure la imatge. Va estar molt bé i d’aquest en vaig aprendre un munt de coses sobre les Olimpíades gregues. Avui us parlaré sobre tot el que he après, però a més a més us explicaré la meva experiència a Olímpia, en Grècia, on vaig poder assistir en persona per veure els Jocs Olímpics.
La meva aventura
Alguns sabreu que antigament i per desgràcia no estava permès que les noies veiessin ni participessin en els Jocs Olímpics, per tant, en comptes de ser espectadora, vaig haver de ser espectador. Vaig intentar disfressar-me fent-me trets característics dels homes. Aquest va ser el resultat: Click per veure la imatge.
Veritat què em va quedar molt bé??
Com sempre, vaig viatjar en el temps amb el llibre que ja he esmentat i vaig arribar a Olímpia. El festival durava cinc dies en el que es feia el següent:
- Primer dia: es feien els juraments davant de Zeus, on els atletes es comprometien a no fer trampes. També alguns participants feien discursos en els quals vaig veure com de bé s’utilitzava la captatio benevolentiae amb el fi de guanyar el suport del públic. A més, hi havia una competició no esportiva, d’heralds i trompetistes. Els primers s’ocupaven d’anunciar els noms de les competicions, dels atletes i d’anunciar guanyadors. Els trompetistes d’anunciar mitjançant la seva música el començament de les proves, el desenvolupament d’aquestes, etc.
- Segon dia: carreres hípiques al matí i pentatló a la tarda.
- Tercer dia: tornava a ser de caràcter religiós amb honors a Zeus i sacrificis d’animals que havien portat els atletes o les seves famílies.
- Quart dia: lluita, pancraci, boxa i carrera pedestre.
- Cinquè dia: lliurament de premis i festejos.
Jo vaig assistir només el segon dia sencer, ja que era el que més m’interessava el que es feia. Començaven les proves, ja els daus s’han llençat i alea iacta est!!
La primera prova que vaig veure va ser la de les competicions hípiques. Els conductors en les curses de carros, eren anomenats aurigues, portaven les regnes amb l’esquerra i amb la dreta un fuet, podent ser portat per quatre o dos cavalls.
Els carros eren de dos cavalls (bigae) o de quatre (quadrigae). En el meu cas els carros eren quadrigae. Cada carro que hi havia pertanyia a un equip (factio), que portava els carros, els cavalls i els aurigues. Competien quatre carros, sota els colors blanc (albata, el més modest), verd (prasina) blau (veneta) i vermell (russata, el més poderós). L’auriga verd es va arriscar a les últimes voltes i va aconseguir la victòria: audaces fortuna iuvat!!. Va guanyar qui jo volia!!
Aquest va ser un espectàcle el qual no vaig gaudir molt perquè hi havia moments perillosos en els quals els homes que competien podien caure i fins i tot morir. La dificultat més gran era fer la mitja volta: havien de passar el més a prop possible de les metae però sense tocar-les, perquè l’accident podia ser mortal. I si trigava massa a girar el risc era xocar amb un altre carro (naufragium). Els aurigues intentaven que els seus oponents xoquessin contra la spina. Aquí us deixo un dibuix sobre com eren els hipòdroms: Click per veure la imatge. L’hipòdrom d’Olímpia mesurava aproximadament 1540 m de llarg.
Aquest espectacle va ser durant el matí, durant la tarda vaig veure el pentatló, que em va agradar més.
El pentatló comptava amb cinc proves:
- Llançament de disc→ amb discos de bronze que variaven en pes i mides segons l’edat de l’atleta, podent arribar a pesar 6 quilograms. Aquesta em va sorprende molt, els discs dels participants van arribar molt lluny. El llançament es feia partint d’una línia. Els esportistes treien el disc i les mans de la sorra, prenien impuls en retrocedir i giraven ràpidament sobre si mateixos per llançar el disc.
- Llançament de javelina→La javelina era de fusta de saüc, molt lleugera i amb punta roma. Tenia una longitud una mica inferior semblant a l’alçada humana i presentava un cordó o tira de cuir enrotllat, darrere del centre de gravetat, que després de diverses voltes, finalitza en un llaç. Es llançava amb una corretja en forma d’ona que tenia com a propòsit allargar la palanca i brindar un gir que estabilitzava la javelina a l’aire, la carrera d’impuls era en general molt més curta. Em sap greu, però he de reconèixer que va haver-hi un participant que va llançar la javelina molt malament, hauria d’haver-la llançat amb una mica més de gràcia.
En aquestes proves, el vencedor seria entre tots els participants el que aconseguís llançar el disc tan lluny com fos possible.
- Salt de longitud→ Se saltava cap endavant, des de parat amb una pedra a cada mà per propiciar més inèrcia al salt. Un participant va arribar als 2,5m!! Es nota que estan molt entrenats.
- Cursa pedestre→ Constava de 192 m, cosa que mesurava un estadi, els participants anaven descalços i el guanyador era qui primer arribava. Dos homes van caure i la resta van arribar amb molts esforços. Jo patia pels seus peus, quin dolor!!
- Lluita→ Aquesta va ser la que menys em va agradar, no m’agrada la lluita directa entre dues persones, em sembla molt violenta. En aquesta es buscava acabar amb l’adversari mitjançant agafades, no es podia copejar, ni donar puntades de peu ni cops de puny.
Van fer també boxa, es lluitava amb els punys. Es feien servir una espècie de tires que feien de guants.
Al final del dia vaig estar parlant amb un home sobre quin espectacle ens havia agradat més, jo vaig dir-li que el llançament de disc, ell no m’entenia, a ell li havia agradat molt més la cursa de carros i m’intentava convèncer de què aquesta havia estat el millor espectacle. Jo li vaig dir per deixar clar que cadascú té diferents gustos: de gustibus non disputandum.
L’experiència va estar molt bé, em va sorprendre molt tot, i em va agradar poder comparar els Jocs Olímpics actuals amb els que vaig veure, hi ha algunes coses iguals, però per sort en la majoria d’aspectes han canviat.
Els guanyadors
Els guanyadors de les diverses proves rebien una corona d’olivera sagrada, i aquest havia de ser tallat amb ganivet d’or, per un jove els pares del qual estiguessin vius. També cintes de roba al voltant del cap.
A més a més, els atletes guanyadors gaudien de favors polítics, d’exempcions d’impostos i sobretot d’una gran fama, ja que els guanyadors eren tractats com a herois i fins i tot els poetes els dedicaven odes.
Algunes curiositats sobre els jocs
- Els guants (les tires al voltant de la mà) dels boxejadors eren de pell de bou.
- Va existir una carrera pedestre de dones en honor a Hera, celebrada al mateix lloc però no a la mateixa època que els Jocs Olímpics.
- Els joves a la palestra, portaven entre els seus estris l’estrígil i el recipient d’oli. Amb l’oli s’untaven el cos abans de les competicions; en acabar, una barreja de suor i terra amb l’oli, feien una capa molt difícil d’eliminar, i per això se servien de l’objecte esmentat, una mena d’espàtula de bronze.
- Leònides de Rodes va ser el corredor més famós de l’antiga Grècia. Va arribar a guanyar dotze proves en un mateix any.
- Només una dona va ser assassinada: Ferenice. S’havia disfressat d’home per intentar participar com a entrenadora del fill. En una prova de nuesa va ser descoberta. Va ser llançada des del penya-segat d’una muntanya.
- Actualment, el Santuari d’Olímpia es pot visitar, però està en ruïnes.
- Els Jocs Olímpics es van dur a terme del segle VIII abans de Jesucrist al segle IV de l’actual era i després van ser rellançats a Atenes el 1896.
Sabíeu què? L’última teoria de com es va destruir Olímpia es basa que diversos tsunamis van penetrar terra endins destruint tot al seu pas.
Fa poc un de vosaltres em vau preguntar: “I quan deixaràs de fer viatjes al passat?” Al que jo dic: Deixaré de viatjar ad Kalendas Graecas, mai!! Nois, noies, recordeu; només vivim una vegada, viatgeu tant com pugueu i gaudiu de totes les persones que us envolten, carpe diem!!!!
PD: Viatjant a tants llocs amb tanta natura i camp m’he adonat que jo també vull viure així, beatus ille que viu en plena natura i pot gaudir de tals paisatges! Jo també vull! A més per mi és molt aconsellable situar-se en un punt mitjà en la vida d’aurea mediocritas per no suscitar enveges ni donar ombra a ningú i poder viure tranquil.