Ja feia molt de temps que tenia in mente viatjar cap a l’antiga Grècia, però no tenia clar a quin lloc del país anar. Finalment vaig decidir per motu proprio Atenes, sempre m’ha interessat molt especialment per la mitologia grega.
En aquesta pàgina parlaré de la meva experiència a Atenes i aquesta vegada m’agradaria centrar-me especialment en alguns dels mites més importants que podem trobar a la ciutat d’Atenes.
Vaig viatjar mitjançant aquest llibre que vaig llegir fa 2 anys i que realment em va agradar molt i em va animar a interessar-me més pel món grec i no només el romà.
La fundació d’Atenes
Els primers pobladors van ser diferents ètnies de jonis que es van establir al costat del penyal que més tard veuria sorgir l’Acròpolis. Però la fundació d’Atenes està associada fonamentalment a aquest mite: La disputa entre Atena i Posidó.
El mite diu que els déus van decidir ocupar les ciutats en les quals cadascú rebria els seus propis honors i veneracions. A l’Àtica va arribar primer Posidó i va donar un fort cop amb el seu trident al centre de l’acròpolis i l’aigua del mar va brollar en l’actual Erectèon. Després va arribar Atena i aquesta va plantar una olivera. Com a conseqüència d’això va haver-hi una disputa entre els dos déus pel domini del país ja que els dos estaven ex aequo. Zeus, déu tot poderós, va separar-los i va convocar jutges que eren els dotze déus ad hoc. Finalment es va decidir que el país seria atorgat a la deessa Atena car el testimoni de Cècrops deia que aquesta havia plantat primer l’olivera. Volens nolens van haver d’acceptar que Atena tingués la ciutat. D’aquesta manera la ciutat es va anomenar Atenes en honor a la deessa. Posidó es va indignar molt causant l’inundació de la plana Triàsia i a més va submergir l’Àtica sota el mar.
Què penseu vosaltres, és just que Atena fos l’elegida de la ciutat o hauria d’haver sigut Posidó?
Aquest mite avui dia es troba representat en el frontó oest del Partenó d’Atenes.
La meva aventura
Vaig arribar a Atenes just a l’acròpolis, aquest cop anava vestida com una vestal que venerava els déus per tal de poder veure tota la ciutat més tranquil·lament. El Partenó em va impressionar moltíssim, era molt gran i preciós. Vaig veure el mite de la disputa entre Atenes i Posidó i també vaig veure al frontó est representat el mite del naixement d’Atena.
Us explicaré aquest mite!!
Com molts de vosaltres ja sabeu Atenes és filla de Metis i Zeus, però el naixement d’aquesta va ser bastant diferent i especial. Diu el mite que Gea i Urà van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla després tindria un fill que la destronaria. Aquesta notícia no li va agradar gens a Zeus, és per això que quan va adonar-se que Metis estava embarassada se la va empassar sencera. Que curiós oi? Quan va arribar el moment del part Zeus va patir un gran mal de cap que no el deixava tranquil, aquest va ordenar al déu Hefest que amb la seva destral li obrís el cap. Hefest ho va fer i instantàniament va néixer Atena, que ja era adulta i a més estava armada. Així és com va néixer Atena.
No és normal oi?
Vaig continuar caminant pel Partenó i vaig veure totes les 92 mètopes de les quals a l’actualitat es troben només 19. Les que més em van agradar van ser aquestes: la Centauromàquia (el combat dels làpites contra els centaures), la Amazonomàquia, la caiguda de Troia i la Gigantomàquia (el combat dels déus contra els gegants).
Us explicaré el mite que més m’agrada entre aquests 4, aquest és l’Amazonomàquia. Segur que algun cop heu llegit o escoltat la paraules amazones (i no, no em refereixo al riu d’Amèrica del Sud), i si no, avui descobrireu qui eren les amazones.
Les amazones són una antiga nació formada per dones guerreres. Aquestes estaven situades en una regió fronterera amb Escítia. Entre les reines més famoses destaca Pentesilea, que participà a la guerra de Troia, i també la seva germana Hipòlita. Les amazones tenien una sèrie de regles d’un stricto sensu: En algunes versions del mite es diu que cap home tenia permís de mantenir relacions sexuals o residir al país de les amazones. Però el que feien un cop a l’any, per evitar l’extinció de la seva raça, era usar als homes d’una tribu veïna per tenir fills. Realment només volien filles. Els nens mascles que naixien eren sacrificats, retornats als pares o abandonats; en canvi les nenes eren criades per les seves mares. Com podeu veure aquestes dones no volien cap home en les seves vides, que interessant oi? S’entén com amazonomàquia el combat d’aquest poble de dones guerreres amb els grecs.
Un cop vaig visitar el Partenó vaig passejar per la resta d’edificacions que havia en l’acròpolis. Vaig veure la gran estàtua colossal d’Atena Prómakhos, aquesta em va impressionar molt, a més era molt bonica i gran (tenia una alçada de 9,5 m!!). Aquesta era principalment especial per als navegants ja que en donar-li en sol, la seva llança brillava i la llum es reflectia fins al mar. La seva resplendor era un senyal de calor, de seguretat i protecció per als viatgers que s’anaven d’Atenes, i també una alegre benvinguda per aquells que tornaven a casa.
També vaig veure el temple d’Hefest, el teatre de Dionís i el temple d’Atena Niké.
Altre edificació que em va agradar molt va ser el temple consagrat a Erecteu, l’Erectèon. El seu nom significa lato sensu “el qui sacseja la Terra” i designa el sobrenom àtic de Posidó (com ja sabeu quan aquest va fer brollar l’aigua del mar va arribar a l’Erectèon). En aquest lloc va ser on va tenir lloc la disputa entre Atena i Posidó i dins d’aquest edifici es troba la marca del trident sobre la roca i l’olivera sagrada. El que més destaca i m’agrada d’aquest edifici és la tribuna de les Cariàtides. Aquestes miren cap a la Via Sacra i al Partenó i tenen també un mite que em sembla bastant interessant.
Cària era una ciutat del Peloponès que va conspirar contra els grecs juntament amb els perses, grans enemics dels grecs. Els grecs van respondre a la seva traïció i havent vençut als perses van declarar la guerra als habitants de Cària ja que també eren els seus enemics. Van conquerir la ciutat i van matar a tots els homes, després van portar-se a totes les dones fent-les esclaves. Les dones van ser representades patint el pes de la seva pròpia càrrega a l’esquena durant la tortura i el càstig.
Vaig passejar una estona més per veure la resta de llocs que havia de veure i fins i tot vaig parlar amb una noia que passejava amb la seva parella i que anava a honrar a la deessa Atena. Aquesta va dir:
“Una cosa et demano, Poderosa,
Que no m’has de negar pel que ofereixo,
Si al teu costat crescut jo mereixo
L’amor sobrehumà d’una Deessa.
Allibera la meva vellesa de l’enutjosa
Imatge dels anys, on creixo
Major en el teu saber, però clar
Rosegat pel temps que m’assetja.
No permetis que el temps m’assenyali
Lluint una aparença que no val
Davant d’un amor que a la meva ànima la completa;
No em vull distanciar de l’edat
Que Tu li vas donar a la meva ànima en la teva bondat:
L’eterna joventut que no s’esquerda.”
Van ser unes paraules molt boniques però he de dir que vaig aburrir-me i la noia parlava molt lentament. A més després va venir un home gran al temple i vaig escoltar les mateixes paraules que la noia anterior va dictar. Per tant això va ser com si hagués fet un bis. Podria haver continuat així ad nauseam però hagués acabat molt cansada i per això volia anar-me. Abans d’anar-me també es va apropar un noi més jove que em va demanar orar amb ell i clarament em vaig quedar in albis ja que no sabia què dir. Però vaig improvisar com vaig poder. Després em vaig quedar a veure la posta de sol que va ser increíble, a mesura que el sol es ponia la meva felicitat anava in crescendo.
La meva experiència a Atenes va ser increíble, em va agradar moltíssisisisisim (sic) veure la ciutat antiga en persona i conèixer més sobre la mitologia grega que he pogut compartir amb vosaltres.
PD: Crec que us he dit tots els mites in extenso, diria que no m’he deixat res important, però si m’he deixat quelcom important feu-m’ho saber mitjançant els comentaris ;). Per cert, m’agradaria que m’ajudéssiu a decidir el meu pròxim viatge ja que m’estic quedant sense gaire inspiració. Si teniu cap idea si us plau poseu-la en els comentaris 🙂
ἐξητηριος λόγος!!!!.
