Tancant les pràctiques al centre.
Ja fa uns dies que, juntament amb Ps, hem anat parlant amb la coordinadora pedagògica, el coordinador d’ESO i amb la cap d’estudis del centre de les possibles propostes a fer al centre, que he anat retocant i adaptant, segons els comentaris que m’han fet.
Els vaig enviar la proposta final per email i en vàrem poder parlar el penúltim dia de pràctiques. Vaig poder especificar el funcionament del programa que proposo per a treballar a primer d’ESO i aclarir el fet de treballar les normes de convivència del centre a primer, des de la necessitat de tenir unes normes convivència (i la comparació que d’aquestes es pot fer amb un joc de taula), però recordant-les cada curs.
Com no he pogut participar en un claustre per a compartir el bloc o altres idees amb l’equip docent, vaig penjar un cartell a la sala de professorat amb l’adreça del bloc.
Sincerament, aquestes pràctiques han estat força “mogudetes”. He partit de dos aspectes que he anat d’anar modificant en certa mesura: la il·lusió de fer res útil, i no només per a “omplir expedient”, i per altre costat les ganes d’aplicar “els coneixements” que vaig adquirint.
Per un costat, vaig fent unes lectures a on “la teoria” de com treballar amb alumnes disruptius és una (des de la conversa, el consentiment, etc) i el que puc veure, i el que puc constatar des de la meva experiència com a docent, és altre.
Per altre costat em trobo amb un centre de pràctiques un tant cahòtic. A on, segons interpreto, no hi ha una bona relació entre l’equip directiu i el professorat, a on les normes estan escrites, però no es defensen sempre, a on el psicopedagog del centre passa força inadvertit tot i la feina potencial que té i a on les derivacions a Ps són més aviat “per cobrir urgències” que per a fer seguiments de casos concrets.
Però reconec que a mesura que obro els ulls a la realitat que tinc davant, i els tanco a la que m’hagués agradat trobar, i miro d’adaptar-me al centre de pràctiques i a la seva ZDP (per exemple, descarto passar un test als docents, prevec que no tindré un espai de claustre per a compartir, entenc que els espais de treball en xarxa entre el personal del centre són més aviat escassos, etc) em resulta més fàcil i menys frustrant reorientar les meves pràctiques: utilitzo els emails a la coordinadora pedagògica i al coordinador d’ESO (lògicament també el de la psicopedagoga) per anar fent els meus dubtes o compartint informació, penjo un cartell amb el nom del bloc a la sala de professorat, demano informació d’algun alumne deixant una nota escrita en el caseller d’un tutor/a o el cerco en el canvi d’aula consultant el seu horari de la sala de professorat etc.
I al final, em sorprèn l’atenció que han rebut les meves propostes: de creure que no trobaria un espai per a compartir-les i d’arribar a pensar que servirien poc més que per a “cobrir expedient” a sentir cert interès per elles. I em sorprenc, també, a l’acomiadar-me del centre, a on poc a poc, sento que m’han anat fent un lloc.