Com han anat les fases de treball i els objectius?.
Considero finalitzades les dues fases de treball. Considero, també, assolit la majoria d’objectius. Alguns, però, sento que han quedat una mica més fluixos. Valorant alguns d’ells, comentaria:
Com a objectius del bloc:
Vincular les pràctiques amb el contingut global de la intervenció psicopedagògica. Considero que m’he centrat molt en les lectures de TC i he deixat una mica de costat les lectures d’intervenció en l’àmbit psicopedagògic. He tingut en compte el treball en xarxa (he pogut valorar el que considero és una mancança a nivell de centre, però en canvi he pogut assistir a reunions amb altres entitats o serveis del barri, com serveis socials, Hospital de dia, etc.), però he fet poques referències, fora d’aquests pocs aspectes.
Per altre costat, crec que he pogut obrir-me a la possibilitat, no només de pensar en la ZDP dels alumnes i la del centre (a la que he hagut d’adaptar-me per a poder fer realment alguna cosa útil, encara que fos molt menys del que jo hauria volgut), sinó també m’he començat a trobar amb la meva pròpia ZDP: sento que davant les situacions tant dures que, com a psicopedagoga es poden contactar, visc la necessitat de fer “res urgent” per a poder ajudar en aquella situació. En aquest intent m’he desbordat més d’un cop, i aquesta frustració m’ha paralitzat en bona mesura. Últimament estic essent capaç de valorar també les meves ganes, però no confondre-les amb les meves capacitats i amb les possibilitats del context en el que puc treballar. I és així que començo a fer petits passos, i a valorar-los com a tals. I és així que el meu humor canvia, i puc compartir des d’un altre espai, més energètic, més vital, sense tant enfado davant el que”no puc”, i més centrada en “el que sí”. Crec que el fet de cercar com desangoixar els docents i viure’m a mi mateixa prou angoixada, pensar en les angoixes dels adolescents, i valorar com respectar el seu propi procés, que no tindrà el ritme que voldrem i en el que haurem de confiar si volem posar-hi expectatives en positiu, m’ha ajudat també a fer el mateix procés amb mi (ara tinc la teoria que just començo a aplicar. Tant de bo la assoleixi i la faci meva).
Dels objectius de les pràctiques:
Analitzar quins poden ser els aspectes que més angoixen els docents en el treball amb alumnes amb TC (per afinar amb la cerca d’instruments que serveixin per a desangoixar-los).Com ja vaig comentar fa unes entrades, vaig repensar la idea de passar un test als docents per a conèixer més sobre aquests aspecte, valorant el poc interés del centre de pràctiques (que mostrava molts inconvenients davant la proposta) i la dificultat de trobar un canal per a passar i rebre el test.
Conèixer (i recopilar) diferents recursos i idees per a incidir positivament en el treball amb els alumnes amb TC. Considero que he pogut fer una bona anàlisi d’un bon grapat de llibres i articles. Tot i així, a mesura que anava llegint (i alguns llibres feien referència a noves lectures que semblaven ben interessants) i a mesura que la tutora del pràcticum m’anava recomanant noves lectures (a partir d’alguns dels meus dubtes o reflexions), anava acumulant més “llibres que voldria consultar”, en una enorme llista que no he arribat a acabar. Per altre costat, he de reconèixer que sento que ha estat una de les parts més interessants de les pràctiques, i que algunes de les lectures m’han obert a altres mirades que, desitjo, m’ajudin a reenfocar la meva tasca.
Em sento especialment contenta de la meva feina davant de l’objectiu ”Proposar estratègies i recursos per a baixar el nivell d’angoixa dels docents que treballen amb alumnes amb TC”. Crec que la proposta feta d’un nou bloc específic, a on faig referència a anàlisi documental i a idees concretes per sectors, pot ser una eina prou útil.