Propostes per a la millora de conducta d’alumnes adolescents de primer d’ESO al centre de pràctiques.
Davant la preocupació mostrada pel centre per l’actitud cada cop més disruptiva dels alumnes de primer d’ESO, i després d’haver passat quatre mesos assistint a l’Institut, els dilluns, en l’acompanyament de la professional de l’EAP, faig algunes propostes, que intenten ajustar-se a la realitat del context.
A nivell general de centre:
- Recordar cada inici de curs les normes de convivència, no donar res per sabut. Fer-ho segons diversos objectius:
- Que les coneguin.
- Que coneguin què implica no dur-les a terme.
- Que entenguin la importància de compartir unes normes que ens ajudin a conviure (comparant-les a un joc de taula o un partit de futbol: sense normes no podríem jugar).
- Pels equips docents o claustre: reflexionar sobre la importància dels límits, decidir quins són els més importants, com els treballem i quines seran les sancions o conseqüències en cada cas. Quan una norma no es compleix, perd la seva categoria de norma i produeix l’efecte contrari. Millor establim poques i les treballem conjuntament.
Per exemple, millor demanem que durant els canvis de classe els alumnes entrin a l’aula si un professor els hi demana, que no demanar que no surtin d’aquesta si no farem res en cas contrari. Aprenen que saltar-se una norma no té conseqüències i això dificulta separar quines sí i quines no són d’obligat compliment.
- Proposar una xerrada per a docents i famílies (mateix dia o per separat, segons l’orientació) sobre la importància dels límits i l’equilibri entre límits, respecte i llibertats. Es pot fer dins el Pla de Millora que el centre té engegat.
- Facilitar alguns recursos (agrupats segons estiguin orientats a tutors o als docents en general), lectures i síntesis d’elles i altres elements de reflexió per a que els docents consolidin i/o ampliïn els seus coneixements sobre com treballar amb alumnes amb trastorns de conducta. Les aniré concentrant en un bloc: http://blocs.xtec.cat/diversitatconducta/. (espero que a finals de maig estarà ja força complert).
A primer d’ESO: Proposta de treball del programa de competències socials (de Manuel Segura [+]).
El programa està pensat amb una funció preventiva. Vol millorar les relacions interpersonals dels adolescents, ja que és relacionant-nos que ens creixem com a persones. Podria substituir o complementar el programa “Amida” que es treballa actualment a les tutories de primer i que té per objectiu principal treballar valors.
Destaca la importància de treballar al mateix temps el cognitiu, l’emocional, les habilitats socials i el creixement moral, i no pas com a parts separades com fan alguns programes. Motiu? en el treball d’habilitats socials es pot descuidar el creixement moral, i amb això, obtenir “delinqüents hàbils”, o alguns alumnes que poden fer servir les habilitats socials per a manipular altres persones si manquen els valors morals.
Aquest programa de competència social incorpora tres factors:
- Entrenament cognitiu. El programa es centra sobretot en la intel·ligència interpesonal, considerant important per a relacionar-nos el pensament causal, l’alternatiu, el conseqüencial, el de perspectiva i el pensament mitjans-finalitat.
- Creixement moral .Seguix un treball de discussió de dilemes.
- Educació emocional. Es centra en l’entrenament d’habilitats socials bàsiques com saber escoltar, demanar un favor, rebre una queixa, saber dir no, negociar, etc. També vol ensenyar els alumnes a enfrontar-se a la ira, l’angoixa i a la depressió.
Com treballar el programa.
Aquest programa està elaborat per a secundària amb el títol “Ser persona i relacionar-se” (encara que a classe es pot presentar amb qualsevol altre títol) de l’editorial Narcea, en un conjunt de tres quaderns. Facilito, però un programa1 amb el mateix nom i del mateix autor (de la Junta d’Andalusia).
El programa aconsella treballar el volum destinat a primer cicle a primer d’ESO, el de segon cicle a tercer i a segon i quart fer un manteniment del programa utilitzant historietes, pel·lícules i continuar amb l’entrenament d’habilitats cognitives.
Està pensat per a treballar-lo sistemàticament un cop per setmana durant un curs escolar sencer. Davant la dificultat de proposar una matèria optativa a primer per a treballar aquest programa, es pot valorar la possibilitat de treballar-ho dins l’alternativa a la religió, que encara que no el podran fer tots els alumnes, si recollirà bona part d’ells.
Una possibilitat, per a facilitar la tasca als docents, seria preparar-se una de les tres parts i impartir-la durant un trimestre, acabat el qual els alumnes roten. De les tres parts del programa, les dos últimes requereixen una certa mà esquerra per a treballar-la, ja que precisa de més discussió i debat. Es pot distribuir el programa segons les preferències, experiència o tarannà del professorat.
Altre possibilitat, una mica més dura pels tutors, seria que fossin ells que impartissin l’alternativa i que ho fessin durant tot el curs, per tal de poder fer un seguiment més acurat dels seus alumnes.
Com treballar cadascuna de les diferents parts del programa:
Proposa treballar a partir d’historietes còmiques o pel·lícules que plantegen un problema. Es facilita nomes una part de la història i es pregunta quin problema hi ha, qui el té i quines possibles sortides té el protagonista. Entre les possibles sortides més eficaces, pensem les possibles conseqüències.
Lliurem la resta de la història i es demana que alguns l’expliquin des del punt de vista de cadascun dels diferents personatges.
Segons el grup i el dia, es pot discutir el tema (primer en petit grup i després en el grup classe), proposar preguntes o fins i tot cercar una frase i fer un dibuix per a la història.
Es proposa un dilema moral que els obligui a escollir què farien en el lloc del protagonista. Es formen grups segons les opinions i se’ls deixa una estona per a que anotin els motius que els han fet decantar-se per una o altre solució. Posteriorment es debat, compartint les opinions, i el docent pot fer alguna reflexió al respecte mirant de no imposar la seva opinió. No es tracta d’inculcar valors, sinó de contribuir al creixement moral.
Segons el grup, podem provar d’identificar els valors que hi havien en joc.
- Educació emocional. Les habilitats socials faciliten la relació interpersonal de manera assertiva (ni agressiva, ni inhibida). Aquesta part del programa està pensada per a realitzar preferiblement al final d’aquest, ja que funciona millor si els alumnes tenen ja certes capacitats cognitives.
Si el grup és molt superior a 12 alumnes, segons les característiques d’aquest i per tal que no sigui molt difícil gestionar-los, es proposa dividir-los en dos grups: un d’ells no treballa un dels dies i actua com a espectador, participant únicament de la crítica final.
Es proposa partir d’una situació concreta que presenta una dificultat o un conflicte (real o imaginari, fins i tot extret d’una pel·lícula). Es demana quina seria una reacció inhibida, una agressiva i una reacció assertiva davant la situació. Mirar de fer veure que ni l’agressiva ni la inhibida solucionen, sinó que agraven el problema.
Posteriorment es demana que algú faci un “role-playing” de la solució assertiva. Entre els companys i el professor valoren si realment ha estat assertiva: com ha utilitzat els ulls, les mans, el to de veu, etc.
Com avaluar el treball? A més de l’actitud, es pot demanar que anotin les idees que han tingut en la seva reflexió individual i les que els han semblat més interessants en la posta en comú. També es pot emprar un qüestionari que el programa inclou, per a avaluar la seva evolució.
